EMILI PIERA: La mort de Merxe Banyuls ens fa comprovar, una vegada més, que hi ha gent que tria ser jove (si és prima i ben plantada, ho té més fàcil). Era el cas de Merxe Banyuls que gravà discos, actuà en el teatre faller i en el comercial, practicà una cosa tan difícil de precisar però fàcil de reconèixer com és el music hall valencià i després tingué una segona vida post-artística i no curta marcada pel mateix bon humor que va exhibir als escenaris.

Merxe es feia notar al costat de Joan Monleon en Els Pavesos, el que no era gens fàcil per motius de volum, talent i facúndia de l’invocat. Merxe era el toc de picardia ingènua , la xica desimbolta de finals dels 70 quan tan necessitats i ansiosos estàvem de provatures i vida distinta, d’atreviments i experimentacions.

Renovellaren un patrimoni popular polsós i menystingut i el retornaren amb escenografies barroques, irreverents i divertides: actualitzat i viu. Dins i fora de l’escenari no li vaig sorprendre mai un mal gest.

Adorava la conversa intel·ligent i la cavallerositat dels homes. Era una artistassa i la trobaré a faltar. Descanse en pau.

Foto: García Poveda