XIMO CÁDIZ: No per previsible resulta menys dolorós i injust el cessament de José Luis Pérez Pont com a director del Centre del Carme de Cultura Contemporània i del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Pensàvem que seria una salvaguarda tindre un contracte fins al 2026 i haver arribat al càrrec per decisió d’una comissió d’avaluació (de projectes i trajectòries professionals) on participaven l’administració, la societat civil i persones expertes de la cultura. Però no, el mecanisme que M.ª José Català, aleshores consellera de Cultura, va usar per a triar en 2014 com a director de l’IVAM a José Miguel Cortés i rescatar el museu del desprestigi (que el mateix PP havia provocat) no s’ha aplicat ara (sí que es va utilitzar pel Consell del Botànic per al nomenament de Nuria Enguita en 2020). I aquest model, recollit en el Codi de Bones Pràctiques en la Cultura Valenciana, s’ha obviat pel govern de PPVOX.
Però vull parlar de José Luis Pérez Pont. El vaig conèixer en la Universitat de València, en els anys 90, sent ell alumne de Dret i liderant AUJE (Associació Jurídic-Ecològica), un grup estudiantil que volia usar l’art per a defensar el medi ambient i que, a poc a poc, va generar una línia de treball sobre art públic en la UV. Uns anys després ens retrobàrem. En aquest cas, quan li vam proposar ser comissari d’Intracity, un projecte de promoció de joves artistes impulsat per uns quants ajuntaments de l’Horta amb exposicions (algunes en els carrers) que foren una experiència magnífica de difusió per a nous creadors/es.
Després va arribar l’etapa de crítica davant dels despropòsits culturals de la dreta. I, finalment, en 2016 el nomenament com a cap del Consorci de Museus i del CCCC. En el primer cas, ha dinamitzat la programació expositiva que ha arribat a molts municipis de tot el país, com mai s’havia vist, fugint del centralisme de València i, en el cas del CCCC, fou una explosió que ha transformat el concepte de cultura per a milers de valencians (i visitants) que hem descobert un centre cultural viu i dinàmic. Soc veí del barri del Carme i he vist la transformació d’un museu fòssil en un espai vibrant, en permanent efervescència, amb pocs límits, combinant tota mena de disciplines, llenguatges i tendències.
Acomiadar a Pérez Pont és una malíssima notícia per a València. Ell, estic convençut, té un gran futur per davant: la seua gestió parla per si mateixa. Nosaltres (també qui va votar a la dreta) ens penedirem de perdre a un gran agitador cultural i social.
