En aquest especial de Turia vull recomanar-vos el tercer disc de la meravellosa banda valenciana Dómisol Sisters, el qual estrenen a través d’un crowfunding. Podeu participar buscant “Dómisol Sisters” en www.verkami.com. He pogut parlat amb Eduard Marquina -arregista i director musical de la banda-, que ens conta una miqueta més del projecte:

La banda la formeu actualment un septet de músics i vocalistes professionals, què ens pots contar dels integrants de la banda?

Al trio vocal tenim com a soprano a Melanie Lapalus, en la segona veu Mireia Serrano, valenciana de l’horta nord i biòloga, és l’única integrant des de l’inici. Fanny Germain és l’última incorporació vocal, ella i Melanie són franceses. Per la part instrumental comptem amb músics del panorama jazzístic valencià molt relacionat amb Sedajazz col·lectiu de músics. Comptem amb Fede Crespo a la trompeta, també director de Jazzbona Bigband, Javi Pérez al contrabaix, que ens ajuda amb els seus coneixements d’enginyeria sonora i Simone Zaniol, italià i bon cuiner. La meua formació començà sent clàssica fins que un dia vaig animar-me a investigar en el món del jazz.

Quines son les vostres bandes referents?

Per una qüestió de formació vocal, tenim dos grans referents dels quals hem aprés molt, Andrews Sisters i Boswell Sisters. Però no podem negar altres influències de grans artistes del jazz tradicional com Ella Fitzgerald, Nat “King” Cole o Nina Simone. Tanmateix hem fet temes basant-nos en versions de Cole Porter, Chet Baker, Cab Calloway o, encara que no siga evident, Bill Evans.

Parla’ns del vostre repertori.

El nostre repertori és prou extens i abarca diferents estils que podem trobar dins del jazz. Com no, el swing, en temes com A tisket a tasket o Sing, sing, sing!, però també per altres afluents del jazz, com barber shop. També em fet referències a ritmes llatins en temes com Rum & Cola o Tico tico. Com no, grans standards del jazz com After you’ve gone, Lullaby of birdland o But not for me i altres més antics com No regrets o When I get low I get high. També hi hauran altres sorpresetes que apareixeran en el pròxim disc.

Ara mateix fer concerts està molt complicat, no obstant això, parlem dels directes. Recorde que la posada en escena, a més de musical, també tenia part de performance, com és un directe de la banda Dómisol Sisters? Teniu actuacions en directe programades?

Pel que fa al directe, a més de l’esforç musical per tal de ser el més fidels possible a l’estil original, també hem intentat sumar a l’experiència del directe el vestuari, els pentinats, les coreografies, etc., intentant recordar de la manera més veraç aquella època daurada del swing.

Fer concerts s’ha complicat molt, per la nostra banda només queda intentar reinventar-se i adaptar les idees al que està passant. Estem a l’espera de confirmacions per tal de poder tornar als escenaris, encara així, tenim un concert a Museros el pròxim 19 de desembre, a la Masia de Lacy, a les 20h. Es tracta d’una gala gastro-musical, on cantarem un avanç del nostre proper disc i una selecció de nadales de la tradició jazzística americana. S’anima a la gent a acudir vestida d’època; el lloc és de luxe per a l’ocasió.

Per a aquest tercer disc, Smile!, heu decidit fer un crowdfunding. Ens expliques en què consisteix açò del mecenatge, les recompenses, etcètera?

Com molts grups de música, per tal de dur a terme els projectes només comptem amb la nostra autogestió i autoproducció. El crowdfunding o micromecenatge consisteix en avançar uns diners per part del públic a canvi de recompenses com poden ser el mateix disc o discs anteriors, vinils, imans de nevera, mascaretes i tasses de desdejuni. Bàsicament, els fans ens avancen els diners per poder estrenar com cal el disc. Animem a tothom a participar fins el 24 de desembre.

T’agradaria afegir alguna cosa?

Sí, és tot un honor poder respondre a aquestes preguntes i veure que doneu visibilitat a la cultura, que sempre ha fet falta, i més ara. M’entristeix com tothom hem consumit cultura en aquest darrer confinament i a hores d’ara la política sobre el tema és més que lamentable. Mesclant sales de concert amb oci nocturn, cancel·lant concerts en compte de buscar alternatives com enregistrar-ho per a difondre-ho per xarxes socials o aplaçar-ho… pense que és una de les grans lacres dels nostres polítics, l’oblit cultural.