Ràbia i desesperació entre les Forces del Bé Públic a València. Darrerament han hagut d’enfrontar-se a perillosos delinqüents organitzats per tal d’entrebancar les valuoses i desinteressades feines de l’Ajuntament valencià. Perillosos delinqüents imbuïts amb ínfules de terrorisme radical que s’entestaven a colpejar sense cap mirament ni pietat les indefenses porres, botes i mans de la policia amb llurs cares, nassos i lloms. Quina barra, tu! Gràcies a la gloriosa i heroica resistència dels nostres abnegats policies, els radicals subversius no van aconseguir el seu propòsit de paralitzar el progrés i el millorament del barri degradat i empobrit del Cabanyal. I nosaltres que ho fem desinteressadament pel seu bé! Desagraïts!
A pesar de la violència irreverent d’aquests malfactors -molts d’ells, professionals dels disturbis vinguts de fora- el Sr. Grau i la Sra. Barberà han manifestat que no aconseguiran malbaratar els seus projectes per a engrandir les gestes i els negocis del seu règim popular. Algun vincle d’unió hi haurà, pensem nosaltres, amb el terrorisme etarra i islàmic. A nosaltres no ens enganyen. Però una vegada desarmat i captiu l’exèrcit roig, antisistema, ateu i separatista per les Forces del Bé Públic (malgrat el suport del Govern bolxevic de Madrid), s’iniciarà una nova etapa de 1000 anys d’esplendor i grandesa on el Règim Popular convertirà València en la capdavantera mundial del progrés, la riquesa, les Falles, els bunyols, l’orxata i els negocis familiars i amistosos, jutges inclosos. I tots junts cantarem com a bon germans aquella entranyable i emotiva cançó: “Cara al sol con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer, me hallará la muerte si me lleva y no te vuelvo a ver. Volverán banderas victoriosas al paso alegre de la paz y traerán prendidas cinco rosas:las flechas de mi haz. Volverá a reír la primavera, que por cielo, tierra y mar se espera. Arriba escuadras a vencer que en España empieza a amanecer”.
Valencians, valencianes, valencianets i valencianius: La lluita continua! No consentirem que les nostres cases caiguen en mans revolucionàries o comunistes. Abans d’això, preferim tombar-les, xe!

Sico Fons (Tavernes de la Valldigna)