PASSEJADES D’ESTIU ENTRE PROJECTES DE VIDA I PAISATGES SOSTENIBLES I DIGNES/1

1. Rosell i l’hotelet de Can Joan (El Baix Maestrat)

Por Paco Tortosa

Cercava jo les passades pasqües un lloc per fer nit uns dies a la Tinença de Benifassà. En aquelles terres del nord la pasqua és temporada alta, i passar les vacances a un establiment on poder dormir i menjar amb dignitat amb unes amistats, per passejar la Tinença a peu i amb bici, es complica si no es reserva amb bastant antelació. Evidentment, tot estava complet des de la Sènia fins a Morella per l’interior. Un sext sentit viatger em deia que podria haver-hi lloc a la vila de Rosell, a les portes d’entrada d’aquest Parc Natural. I així va ser, ja que la gent que cercava llocs per dormir a la Tinença i no en trobava, desistia i no pensava en altres establiments a poblets del voltant. D’aquest fet ens beneficiàrem jo i les meus amistats, podent així gaudir de la delicadesa en el tracte i el bon menjar de la nostra parella d’amfitrions  Joan i Eva, de l’hotel Can Joan.

Ací va una intimista i familiar crònica per a tots vostès d’aquest entranyable establiment. La seua propietària és Eva Cardona Martí, una dona de 41 anys nascuda ací mateix a Rosell i casada amb Joan Du Carbó, un fill de San Carles de la Ràpita, de 47 anys. El seu matrimoni els ha regalat tres xiquets i un bon viure, al caliu de la feina en aquest hotel familiar.

El varen obrir fa sis anys en aquesta casa de la vila medieval, la qual varen comprar a una amiga de la seua iaia. Ficar en marxa l’establiment no va ser massa problema per a ells, ja que abans ja treballaven des de feia 15 anys a l’hostaleria en un local llogat. Es nota en molts detalls la seua experiència anterior, com en la cuina, on tan sols fica mà el Joan, per tal d’elaborar plats amb productes de la comarca, com el peix de Sant Carles de la Ràpita, on cada dia s’hi apropa per procurar-se’l ben fresc. Un altre detall que fa molt entranyable l’establiment d’Eva i Joan per al viatger, és el fet que al senzill restaurant vinguen veïns i veïnes del poble a dinar o sopar, molt especialment els caps de setmana, cosa que et permeti interactuar amb ells.

D’altra banda, m’encanta que l’hotel tan sols dispose de sis habitacions, doncs fa el tracte familiar, proper i càlid. I també em crida l’atenció la neteja i pulcritud que s’hi respira, fent palpable la delicadesa amb què el matrimoni de Rosell embolcalla el seu hotel senzill. Un hotel “fora” de les rutes més trillades del nostre país, i de la Tinença de Benifassà en concret. Deu ser per aquests motius que tenen clients fidels, sobretot de Barcelona i de València? O que de tant en tant també apareguen per ací viatgers italians o alemanys? Al fet ajuda l’elegant i gens pretensiosa pàgina web de l’establiment. Un tret especial és que l’hotel es troba al bell mig de la vila, entre carrerons d’èpoques medievals amb un traçat laberíntic barrejat amb les antigues muralles que envolten l’església parroquial.

Però hi van haver més sorpreses en la nostra estada a Rosell, ja que, a més de les 4 passejades amb bici i a peu que els havia organitzat a les meues amistats, poguérem gaudir en aquesta vila discreta de moments entranyables i màgics. Tal va ser el cas de la processó de divendres sant, la qual discorria pel mateix davant del nostre lloc d’estada. Aquesta celebració religiosa viscuda a un menut poble com Rosell, on tan sols habiten unes 1.000 persones, no et pot deixar indiferent. Em resultà força original un discurs que fa ver una de les xicones vestida amb roba medieval, amb aires romànics, al davant del sant Sepulcre i una marededéu. La seua emoció, nervis i simpatia recitant amb versos de rima consonant, i estil de cantar de cec, passatges del viacrucis, deixà a tothom perplex.

I fora del poble, més impressions íntimes i insòlites. Una d’elles té a veure amb el llogaret de Bel, una contrada a vora 1.000 metres d’altitud que hui pertany administrativament a Rosell, i que a bon segur no haguérem visitat sense la circumstància ja esmentada que ens feu anar a parar a aquest poblet. Com que es partix des d’ací, a poc més de 300 metres d’altitud, i cal arribar fins els ja esmentats vora 1.000 metres, hom pot imaginar que la carretereta, que a més a més és un cul-de-sac que no porta enlloc més enllà de Bel, és enrevessada i espectacular. Pura màgia diria jo, el fet tan sols de recórrer-la ja siga a peu o amb bici. I sempre de la mà del mapa de Tossal cartografies de la Tinença de Benifassà a escala 1:30.000, el qual ha estat reeditat i actualitzat l’any 2017. Vos deixarà sorpreses el nivell de detall i rigor d’aquesta darrera edició.

Quan s’arriba a Bel és com dir que estàs de viatge pel passat medieval de les nostres terres muntanyenques. Trobem 20 cases, un sol carrer i poc més de 4 persones que viuen tot l’any allí. Podríem pensar que deu ser dur. Des del prisma dels valors urbans i condicionaments telemàtics, allò podria ser un càstig per qualsevol urbanita, però si hom valora la contrada des d’altres paràmetres, la imatge que s’obri davant la mirada del viatger del segle XXI és el més semblant a un paradís en la terra. Vents, terres, aigües i reminiscències ancestrals, junt als valors culturals etnològics, fan de Bel i el seus voltants un paratge d’on no voldries marxar mai. Església, fonts, sènies, marges de pedra seca, eres de batre, el safareig, el silenci, horitzons oberts…

Així que ja ho sabeu, Rosell, entre un mosaic impagable d’oliveres més que centenàries, entre les que sobresurt algun que altre exemplar mil·lenari, resulta en aquest inici de segle XXI un poblet recollit i íntim, porta d’entrada al Parc Natural de la Tinença de Benifassà, el més admirat per mi des que el vaig descobrir fa ja més de 40 anys.

Per cert, si veniu a dormir a Can Joan, demaneu l’habitació del primer pis que mira al llevant. S’hi albira la mar, la serra d’Irta i les primeres muntanyes catalanes que deixen colar-se el riu Ebre fins la ja propera mar Mediterrània. Com deia, eixa habitació, amb el seus amplis finestrals, converteix els encontres sexuals en una experiència quasi mística, així que ja sabeu on portar als vostres enamorats i enamorades. Bona estada, doncs, a Can Joan, i que siga el més assossegada, poètica i sensual possible.

Escrito por
More from Redacción

PLAZA REDONDA: ESTIBA

URBANO GARCÍA: Por decreto. Así pretende solucionar el gobierno Rajoy el conflicto...
Leer Más

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *