Amb la crisi de la Covid19, pel que fa a la mobilitat, publicava jo en aquestes pàgines l’any passat-  en els moments del confinament més sever- esta reflexió: “Imaginem que demà ja ha passat la crisi sanitària del coronavirus. Ací va un plantejament radical de nova modalitat a terres valencianes. En primer lloc, abandonar la mobilitat privada amb vehicle a motor en els nostres pobles i ciutats, de manera contundent. Fem servir els transports públics, la bici, els nouvinguts patinets elèctrics, i caminem. En segon lloc, per moure’ns entre pobles i en àrees metropolitanes, fem servir també el transport públic (millorant els serveis de rodalies de tren, és clar) combinat amb la bici per anar als polígons industrials, hospitals, centres comercials, etc.”

La pandèmia no ha acabat però ens hem relaxat i ja sabem el que està passant. El pitjor de tot és que torna, poc a poc, la mobilitat en vehicle a motor privat per a anar principalment al treball- en part per les inèrcies del passat, en part per la por al contagi en els transports públics. També algunes persones, poques, han canviat el cotxe per la bici per anar al treball.

En este context nou de pandèmia, fa uns dies em vaig reunir a la Diputació de Valencia, amb Dolors Gimeno, diputada provincial de la Àrea de Mobilitat Sostenible. Amb temps per davant comentàrem que cal evitar com siga que la gent torne a moure’s de manera insostenible de casa a la feina, o d’un poble a un altre amb cotxe privat.

Una de les alternatives més potents és emprar la bici (que hui pot ser elèctrica). Però, perquè augmente el seu ús, cal dissenyar i executar unes rigoroses  xarxes per a vianants i bicicletes a tot el conjunt (en este cas) de les comarques de la província de València. Unes xarxes que seran de mobilitat no motoritzada en definitiva. Parlàrem de com es deuen dissenyar i executar estes xarxes per que animen a ser emprades de manera segura, digna i amb estatus social per part de vianants i usuàries de la bici.

I clar, les reflexions portaren a focalitzar el tema en la importància de crear xarxes comarcals que connecten tots els punts d’origen i destí que més empra la ciutadania: pobles i ciutats entre ells, i estos amb polígons industrials, cementeris, centres comercials, poliesportius, hospitals, estacions de trens i metro, piscines, platges, centres escolars, camps de conreus… I amb tot el patrimoni cultural i natural de cada comarca. Una xarxes comarcals per ser emprades de manera universal per tot el món amb la bici.

L’objectiu últim seria aconseguir que es puga anar a treballar, o a qualsevol lloc, de manera ràpida i segura amb bici,  sense compartir calçada amb els vehicles a motor. Sols així podrem aturar el canvi climàtic pel que fa a la Mobilitat: deixant el cotxe a casa.

La bona notícia que vull compartir també amb les lectores i lectors de la Túria es que actualment la Diputació subvenciona fins a 20.000€ els estudis de disseny de estes xarxes ciclo-vianants, locals i comarcals que estem comentant. És com un canvi de paradigma pel que fa a esta institució pública respecte dels seus plans de carreteres.  L’any passat va ser el primer que es concedien estes ajudes. Es varen  presentar i van aconseguir la subvenció les comarques de La Safor, La Costera i el Racó d’Ademús. I els pobles de Catarroja, Xelva I Moixent (parle de memòria…).

En aquesta mateixa reunió, la diputada Dolors Gimeno em va anunciar que prompte sortirà la convocatòria de les ajudes per a l’any 2021. De fet, estan prestes a fer-se públiques. Aquestes notes també volen ser un avanç i anunci per a que els nostres Ajuntaments i mancomunitats comarcals de la província de València estiguen atents a la senyal de partida. Per a este any 2021, sembla que les ajudes per a este tipus d’ estudis de planejament de xarxes ciclo-vianants es prioritzaran sobre tot l’objectiu d’aconseguir una mobilitat quotidiana per part de la ciutadania. Si s’aconsegueix construir xarxes denses en cada comarca que connecten tot amb tot, possiblement veurem a molt no tardar com les persones comencen a moure’s més en bici que en cotxe. I es que a més amés, amb la bici és elèctrica es poden fer desplaçaments quotidians de fins a 20 km. I podrem dissenyar rutes emprant estes xarxes per fer turisme cultural i naturalista de manera segura i no motoritzada. Sols així podrem aconseguir una mobilitat veritablement sostenible. Altre món és possible pel que fa a moure’ns pels nostres pobles i ciutats, així com entre ells. Ànims. Ens va la vida en l’intent.

I recordeu, alcaldes, regidors i gerents de les Mancomunitats comarcals de la província de València, esteu atents a quan es puguen demanar les ajudes per als estudis tècnics de les vostres xarxes cicló peatonals comarcals. No feu tard a la vostra cita. Ho agrairem de cor.