EL MALSON EN TEMPS DEL CORONAVIRUS

PACO TORTOSA: Ramon viu a València en un barri de classes mitges. Treballa a la Ford d’Almussafes des de fa més de 30 anys i està a punt de jubilar-se. És un treballador ben considerat per part de l’empresa i té bona convivència amb els companys de la cadena de muntatge professional. És un ciutadà formal i bona persona que vota als socialistes. Fa molts anys que compra un abonament com a soci del València i un apartament  a la platja de Tavernes de la Valldigna. Està casat i té un fill de 30 anys que encara viu a casa perquè no troba feina com a biòleg. Més enllà del futbol i la feina, poca cosa sap del món del segle XXI. Fa temps que va deixar de calfar-se el cap en res que no fora el cotxe, l’apartament, la família i el València Club de Futbol. Després d’un mes tancat a casa pel confinament, fa ja uns dies que ha tornat a treballar a la cadena de la Ford. Sense futbol (ni en directe ni televisat), i amb el trauma de la pandèmia del coronavirus, no dorm com Déu mana. Un matí es desperta amb suor freda. Al desdejuni li conta al seu fill Ramonet el malson que ha tingut.

Explica que estava veient un partit de futbol entre el València i el Llevant a Apunt, quan de sobte  es talla l’emissió i apareix en pantalla el president del govern, el qual comunica solemnement que ha esclat la Tercera Guerra Mundial.  I escolta el bo de Ramon, que aquesta vegada no es tracta de fronts de guerra semblants als de la Segona Guerra Mundial. Per molt que també hi ha enfrontaments bèl·lics, com és el cas de Síria, Iraq, Afganistan o Iemen, on les persones continuen morint amb armes de foc. Junt a aquests enfrontaments armats, més o menys clàssics, el president del Govern desglossa la llista de fets socials, polítics, econòmics, geogràfics i ambientals d’aquesta tercera guerra mundial. En primer lloc, Ramon es fa sabedor que continuen patint fam, i morint per aquest motiu, milions de persones cada any, molt especialment xiquets. El president remarca que les migracions a nivell planetari s’han convertit en un gran desastre social i polític. El cas d’Europa i els EEUU resulten especialment durs. La gent de països fallits d’ Àfrica i gran part de Sud-Amèrica estan abandonant massivament els seus llocs de naixement. En concret, el continent africà és un caos social, polític i econòmic inimaginable.

La globalització és un altre dels fronts oberts en aquesta “tercera guerra mundial” tan subtil. A Ramon els sindicats li van dir al segle XX, que els salaris i drets laborals dels treballadors europeus arribarien als països pobres; que a molt no tardar, els empleats xinesos, tailandesos, marroquins i de Bangladesh cobrarien el mateix salari que els treballadors de la Ford d’Almussafes. Però la globalització ha portat a que les gran empreses multinacionals traslladen la producció als països pobres i que les camises de, posem per cas, Inditex, les fabriquen treballadors marroquins cobrant 180 euros al mes, o adolescents de Bangladesh per 80 euros al mes treballant 14 hores al dia. Ramon s’horroritza en fer-se sabedor d’aquests fets socioeconòmics, i la mala consciència li rosega l’ànima. Com a conseqüència de tot plegat, les classes treballadores europees perden el treball, i quan en troben de nou, en aquest escenari de “tercera guerra mundial”, cobren uns salaris que els converteixen en pobres.

Altre front obert que li crea inquietud al si més fondo del seu malson, és el fet que al món governen personatges esperpèntics com Trump en EEUU, o Bolsonaro en Brasil. O Putin en Rússia. Però res comparat amb el temor que li provoca a Ramon saber que la potència econòmica, política i militar actual és la Xina. Allí governen uns líders dictatorials que amb l’ús d’intel·ligència artificial, amb control i sembrant por i  falta de llibertat, han superat les prediccions futuristes d’Orwell en “1984” o de l’escriptor Aldous Huxley en “Un món feliç”.

A més, amb tant de consum desaforat, unit a l’ús i abús dels combustibles fòssils, ens ha arribat el terrible “front armat” del canvi climàtic produït per l’activitat humana, el qual està afectant greument la composició de l’atmosfera mundial i fent pujar el nivell del mar. Un arma aquesta darrera de destrucció massiva. La mobilitat amb vehicles privats i les calefaccions, han convertit les ciutats en llocs inhabitables, a més d’anar alterant el clima, fins al punt que ens trobem amb augments de temperatures mai coneguts. Aquest “front de guerra” necessita ser combatut amb un exèrcit de persones amb consciència que obliguen als polítics a fer un canvi radical. Al somni, demanen a Ramon formar part d’eixe exèrcit, però ell ja es troba major i cansat i no acaba de creure’s això del canvi climàtic.

La llista de fronts oberts continua desglossant-se a la pantalla de la televisió. La contaminació dels mars i oceans per les deixalles humanes ha augmentat darrerament, molt especialment pel que fa als plàstics, les mascaretes i els guants. El masclisme, imperant arreu del planeta, a Espanya ens ha deixat més de 1000 dones assassinades des que hi ha registres. La mort massiva d’abelles que no podran pol·linitzar els arbres. El desmesurat ús dels antibiòtics que ha portat a les bactèries a fer-se’n  resistents, provocant cada vegada més morts. El mateix COVID19 que ha infectat els seus pares i que ha portat a sa mare a l’UCI. Tots aquests fronts estan entrellaçats i comunicats de manera tan endiablada, que quan el president anuncia amb un to de gravetat que aquesta que estem patint és la “tercera guerra mundial”, a Ramon se li fiquen els pels de punta. I quan els científics tanquen el programa especial de la TV, anunciant que aquesta guerra actual comportarà inevitablement la desaparició de l’espècie humana, es posa a tremolar. Les imatges al televisor acaben mostrant a adolescents de tot el planeta hipnotitzats per les pantalles dels telèfons intel·ligents, consumint banalitats, una imatge que Ramón no sap exactament que té a veure amb aquest dramàtic escenari.

Encara amb la suor gelada al front, acaba de contar-li eixe malson al seu fill Ramonet. I pensa que, encara com, és un somni! Un mal somni! Però el mal somni per a Ramon no ha acabat al despertar. Està ben despert quan el fill el fa sabedor que tot això que ha somniat està passant. No és un somni, és la realitat. El fill li fa memòria que ja fa anys que venia dient-li, com a biòleg que és, que acabaríem així per la nostra falta de respecte envers el medi ambient. I, com no, per la falta de solidaritat amb la gent més marginada del planeta. I conclou recordant-li que, per donar solució a tot l’esmentat, el nou president que ahir va guanyar les eleccions per majoria absoluta és Santiago Abascal.

Mai Ramon no havia escoltat tan atent al seu fill, a qui considerava un ecologista radical a qui, a sobre, no li agradava gens el futbol. Quan, tot horroritzat torna Ramon al davant de la TV, el partit entre el València i el Llevant, ha estat suspès. Als tests que s’han fet abans de començar el partit, s’han detectat jugadors i tècnics contagiats pel COVID19. Ramon comença a enllaçar mals somnis i ja no sap amb certesa si està despert o continua dormint al seu llit. Neguitós, se’n va a dormir i tanca els ulls a la vora de la bandera i el carnet de soci del València, tot i confiant en que Abascal de Vox, com a nou president d’Espanya, ajude a que acabe quan abans la Tercera Guerra Mundial.

Escrito por
More from Redacción

CRÍTICA DE YOUR NAME, DE MAKOTO SHINKAI

(4) ÁLVARO PONS: Makoto Shinkai lleva desarrollando una extraordinaria carrera ascendente que,...
Leer Más

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *