PACO TORTOSA: Estem ací confinats a casa pendents del coronavirus. I de sobte, va i el president francès Macron solta a la televisió i les xarxes socials, davant de milions de francesos i franceses: “L’Agricultura ha d’estar fora de les lleis del mercat”. I què vol dir el president exactament amb aquestes paraules? Doncs que aquest sector econòmic primari s’ha mostrat, amb la crisi del Covid 19, com a essencial, a l’igual que la sanitat. I l’educació. I què pensen fer els governs europeus i l’espanyol, o el valencià? I més preguntes. En què es podria traduir eixa declaració? Podria portar a que les persones que treballen en l’agricultura passaren a ser una mena de funcionaris com els sanitaris, i cobraren un sou de l’estat per abastir-nos de menjar? Fresc, saludable i, a poder ser, ecològic?

El ben cert és que ens trobem davant d’un canvi revolucionari a tot el planeta i a tos els sectors econòmics. El de l’agricultura, al fil del que comenta el francès, serà un d’ells. I ens hi juguem molt en el tema. Cal fer memòria que el menjar és essencial i que la pèrdua de biodiversitat està amenaçant-nos amb nous virus, en haver trencat l’equilibri dels nostres ecosistemes naturals. I em preguntareu si els dos temes tenen moltes coses en comú. Doncs sí, tenen molt a veure. Més del que sembla.

L’agricultura i ramaderia valencianes s’han desenvolupat al llarg de la seua història sobre un medi natural privilegiat. En un clima mediterrani a terres de generosa fertilitat. Les nostres planures litorals sedimentàries poden donar en l’horta fins a 4 o cinc collites anuals, de tan fèrtils. I la crisi econòmica del 2008 i aquesta crisi sanitària ens arriben amb l’agricultura en plena crisi. Tres crisis en una per al llaurador. Però ara amb el Covid19, ens adonem que al País Valencià som més febles econòmicament com a societat, amb el monocultiu del turisme de sol i platja i una agricultura abandonada a la seua dissort. I a sobre, amb una indústria en plena crisi, com fiquem per cas, la del tèxtil, en fabricar-se tot a Xina i voltants.

Què deuríem fer amb el temps post coronavirus pel que fa a l’agricultura i ramaderia valenciana? Donat també que la globalització, tal com l’enteníem va a canviar. I radicalment.Fa uns dies comentava amb un bon amic,  que també te terres allà per Simat de la Valldigna, que cal un canvi revolucionari a l’agricultura valenciana per enfrontar-nos a noves crisis sanitàries i als reptes ambientals. I li deia que em semblaria una aposta valenta, per part del Govern Valencià, reconvertir tota l’agricultura i ramaderia en producció ecològica. Em contestà l’amic que això seria impossible. I jo li deia que si ha estat possible tindre a 46 milions de persones en Espanya tancades a casa durant setmanes, convertir l’agricultura valenciana en ecològic és un no res comparat amb tot el que està passant i passarà amb el coronavirus.

I per què es deuria reconvertir en ecològic? I com es podria intentar? Intentaré donar resposta a les dues preguntes. Respostes molt personals, és clar.  L’agricultura ecològica  és aquella en la qual no s’utilitzen productes químics de síntesi, com fungicides químics, adobs químics, herbicides, organismes genèticament modificats, conservants, colorants i additius artificials, i que té com a finalitat, en contrast amb l’agricultura convencional, ser ambientalment sostenible, a més de respectar la salut i el benestar dels consumidors. Algunes de les tècniques de conreu que s’utilitzen tenen a veure amb l’ús de fertilitzants d’origen orgànic com fems, compost o adobs verds, la rotació de conreus per afavorir la regeneració de la terra, l’ús del guaret per evitar l’esgotament dels terrenys, el control de plagues amb mitjans biològics com la fauna auxiliar. En general, les tècniques de cultiu utilitzades per l’agricultura ecològica són de caràcter preventiu i no són nocives per a l’home i el medi natural, tal com puguen ser-ho les tècniques convencionals de caràcter correctiu i intensives en productes químics altament tòxics.

En cas d’implementar-se la pràctica de l’agricultura i ramaderia ecològica a tot el conjunt de terres valencianes, els beneficis directes i indirectes per a les persones serien els següents: s’evitaria la contaminació de les aigües i les terres amb productes químics de síntesi; no es donarien greus malalties entre els agricultors que manipulen els materials emprats; tot el territori evolucionaria cap a un augment de la biodiversitat animal i vegetal; es contribuiria a la recuperació de depredadors naturals per al control de les plagues; s’evitarien els macro incendis com els que estem patint els darrers anys, en tenir ramats pasturant les muntanyes i terres abandonades recuperades per l’agricultura; a bon segur que es millorarien els paisatges rurals amb els seu ús de bardisses vegetals i les olors dels camps, junt al de plantes adventícies; es pot assegurar que es crearia mà d’obra, i per tant, nous llocs de treball amb la ficada en marxa de corrals i pasturatge, així com amb la recuperació de terres abandonades; es milloraria la salut dels consumidors, ja que com feia esment el metge grec Hipòcrates fa segles: “Que el teu aliment siga la teua medicina i que l’única medicina siga el teu aliment”; les menudes tendes tradicionals i els mercats municipals serien el destí dels productes ecològics conreats al terme; es podria portar endavant allò que hui anomenen km 0, amb el qual es podria abaratir el preu dels productes ecològics en cada municipi en eliminar intermediaris; i es potenciaria un turisme de qualitat cultural i naturalista, que podria ser consumidor de les nostres fruites, verdures i carn, ajudant així amb les visites a la creació de llocs d’hostatge i restauració. Evidentment, es podria crear a tot el país una potent agroindústria de transformat de les matèries primeres amb el segell d’ ecològic.

I com que sóc molt atrevit, ací un esquema de la reconversió en  ecològic dels conreus valencians: en primer lloc, divulgació massiva per tots els mitjans de comunicació dirigida als propietaris de camps i de la societat en general; creació d’un equip tècnic per a la seua direcció, coordinació i gestió; elaboració d’una base de dades a partir del cadastre i els impostos de rústica de totes les finques agrícoles i ramaderes valencianes, amb el nom dels titulars i/o apoderats, la seua superfície i tipus de conreus, així com aquelles finques que hui es troben sense conrear i  amb corrals abandonats, i la manera que cada productor comercialitza el seu producte. A partir d’aquest darrer llistat, crear la bases de dades de totes les finques que a data d’avui es troben ja en producció ecològica amb la seua superfície, tipus de conreus i formes actuals de comercialització. Informar i ajudar permanentment a tots els agricultors i ramaders a donar el pas de com transformar legalment i físicament els seus camps en ecològics: donada d’alta al Comité d’Agricultura Ecològica i en altres qüestions legals, així com portar a terme la reconversió in situ a les seus terres; creació d’una denominació d’origen (o marca de qualitat) ecològica de l’agricultura i ramaderia valenciana; intentar que més o menys a curt termini, tal com ja s’ha fet esment, les tendes tradicionals o minoristes i els mercats municipals tinguen a la venda productes ecològics primaris i de transformats, tant de la producció valenciana (km 0), com d’altres territoris de l’estat; implicar als agricultors i ramaders de més edat ja jubilats i amb terres i corrals abandonats, com a mestres de la gent jove que marxe a treballar al camp.

No tinc cap dubte que ens convertiríem en la gran despensa agrícola i ramadera dels nostres pobles, comarques, país i de la resta d’Europa. I amb els productes de l’agroindústria resultant, podríem inclús acabar tenint unes dades d’aturats ínfimes. Quin governant s’atreveix, siga a la Generalitat o als nostres ajuntaments? O qui té una idea millor per als temps del post coronavirus? O pensem continuar amb el turisme de sol i platja i les terres més fèrtils del planeta abandonades? Que tinguem sort, i si és possible, que els agricultors i ramaders valencians passen a ser funcionaris. El senyor Macron vindria a València a prendre bona nota. A bon segur.