PAU VERGARA: El poble que no valora la seua cultura està destinat a la barbàrie. Els escriptors, els poetes, filòsofs o dramaturgs formen de la identitat d´un territori, d´una llengua o un país. Són el record d´un temps o una ciutat. Veus que ressonen com a fantasmes. Sempre estan, però no els veus. Queden les seues paraules. Són la nostra memòria. Connecten paisatges, moments viscuts, sentiments, estats de l´ànima; ruptures, exilis interiors i exteriors o l´esperança d´un món millor. La barbàrie sempre ha colpejat als poetes i als escriptors. No cal recordar el destí de Lorca, de Machado o Max Aub. Pero pitjor d´això és la desmemoria o l´oblit que és tirar sorra sobre un soterrar. I no són coses del passat, no. També del present. Aquest 2024 tenim l’orgull i l´obligació de recordar i reivindicar l’obra de Vicent Andrés Estellés. Segurament el poeta en valencià que més m´ha emocionat. I sense dubte un dels més importants del s. XX i possiblement des d´Ausiàs March.

Els amants és un dels meus poemes favorits.

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d’una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs.

O més polítics.

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Crida l´atenció el silenci de la Generalitat Valenciana que encara no ha declarat l´any 2024 com a “Any Estellés”. Hauria de ser una gran festivitat cultural.Però no. Una altra vegada s´ha fet el silenci a les institucions valencianes. Menys a la Diputació de València que sí que ha declarat L´Any Estellés per unanimitat de tots els partits menys Vox. També l´Ajuntament de Burjassot té previst un calendari d´activitats. Però la cultura no la fa únicament l´administració.

La Plataforma Cívica Cent d’Estellés prepara al País Valencià  diversos actes. Termina de veure la llum la biografia que ha escrit per a Sembra Llibres Pau Alabajos -cantautor i portaveu de la Plataforma-, Vicent Andrés Estellés, la veu d’un poble, que es publicarà el proper 31 de gener. Així mateix, s’estrenarà l’espectacle Arbres de pols d’Alabajos al costat de Feliu Ventura o La Maria i les actrius Mireia Pérez i Àngels Fígols, el 16 de març. I, cap a final d’any, es farà un concert coral que prepara el Col·lectiu Ovidi Montllor pel dia 2 de setembre a l’Auditori de Burjassot amb més músics que han adaptat poemes d’Estellés, com Bartomeu, Rafa Xambó, Sis veus per al poeta, Andreu Valor o el mateix Pau Alabajos.

Però sobretot i el més important. Siga en llibre, al web o les cançons, cal escoltar al poeta. I en el seu record està la nostra dignitat. Com a poble i com a societat.