ACTUALIDADportada

CIRQUERES-8M

0

En la història del circ s’alimentava un imaginari en què les dones eren la musa, o la dona fatal, la matriarca, o l’ajudant de l’artista. Paradoxalment podien mostrar actituds innovadores i fins i tot revulsives per a la seua època, amb vestits que mostraven els seus cossos estilitzats. Açò ho veiem reflectit en les arts plàstiques: la trapezista de la qual s’enamora el pallasso en Candilejas de Charles Chaplin, o les amazones, contorsionistes, ballarines que podem vore en els llenços de Picasso, Toulouse-Lautrec i molts altres. Les barraques de fira, on hi havia la dona forçuda, la dona serp o la dona barbuda, van contribuir a alimentar aquesta imatge irreal.

Els empresaris coneguts i reconeguts sempre han sigut homes; els crítics i els caps de pista també. L’excepció a la norma va ser la valenciana Pepita Hervás, que va crear la seua pròpia empresa des de Catarroja en les decades dels 70 i 80. En aquells anys naix el circ contemporani que suposa una gran transformació tant a nivell estètic com de concepció de l’espectacle ampliant-se els llocs de representació, des de la carpa, al carrer i al teatre.  Allò insòlit ja no són els números amb animals, ni el risc de la caiguda lliure en els formats aeris, sinó les històries que es mostren en escena, la poètica i la plasticitat de les imatges i el mestissatge amb altres disciplines com la dansa i el teatre.

En aquest nou univers les dones tenen major visibilitat i, gràcies, en part, a una concepció diferent de la figura del pallasso, arribem a l’actualitat. Ara hi ha companyies integrades únicament per dones i espectacles en què elles exploren tècniques no habituals com les acrobàcies i equilibris en sòl, els malabars o la màgia, i assumeixen responsabilitats en llocs com la direcció artística i empresarial, la producció, la gestió i distribució, la coordinació de festivals i trobades, la il·luminació o el muntatge. És esperançador comprovar com actualment la presidenta de l’Associació de Professionals del Circ de la Comunitat Valenciana (APCCV), que engloba a 80 companyies, és una dona: Maria Colomer, clown pionera i referent. Ella destaca que  amb el canvi de color del govern autonòmic s’han fet passos importants per a rescabalar la desigulatat del circ en relació a altres disciplines de l’art. Des de fa sis anys els Premis de les Arts escèniques de l’Institut Valencià de Cultura (l’IVC) inclouen el circ com una categoria artística pròpia que cal reconeixer. En l’edició de 2020 Marisa Ibáñez, protagonista de la proposta feminista Sophie, de la Troupe Malabó, va ser guardonada com a millor artista de circ. També l’obra ‘la vaca que riu’, amb un plantejament colpidor que denuncia les violacions dels drets humans, de la dramaturga Patricia Pardo, va aconseguir el Premi a Millor Espectacle de Circ. Aquesta clown i directora expressa pensaments crítics sobre assumptes d’actualitat. Recentment ha creat Perenne, una obra que té com a base el llenguatge circense on fusiona la música en directe i el teatre i on parla del pas del temps, la vellesa, l’amor i la mort amb un elenc intergeneracional que va des dels 75 anys fins els 20.  Perenne és el primer espectacle de circ contemporani per a adults produït íntegrament per l’administració pública a través de l’VC. Esperem veure’n més.

A casa nostra comptem amb cirqueres a tots els nivells, amb un perfil ric en identitats canviants que exerceixen una multiplicitat de rols simultàniament. Caldria més programadores dones, això sí. En aquests moments és imprescindible revisar el mite que el circ és un lloc al marge de les convencions socials que antany se li atribuïa per la seua condició nòmada i on tots els seus integrants eren una família. Això ha canviat, i també dins del circ hi ha una reproducció del sexisme imperant a escala social. L’any 2018 es va crear Cirqueres, un espai de debat i intercanvi d’informació amb una perspectiva de gènere. Ja en són cinc les trobades estatals. Les seues reivindicacions s’agrupen en tres grans variables: empoderament, cures i violències. En el circ del segle XXI és necessari construir un lloc de creació compartit, valedor de l’equitat, respectuós i de confiança per a totes i tots.

HA LLEGADO EL MOMENTO (DE LA CATARSIS GASTRONOMICA)

Artículo anterior

30 ACTIVIDADES EN FAVOR DE LA IGUALDAD DEL AYUNTAMIENTO DE VALENCIA

Next article

Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Número de la semana

Publicidad


Login/Sign up
0
    0
    Carrito Turia
    El carrito está vacíoVolver a la tienda