PACO TORTOSA: Som al segle XXI i immersos en una dura crisi econòmica. Però també estem amenaçats per la crisi del canvi climàtic. Podem fer alguna cosa des de casa per posar fre a la degradació del medi ambient? Sí, moltes coses. Però vaig a parlar-vos en concret del que podem fer en referència al que comprem. Des de casa i per a casa, tant siga per a menjar, como roba o qualsevol altre producte amb els que omplin de gom a gom les nostres cases.
Hi ha un moviment social a tota Europa que aconsella fer compres de km 0. Què vol dir això exactament? Bé, es tracta de comprar qualsevol cosa produïda o fabricada el més prop possible de la casa, poble o ciutat on vius. Pensem com comprem, què i on actualment. Jo visc a Carcaixent, junt a unes altres 22.000 persones. Amb la pandèmia molta gent ha començat a comprar per primera vegada per Internet. L’empresa de venta on-line més coneguda i on més es compra és Amazon. Però, Amazon l’única cosa que fa és distribuir mercaderies des d’on es fabriquen fins a les cases on vivim. També ens agrada comprar en grans superfícies i, en Carcaixent, alguns ho fem en el mercat Municipal.
Nosaltres els consumidors no sabem qui fabrica o cria la major part dels productes quan comprem en grans superfícies, o inclús als mercats municipals. No sabem on es produeixen molts dels productes. Ni quina ha estat la mà d’obra. Ni molt menys on es paguen els impostos de tot aquest tràfec comercial. És el resultat d’allò que anomenen la globalització. Fins ara ha funcionat, més mal que bé, però ha funcionat. Tanmateix, els darrers anys, amb la crisi econòmica del 2009, la degradació del medi ambient i la Covid, tot s’ha capgirat- per a mal, evidentment.
Anem a resseguir, fiquem per cas, la compra d’una camisa. Podeu triar qualsevol altre producte, però ací ho farem amb una camisa- de segur que el resultat del viatge i les conclusions són molt semblants. Podem anar a una gran superfície, una tenda minorista del poble o cercar per Internet en Amazon. Si observem el país on s’ha confeccionat, a bon segur que serà l’Orient. S’ha transportat per vaixell (pel canal de Suez) i ha arribat a unes gegantines naus de distribució. Des d’allí la camisa viatja fins a les teues mans per mig d’Amazon, el supermercat o la tenda minorista del teu barri (si és que en queda alguna).
Valoració ambiental i social de la compra de la camisa, hui al segle XXI: negativa. Obscena, diria jo. Freda i ambientalment insostenible. S’ha fabricat a l’Orient, fiquem per cas Bangladesh, on el treballador de la fàbrica de confecció cobra uns 80 € al més amb jornades de 12 o 14 hores diàries. Molts dels treballadors són xiquets adolescents. El transport per mar en grans contenidors és fortament contaminant, per emprar energia produïda per materials fòssils. Aquest negoci global ha provocat el tancament de la indústria tèxtil de ciutats com Ontinyent, provocant una tassa d’aturats insuportable. Si, a més a més, fem la compra per Internet, provoquem el tancament de les tendes minoristes de barri o del poble. Les conseqüències són carrers sense vida social i més gent a la llista d’aturats i treballadors esclaus en les fabriques de confecció en origen.
Si greu és l’impacte sobre el medi ambient natural i social del cercle viatger de la camisa, molt pitjor és el problema ambiental de la compra d’aliments. Molt especialment quan en pobles com Carcaixent (que pot servir d’exemple per a qualsevol poble valencià, inclosa la ciutat de València) podem produir al terme municipal quasi tot tipus de fruites, verdures i hortalisses. Però la globalització dona peu i permet que puguem comprar tomaques d’Holanda, taronges de Sudàfrica, kiwis de Nueva Zelanda, carlotes d’Itàlia, avocats de Perú… Clar, tot és possible si no posem cost econòmic al transport, pel que fa a la degradació del medi ambient amb el consum d’energia i la contaminació. Tot el contrari de la compra de km 0 de la qual parlàvem al principi. Com de fàcil seria comprar tota la verdura i fruita que es produiria en el terme de Carcaixent i en ecològic! Però no, comprem a les tendes tots eixos productes alimentaris sense mirar ni preguntar d’on venen, com es conreen, qui els treballa i en quines condicions, com són transportats, com són conservats… I mentrestant, abandonem les nostres terres agrícoles que són de les més fèrtils del planeta, si no les que més.
És a dir, que podríem concloure que tot l’esmentat té com a resultant una cistella de la compra de productes globalitzats que han provocat, i provoquen, un greu impacte sobre el medi ambient natural i social de conseqüències imprevisibles. Continuar degradant el medi ambient i perdent biodiversitat per la nostra manera de produir i transportar pel planeta tot tipus de productes de consum, portarà a l’aparició de nous coronavirus. I el que és pitjor, a l’acceleració del canvi climàtic que pot acabar per fer inviable la societat i la vida humana tal como la coneguem.
Hi ha possibles solucions que tenim a les nostres mans. Tornar a fabricar tot tipus de productes al nostre país seria com una contra-globalització, o una mena de globalització regional, la qual portaria a tenir el més a prop possible els productes que comprem. Pel que fa a l’alimentació, en viure en un dels llocs del planeta amb una terra més fèrtil, la possible producció ecològica de cada terme municipal es podria vendre a les tendes minoristes de cada barri o als mercats municipals.
Seguir comprant com ho fem des de casa i per Internet, no ens pot portar a bon port, caldria deixar de fer-ho en gran mesura, encara que tan sols fora per donar vida a les tendes minoristes dels nostres pobles i ciutats. Però sobretot, per protegir el nostre medi ambient i aturar el canvi climàtic. Ens hi va la vida. Així que la compra és una ferramenta molt potent per canviar les coses. Reflexiona abans de fer-ho i ànim
