AMÀLIA GARRIGÓS: El Centre del Carme Cultura Contemporània s’apunta al moviment podcasting amb el segell CCCC Podcast realitzat per l’artista sonor, Edu Comelles i jo mateixa. Els episodis es publiquen amb periodicitat quinzenal des d’Ivoox, Spotify i Itunes. Es tracta del primer contingut sonor creat específicament- i de manera assídua- des d’un museu valencià.
El podcast és fill de la ràdio analògica i està considerat un mitjà amb característiques pròpies. En l’era de l’audificació ja és una realitat del present i una aposta de futur. El seu auge ofereix noves i interessants oportunitats de crear vincles entre les marques i la ciutadania ajuntant comunitats de persones seguidores de temàtiques específiques.
Resseguint la bruíxola del seu director, José Luis Pérez Pont, el Centre del Carme s’ha transformat en un mosaic que connecta experiències d’arts visuals i escèniques, literatura, pensament, experimentació, mediació cultural o integració social. Es tracta d’una matèria primera riquíssima per a cultivar gèneres periodístics i treballar en produccions que utilitzen el llenguatge sonor com una experiència sensorial íntima amb els oients. Aquesta engrescadora aventura m’ha dut a endinsar-me en el món de la creació sonora de la mà d’Edu. La seua aportació gira al voltant de plantejaments que s’allunyen dels convencionalismes estètics i radiofònics trobant una manera d’expressar-se que integra la seua pròpia pràctica artística en la utilitat de comunicar un missatge. Una de les coses més genuïnes que està fent Comelles és desenvolupar la banda sonora generativa. És a dir, feta a partir d’un sistema algorítmic que un ordinador determina. Per tant, eixa marca sonora anirà evolucionant en base a les variables que li vaja implementant a aquesta fòrmula informàtica. Es un procés creatiu vinculat a l’art sonor i a la música electrònica que Edu posa al servei del missatge narratiu d’un podcast regit per uns paràmetres de llibertat, consubstancials a un centre de cultura contemporània on s’exhibeix l’art més punter.
Quan parlem d’art sonor ens referim a obres artístiques on el so és l’element central i la reflexio conceptual es basa en aquesta forma de comunicar, a través de la propagació d’ones en l’aire. Cal diferenciar-ho de la música experimental o la contemporània on els punts de referència provenen de l’univers musical. Una característica que aporta l’art sonor al conjunt de les arts es la seua desvinculació del fet acadèmic i el difícil encaix dins del Conservatori o l’Escola de Belles Arts. Al pioner, John Cage, un dels principals pensadors sobre la idea del so i el silenci, el podem entendre millor des de l’art contemporani que des de l’univers musical, afirma Edu, qui creu que, tot i amb oscil·lacions, des de fa dos dècades s’ha iniciat un camí on l’art sonor està cada vegada més present als museus i a les practiques artístiques d’art contemporani. Ho veu en els joves que ixen de la Facultat de Belles Arts i treballen no només amb la llum, el color, la pintura o l’escultura, sinó també amb el so com a eina creativa. Una realitat que repercuteix en l’interés que les institucions públiques tenen en aquest tipus d’obres. No obstant, continua havent-hi assignatures pendents que caldria anar aprovant: els centres museístics, en general, tenen un problema de manteniment i de conservació d’obres vinculades al so. També hi ha desconeixement, des del punt de vista del muntatge expositiu, per part dels cossos tècnics de les galeries.
Ara per ara, com apunta el nostre artista sonor de capçalera, l’experiència que més interessa és el públic que rep aquest tipus de projectes sense mostrar cap barrera per a gaudir-los plenament. Si vos passeu pels claustres del CCCC o sentiu el nostre podcast ho comprovareu.
