ACTUALIDAD

ACORDS I DESACORDS: LES INCERTESES

0

AMÀLIA GARRIGÓS: Comença un curs de gran complexitat. Com a societat, seria convenient facilitar-nos la vida amb respecte, empatia, diàleg i  un cabàs de paciència. La tardor m’agafa preguntant-me si és precís que des dels mitjans informatius, sobretot les televisions generalistes, ens fustiguen -de manera un tant obsessiva-  amb dades sobre rànquings de contagis. No sé si eixe excés constant de xifres és el més adequat per a enfrontar-nos, amb serenitat, a l’hivern-Covid que se’ns acosta farcit d’incerteses, perplexitats, irresolucions  indecisions o inquietuds.

La incertesa és l’estat de falta de seguretat sobre el coneixement, caracteritzat pel dubte. La incertesa sobre el rumb d’un afer porta al risc, prendre qualsevol decisió és arriscada perquè pot aparèixer l’atzar o un canvi de direcció no desitjat que altere les condicions inicials previstes. En un estudi britànic recent, els participants van experimentar major estrés quan tenien un 50% de probabilitats de rebre una descàrrega elèctrica que quan tenien un 100%. La intolerància per la incertesa posa en risc a les persones generant ansietat i provocant malalties com la depressió.

En la incertesa volem el control. Si tenim el control sabem el que cal fer i això genera tranquil·litat, però la convivència amb el virus ens demostra que és impossible tindre-ho tot controlat. Vivim capbussats entre proves de PCR que serveixen per a hui i no per a demà, mascaretes, distanciaments físics i socials, el dubte entre la presencialitat o la no presencialitat a les aules, El teletreball, els ERTOS, Les pèrdudes, les renúncies forçades per la situació… Acceptem la incertesa per a poder gestionar-la amb calma.

Hem de preparar la nostra ment per a temps incerts i solucions creatives. Cadascú de nosaltres arrossega les seues coses ‘covidianes’, però des de la Cartelera Turia pararé especial atenció a la gent del teatre, la dansa, la música i el circ, perquè el sector de les arts escèniques és un del més vulnerables dins l’univers d’incertituds que ens marca la  pandèmia. Seguirem atentament els seus moviments per a sobreviure i posarem el nostre granet didàctic per a mostrar que la cultura és segura.

Fa uns dies, l’editor de Bromera, Gonçal López-Pampló apuntava una idea, al meu parer, encertada: entre humans, una epidèmia és, sobretot, un fet social. I per això només es pot atenuar amb polítiques socials. La resta és desigualtat i patiment.

EL MUR: LAS LÁGRIMAS DE PEPITA

Artículo anterior

ANTONIO LÓPEZ DESEMBARCA EN LA FUNDACIÓN BANCAIXA CON UNA RETROSPECTIVA SOBRE SU OBRA

Next article

Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Número de la semana

Publicidad

Login/Sign up
0
    0
    Carrito Turia
    El carrito está vacíoVolver a la tienda