CARTAS A SPECTRA: Gratitud.

Els nostres avis varen mirar, fa molts anys, aquest mateix cel d’hivern, alt i trist, i llegien en ell un estrany signe d’emparança i de repòs, i com que ja en tenien prou de la Fugida, de la Golah, decidiren quedar aquí i fundar o instaurar o conquerir o construir, edificar La Túria, eixe òrgan d’abric i sentiment i cultura. Jo crec que La Túria va néixer a Mesopotàmia, i des d’aquest indret mig, entre mig, apartat gairebé de la mà de Déu es va escampar per tota la terra desconeguda, apareixent vora altres rius per a crear Història fílmica. Doncs què seria de nosaltres sense el cine. Vaig néixer al 1953 i La Túria ha aparegut a la meua vida des de que tinc l’ús de la raó conseqüent. Totes les setmanes del meu món familiar esperava l’aconseguiment de la cartellera per a mirar i remirar les pel.lícules que s’anunciaven i s’explicaven; fins i tot alguna vegada m’acostava a la capital a veure una de les cintes ressenyades a les seues pàgines, qualificades naturalment amb un tres o un quatre doncs poques arribaven al 5. Vaig descobrir a Huston, a Bilder, a Wyler, a Buñuel, un poc a Berlanga, al Visconti, a Amarcord. El cinema Paradiso el tinc a casa, i encara es conserva així com es va construir, amb màquina Ossa de carbons i l’objectiu panoràmic quan calia. També tinc i conservo la major part dels números de la revista des que la vaig descobrir als voltants del 1965. Sense preu, però Història viva d’un País i d’una gent que estimem i hem estimat la bona societat col.lectiva. I prou, només vull deixar constància d’aquesta gratitud educativa per la vostra constància bastant més que informativa d’espectacles. Gràcies eternes.

Miquel Àngel Signes Vidal