EL CINEMA COM A FERRAMENTA PER A MILLORAR LA SOCIETAT

TURIA: La gala de cloenda del Festival de Cinema Ciutadà Compromés es converteix en un al·legat de la força de la cultura com a trinxera front l’auge del feixisme.Un Teatre Micalet ple com en les millors ocasions ha donat l’ovació de comiat de la cinquena edició del Festival de Cinema Ciutadà Compromés, organitzat per Acicom, enguany especialment centrat en la memòria històrica.  La gala, presentada per l’actriu Clara Castelló ha servit per premiar els millors audiovisuals projectats durant el festival com per fer un reconeixement, precisament, al cinema social com a ferramenta contra l’oblit i per la millora de la societat, en defensa dels valors de la democràcia, el progrés i els drets humans.

En aquest sentit, José Ignacio Pérez, director del Festival, ha ressaltat el paper que aquest té com a «espai de trobada i creació de sinergies entre tota la gent que vol millorar la societat». Pérez també ha recordat que Acicom just ha fet deu anys amb la comunicació i la ciutadania com a eixos centrals i la «millora de la dieta mediàtica dels valencians» com a finalitat. «Som joves però amb experiència», ha conclòs.També han intervingut Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral El Micalet –qui ha ressaltat el fet que el Festival CCC està «totalment consolidat i amb força»,- i Manolo Molins, autor de la peça teatral El Moviment, qui ha alertat sobre el «fracàs de l’educació democràtica» que està permetent l’auge d’idees totalitàries entre els més joves.

Per la seua banda, Manolo Mata, síndic socialista, ha recordat que ens trobem en un «moment històric crític» i ha animat a «passar a l’ofensiva davant l’amenaça del feixime».Durant la gala s’han anat anunciant els premis a les diferents categories del Festival. En la secció documental, ha pujat a l’escenari Vicent Tamarit, director d‘Alfaro, l’art compromés’, que recull l’obra i la vida d’un dels artistes valencians més internacionals i dels escultors més destacats a l’estat espanyol de la segona meitat del segle XX. Tamarit ha aprofitat per reclamar «una política cultural més clara i reivindicativa».

El premi a Millor Ficció se l’ha endut ‘Cancionero y romancero de ausencias’ de Joan Gómez Alemany, una reflexió sobre la poesia, el cinema, la llibertat i els drets humans amb l’obra del gran poeta Miguel Hernández com a fil conductor. Gómez Alemany una «poesia visual» que supere el llenguatge cinematogràfic o que, en tot cas, «el tracte poèticament».El documental ‘Siete Leguas’, de Jon Ander Santamaría i Marcia Castillo, s’ha endut el guardó a la millor Producció per Micromecenatge. Els seus directors han recordat com el seu projecte, sense experiència ni recursos, va ser rebut amb escepticisme pel sector, però «cada aportació era un estímul per continuar».

Finalment, Laura Garcia Andreu i Inés Peris Mestre, directores del documental ‘(M)otherhood’, guardonat amb el premi a les Noves Realitats Socials, han reivindicat el cinema com a vehicle per lluitar contra les injustícies.També han resultat premiats els documentals ‘Cant al ras’, de Josep Pitarch i ‘Històries de 3 forques’. Com a Millor Audiovisual de Promoció del Valencià en el primer cas i amb el Premi del Públic en el segon.Finalitzat el lliurament dels guardons i balanç del Festival, s’han projectat els audiovisuals ‘Cant al Ras’ i ‘Santiago Gapp, el sacerdote que se enfrentó a Hitler’.

Escrito por
More from Redacción

(3)CRÍTICA DE APUNTES PARA UNA PELÍCULA DE ATRACOS, de León Siminiani

(3) LAURA PÉREZ: León Siminiani vuelve a evidenciar sus capacidades creativas en...
Leer Más

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *