PAU VERGARA:L’any passat Abel Guarinós renovava per a estar cinc anys més al capdavant del IVC, l’ens que va nàixer de les cendres de CulturArts. Bona part de les activitats culturals de tot el territori valencià passen per les seues mans. Hem pogut parlar amb ell de diferents temes d’actualitat.

L´Institut  Valencià de Cultura (IVC) és el gran organisme autònom pel qual passen els principals activitats culturals. Per quin moment esteu passant?

Estem, com sempre, en un moment frenètic d’activitats i d’accions simultànies en curs, però també estem gaudint dels moments dolços en què es poden veure i assaborir els fruits de tant com s’ha sembrat i regat. Sense anar més lluny, la setmana passada mateixa i per primera vegada en la història del cinema valencià, una pel·lícula valenciana estigué en una de les seccions oficials del Festival de Cannes: “El agua”, de l’oriolana Elena López Riera; aquesta mateixa setmana acabem de presentar les xifres rècord del Circuit Cultural Valencià, amb més de 260.000 espectadors en l’últim any i uns increments substancials pel que fa a les més de 1.600 activitats realitzades en —l’encara pandèmic— any de 2021; la producció pública de dansa premiada amb tres MAX “La mort i la donzella” continua una brutal gira per tot l’estat mentre també fan el mateix —i, fins i tot, més— altres produccions valencianes com ara “Migrare” de Maduixa o “La teua mà en la meua” de L’Om-Imprebis; Zoo, La Fúmiga i Capella de Ministrers pel que fa a diferents músiques, i un llarg etcètera de projectes de producció privada o independent que compten amb el suport econòmic de Cultura de la Generalitat mitjançant l’IVC.

 Creus que s´han aconseguit  els objectius marcats a l´inici de legislatura? S´ha aconseguit pegar-li la volta als polítiques culturals del PP?

Malgrat la pandèmia i les seues nefastes conseqüències, s’han aconseguit objectius fonamentals com ara els de la vertebració, territorialització, democratització de l’accés a la cultura, enfortiment de l’ecosistema cultural valencià, presència del valencià en les activitats culturals,… Tot això forma part de l’ADN de l’IVC, des de la seua gènesi al 2016, i no estava —ni se l’esperava— en les antigues polítiques culturals del PP. Però el got encara no està ple a vessar, que és com el voldríem: encara li queda líquid per abocar, siga aigua o siga qualsevol altra energia. Jo sempre dic que l’aigua i la cultura comparteixen les seues dos propietats fonamentals: son indispensables i no son propietat en exclusiva de ningú.

Si pogueres demanar algun desig o millora a l’Olimp dels Déus. Què demanaries?

Un tercer botànic, per exemple. No pensant en mi, òbviament, sinó en els joves que venen  darrere. I, si em permets més desitjos, més personal per tal de poder oferir-li un millor servei al ciutadà, tant si es tracta dels ciutadans que son professionals de la cultura com si es tracta dels amateurs o aficionats o de qualsevol personeta que desconeix els valors i gojos de la cultura. Queda encara molt de camí pel que fa a la necessitat, en paraules de Joan Fuster, de «preparar-ne o estimular-ne la demanda, de cultura».

De quina activitat o parcel·la et sents més satisfet?

(Somriu) Deixa’m que bromege amb una frase feta: Una mare vol a tots els seus fills per igual. I quins han estat els moments més complicats? Potser la pandèmia amb el confinament? Sense cap tipus de dubte! En el moment en què ens estàvem recuperant de les retallades en cultura arran de la crisi econòmica —i de valors, deixa’m afegir— de 2008, ens va arribar la Covid-19. Afortunadament, en aquesta ocasió els governs autonòmic, estatal, europeu i moltíssims governs locals van reaccionar al contrari que a finals de la primera dècada del segle XXI i les mesures urgents legislades i els fluxos econòmics i de treball propiciats des del sector públic han impedit un altre estrepitós bac o davallada.

Com valors  els  canvis en la conselleria d´Educació, Cultura i Esport, llaura  amb la incorporació de la fins fa poc secretària autonòmica, Raquel Tamarit? Creus que tindrà alguna repercussió positiva de cara a Cultura?

Si escoltes els raonaments que portaren l’exconseller Marzà a presentar la seua dimissió, s’entén perfectament el camí que vol emprendre en pro de poder incidir en altres camps de la societat; i el recanvi en la conselleria és el més obvi, lògic i oportú; no crec que l’haja qüestionat ningú. Egoistament, com a professionals o exercitants de la cultura, ens va de perles que aquesta substitució natural haja recaigut en Raquel Tamarit, pel seu coneixement previ i profund de la situació i per la seua actitud i aptitud ja demostrada en aquests tres anys.

Supose que també estarà pendent el concurs  per a escollir un nou encarregat de la secció d´Audiovisuals. Com va aquest procés?

El procés i tràmits administratius pertinents estan encetats des de finals de la primera quinzena d’abril. En juny apareixerà la convocatòria en el DOGV, tot seguint el Codi de Bones Pràctiques en la Cultura Valenciana, i la nova persona que siga elegida per a la Direcció adjunta d’Audiovisuals començarà a finals de l’estiu. Afortunadament tot allò més immediat ja estava preparat per José Luis Moreno i tot està a punt i amb les persones i recursos necessàris: Cinema Jove, Filmoteca d’estiu, inici de les Ajudes a l’audiovisual, programació de la Filmoteca en Alacant, Castelló i València…

 Et vas presentar com a director de l´IVC amb el projecte «El públic és el protagonista». Contínua vigent aquell plantejament?

I tant que sí! ¿Per a qui, si no és per al públic, per al ciutadà, treballem des de les institucions i treballen els diversos professionals de la cultura? No es tracta d’augmentar el nombre d’espectadors, —tot i que també!—, sinó de fer que les persones s’impliquen com espectadors i com usuaris, i que la cultura siga una eina per a la transformació social, econòmica i territorial, a nivell individual i col·lectiu. Si el públic és el protagonista, a ell van destinades les nostres energies i volem fer-lo partícip de les creacions artístiques dels seus conciutadans, de la necessitat de ser més lliures i —entre d’altres— de l’aprofitament de la cultura com a instrument d’ascens social, d’enteniment de la diversitat i d’integració.

Ports molts anys a la gestió pública de la cultura i eres una persona dialogant i respectada al sector. Com et planteges el futur?

A curt i mitjà termini: ja tinc la feina manà… i em falten hores —que li robe a la nit— per tal de propiciar i empènyer tot el que hauríem de fer des de l’IVC, des del càrrec —o “càrrega”— actual o com un peó més del tauler d’escacs. I el futur a llarg termini: felicitat, temps i una volta al món en 80 dies.

Qualsevol cosa que volgueres afegir….

(Somriu buscant la complicitat de qui l’entrevista) Sí… però no crec que ens quede més espai, que també la Turia té les pàgines limitades… i els lectors no tindran tampoc una paciència i temps infinits.