“És la pel·lícula que els anglesos no s’han atrevit a filmar.” Així resumeix l’actor Raúl Navarro i coprotagonista d’Un Cercle en l’Aigua, la nova pel·lícula de Vicent Monsonís. Aquest llargmetratge, protagonitzat per Christopher Marlowe (Raúl Navarro) i William Shakespeare (Ricardo Saiz), ens trasllada al Londres de 1593 per a plantejar una polèmica pregunta: va ser Shakespeare el vertader autor de les seues obres?
La teoria marloviana diu que no. Defensen que és impossible que algú com Shakespeare, sense formació com a escriptor, escriguera les obres que li atribuïm i assenyala a Christopher Marlowe, un dramaturg que es va anticipar a Shakespeare, com l’autor real. “Shakespeare era un personatge disposat a fer qualsevol cosa a canvi d’aconseguir el que volia: escriure com Marlowe, viure com Marlowe i ser Marlowe,” diu l’actor Ricardo Saiz. Interpreta a Shakespeare, un jove actor amb un somni: ser l’escriptor més grandiós de tots, com el seu admirat Christopher Marlowe.
“Vaig disfrutar moltíssim interpretant a Marlowe. La seua violència, el seu deixar-se anar, el seu improvisar i, a la mateixa hora, l’estratègia i el control absolut de les situacions,” explica Raúl Navarro, que es posa en la pell de Christopher Marlowe. Un geni literari, condemnat per traïdor, que fa un pacte amb Shakespeare: l’ensenyarà a escriure si, a canvi, es fa passar per Marlowe.Aquesta relació entre Christopher Marlowe i William Shakespeare és el que relata Un Cercle en l’Aigua. Una història íntima, plena de referències històriques i literàries, que fuig d’excessos per recrear amb fidelitat l’època isabelina.
“El vestuari és excepcional. És un vestuari que ha estat en les grans pel·lícules europees com Elizabeth o La Reina Margot,” explica el director del film Vicent Monsonís, “però tot està embolicat per dos aspectes del llenguatge cinematogràfic que posen la guinda en la qualitat artística de la pel·lícula: la fotografia i la música”.La fotografia naturalista de Jesús Sorní s’uneix a la música de la Capella de Ministrers, el conjunt degà valencià de música antiga, per aconseguir un vertader viatge al passat. La Banda Sonora Original inclou temes clàssics anglesos del segle XVI i composicions originals de Carles Magraner.
La pel·lícula, d’autor, transforma pobles valencians com Godella, Nules, València, Borriana o Benissanó en retrats de l’Anglaterra del segle XVI. “Aquesta producció, Un Cercle en l’Aigua, com pràcticament totes les que fem nosaltres parteix des de València,” remarca el director Vicent Monsonís. “Som molt conscients que el que volem és que el benefici, no només econòmic, sinó el benefici professional, el talent, el desenvolupament del treball dels tècnics i de les empreses redunde en el nostre sector. Estem lluitant, fent estes pel·lícules, per a crear un sector del cinema valencià.”
Des dels seus orígens, Un Cercle en l’Aigua és una història valenciana. El llargmetratge és una adaptació de l’obra teatral La Estancia del dramaturg Chema Cardeña, estrenada en 1995 per Arden Producciones. Cardeña, també coguionista de la pel·lícula, explica que veure les seues obres adaptades “és una sensació molt especial perquè l’emoció és més gran encara en la pantalla.”
Juan Carlos Garés, productor executiu del llargemtratge i també productor d’Arden Producciones, recorda que les primeres crítiques als 90 de l’obra La Estancia ja avisaven que “hi havia un guió cinematogràfic en eixa peça teatral” i es lamenta de la manca de col·laboració entre l’audiovisual i el teatre. “Han estat d’esquenes durant tantíssims anys, almenys ací a València, que no té cap trellat. Jo crec que hi ha una parcel·la conjunta, dels dos sectors, que podria ser un lloc fructífer encara per descobrir.” Un lloc on Stanbrook, la productora darrere d’Un Cercle en l’Aigua, ha obert camí a València. Aquesta és la segona adaptació d’una obra de Chema Cardeña, després de Matar al Rey en 2019, i ja preparen una altra basada en la darrera obra que duu per títol La Invasion de los bárbaros.
