PAU VERGARA: Héctor Illueca (València, 1975), vicepresident Segon i conseller de Vivenda i Arquitectura Bioclimàtica apura les últimes setmanes de legislatura amb distintes iniciatives en matèria de vivenda abans de començar una campanya electoral que serà decisiva per al devenir de la política valenciana. Serà la primera vegada que concórrega a les eleccions com a candidat de Podem. Entre l´estreta agenda ens vam aconseguir colar per a saber més d´ell.

A que es dedicava abans d’entrar en la política?
Soc Inspector de Treball. He dedicat bona part de la meua vida al servei públic i a l´estudi del dret. Ara estic en la política, però sempre he entés la política com a un període temporal. A banda de la meua vocació pel dret, pels temes relacionats amb la meua professió d´inspector de treball i seguretat social que és el que sempre he tingut una vocació política, des de la reflexió i l´estudi per a intervindre en el debat públic. Aquesta és la política com l´entenia Paulo Freire, la política com a praxi. Reflexió per a l´acció o reflexió conscient per a transformar la societat i el món. I ací estic.

Segurament molta gent t´haurà preguntat perquè no es va dedicar al bàsquet.
Doncs, sí. No sols és un esport que m´ha agradat molt, sinó que he jugat durant molts anys. Vaig començar a jugar en La Salle de Paterna en cadet i em vaig dedicar durant molts anys molt a entrenar intensament. El meu somni d´aquella època era dedicar-me professionalment al bàsquet. Vaig passar moltes hores de la meua vida en una pista i he de dir, modestament, que era un ala pivot que tenia molts bons moviments.

L´esport pot ensenyar molt a la política, no?

Per descomptat que sí. Que figures com el meu amic i company a l´alcaldia de Madrid, Roberto Sotomayor, facen el pas i es comprometen públicament amb la societat i en la transformació de les coses és important perque els esportistes són un exemple i un referent per a la societat, especialment, per a la gent jove. Quan hi ha hagut esportistes compromesos amb el canvi social, sempre ha estat per a bé.

T´agrada el cinema?, Quines pel·lícules veus?

El cinema ha estat una de les passions de la meua vida. I vaig poder ,conrear aquesta afició llegint les crítiques de la Cartellera Túria, amb les que no sempre estava d´acord (rises). M´agrada especialment el cinema nord-americà clàssic perquè ha sabut combinar dues coses: una la senzillesa de l´estil.I la crítica social. No he vist mai un cinema tan crític amb el capitalisme. Estic pensant en Frank Capra que és un dels meus directors de referència. On personatges prototípics de bones persones xocaven frontalment contra el capitalisme. Això li passa a Juan Nadie o al James Stewart de Qué bello es vivir o al diputat de Caballero sin espada. Defensant idees bones i justes que xoquen enfront del sistema. Capra sempre ens dona un missatge d´esperança. Hi ha moltes altres pel·lícules com El apartamento de Billy Wilder que fa una crítica ferotge al capitalisme, a la dependència del treball assalariat, coses d´una actualitat impressionant com el tema dels abusos sexuals, de destrucció de la dignitat de les persones. Tot això amb un estil senzill i riquíssim. Soc un apassionat del cinema i particularment del cinema clàssic. També m´ha agradat molt el còmic. Continue llegint i li he dedicat molt de temps a la lectura. He estat un lector empedèrnit. Ara tinc menys temps.

Algun autor valencià de novel.la que t´agrade?

Si haguera de destacar un autor seria Blasco Ibañez. Les seues novel·les han estat una font d´ensenyament. I no només les valencianes. L´obra de Blasco és amplíssima. A les novel·les valencianes està molt ben retratada la València de l´època i els conflictes de classe amb els cacics. I te molta relació amb l´actualitat. Estem veiem coses que ens recorden a aquestes novel·les. Jo aquest díes he comprovat el servilisme d´alguns polítics enfront de les crítiques que es poden fer a algunes grans superfícies, o a empresaris com Juan Roig o Boluda. A mi això em recorda a la por al cacic de les novel·les de Blasco Ibáñez. Eixos personatges que vivien atemorits per la presència omnipotent de qui controlava les seues vides. Jo que crec que ens va retratar molt bé. Hi ha alguna altra obra seua que em va marcar molt com La Bodega. És la millor descripció de l´Espanya i el conflicte social que desemboca a la Guerra Civil, la vida miserable de moltes persones, aquesta descripció que fa Blasco de les classes humils, són una lliçó d´història.

La figura de Blasco Ibañez que en algun moment va tractar d´apropiar-se la dreta valenciana…
Blasco és una figura maldita. La dreta sempre l´ha vist amb recel. En algún moment el van intentar, pero Blasco era un republicà i federalista. Un polític decisiu en la València dels anys 20. Al seu soterrament una multitud de milers de persones el van acompanyar. Blasco estava al costat de la gent humil i escrivia, no tant des de les idees socialistes, però sí des del republicanisme. Des d´algun sector de l´esquerra va despertar susceptibilitats perquè escrivia en castellà. Per a mi és un referent indescriptible. Mon pare me´l va donar a llegar i des d´aleshores el tinc molt present.

Últimament, té un poc cabrejat als grans empresaris valencians com Mercadona i Juan Roig. Qué està passant?

El que passa amb les grans superfícies és que hi ha una constatació que s´estan fent una sèrie de pràctiques abusives amb els preus. Açó és una cosa que acrediten informes solvents de distints organismes que ens diuen que són els guanys de les grans empreses les que estan darrere del noranta per cent de la inflació que estem patint, però especialment, de l´alimentació. Açò és una constatació. I afegiria que només cal anar al supermercat i vore com moltíssima gent té problemes per a pagar els productes bàsics. La llet, la fruita…Però hi ha altre factor que he introduït a les últimes setmanes que té a veure amb pràctiques monopolístiques. Grans superfícies que están aplastant el teixit autòcton,la producció local i que està tenint efectes molt perniciosos per al nostre món rural. Eixos abusos es podem qualificar sense cap tipus de dubte de “capitalisme despietat” que no atén a les necessitats humanes i únicament als guanys. Jo crec que aquest missatge la societat l´està entenent.

L´altre dia en la reunió anual de l´Associació Valenciana d´Empresaris (AVE) van tindre paraules dedicades a Podem…

Ací hi ha un debat prohibit que té a veure amb el que va passar ahir (en la reunió d’AVE) amb la trobada de grans empresaris valencians, que jo crec que apunta a un intent, inclús inèdit, d´imposar el protagonisme dels diners en la vida pública. Amb aquest protagonisme s´intenta ocultar dues coses. Per un lloc la centralitat dels treballadors en el procés productiu i, per l´altre s´intenta ocultar la gran veritat incòmoda i és que l´estat ha d´intervindre sempre a favor del poder econòmic, però quan perden cal finançar-los. Quan guanyen no els podem posar limitacions de preus, no podem limitar les hipoteques, no es poden introduir limitacions laborals, els senta mal el salari mínim. Però quan els va mal, hem d´eixir al seu rescat.

Amb quins ànims aborda les pròximes eleccions autonòmiques i municipals?

Nosaltres fem un balanç positiu de la nostra presència al Govern valencià. Crec que és històric que una força política com la nostra estiga al govern. Que una persona com jo, que un dia vaig decidir anar a la plaça de l´Ajuntament el 15 de març i que hui estiga ací en un despatx i siga vicepresident del govern valencià, és un èxit dels moviments socials. Hem fet avanços molt importants en habitatge, però també en altres àrees que gestionen els nostres socis. El balanç és positiu, però alhora hem constatat les limitacions que comporta governar amb el Partit Socialista amb aquesta correlació de forces. Estem parlant d´una conjuntura que ha suposat moltes limitacions en accions i temes importants. Per exemple, en la taxa turística, respecte de la qual tothom és conscient de les diferències. Quan apareix una estructura de poder el Partit Socialista sempre li tremolen les cames. També es pot fer extensible al debat de les renovables on nosaltres estem plantejant una cosa ben senzilla. El desplegament de les renovables no es pot fer espoliant el nostre territori. S´ha de fer amb planificació ecològica, planificant l´energia i posar-la sota el control d´empreses públiques. En definitiva, s´ha de fer protegir el territori. Ho hem vist amb el Port de València. Podríem parlar de l´assumpte de la rebaixa fiscal. Hem constatat les limitacions per a fer polítiques valentes que atenguen a l´interés general de la ciutadania enfront de estructures de poder, amb les quals no hem de tindre cap hipoteca.

Demanaran més quota de poder si tornen a sumar en un Botànic 3?

Aspirem a un altre govern progressista, anem a treballar per a un tercer Botànic, però amb una correlació de forces diferent favorable al bloc alternatiu al Partit Socialista. I afegiria altra cosa molt important. I no és un missatge de tàctica electoral. Estic dient-lo amb el cor, les eleccions vinents només es poden guanyar per l ´esquerra. L´única força que pot remoure la rebel·lia que està a cor del nostre poble es Podemos. Ho dic amb sinceritat. Tenim potencial de creixement. Un nou Botànic amb altra correlació de forces és possible i anem a treballar per a fer-ho possible.

Tornarà a haver coalició amb Esquerra Unida?

L´únic que puc dir és que espere que puguem constituir una plataforma tan ampla com siga possible de cara a les eleccions, amb aquesta i amb altres forces polítiques en les que hi ha òbviament converses, però que són discretes i ho han de seguir sent-ho.

I amb Compromís està decidit que no hi haurà cap mena d´acord?

A la ciutat de València i al conjunt del País Valencià no hi ha hagut una coalició electoral amb Compromís perquè Compromís no ha volgut. Ho ha rebutjat amb una decisió pública del partit i d’unitat amb una altra Esquerra. Aquest ha de ser el punt de partida. La conseqüència lògica d´això és que no hi ha hagut una possibilitat de confluència electoral. Podem està en una altra fase. Estem construint el nostre programa, escollint els seus candidats municipals i fent-ho amb diàleg amb els moviments socials i treballant per a definir un programa i un projecte que ajude a crear majories de progrés. M´haguera agradat tindre confluències més amples? M´haguera agradat. Però nosaltres no hem sigut un obstacle. Tots hauríem de fer un esforç per deixar el partidisme estret i mobilitzar tots els nostres electorats. De fet, el baròmetre municipal de València avança que Podem serà decisiva en la ciutat de València i entrarà amb força al Consistori.

Vindrà Pablo Iglesias a fer campanya a València?

Espere tindre tot el suport possible per a tindre el major nombre de vots i si és contant amb el suport del meu amic Pablo Iglesias jo estaré encantadíssim.

Quan no està en la política a que li dedica el seu temps lliure?

La resposta és molt senzilla. La política té les seues servituds i una és la falta de temps. Tinc molt poquet de temps lliure i el que em queda li’l dedique a la meua filla i a la meua dona.