PACO TORTOSA: Ja estem immersos en un temps de vacances estiuenc post pandèmic. Acompanyats per la guerra d’Ucraïna, el canvi climàtic i cada vegada majors diferències socials. I també amb el ressò permanent de persones que continuen morint de fam, o a les tanques de Ceuta i Melilla. Així que tenim la ciutadania del nostre país l’obligació ètica, moral i de responsabilitat, davant de tanta crisi que ens envolta, de viatjar de manera sostenible i respectuosa.
No es que jo i les meus amistats siguem absolutament sostenibles en la nostra manera de viatjar en bici de manera assossegada, poètica i sensual. Però pensem que el viatge que férem fa unes setmanes per l’illa de Serdenya, s’apropa bastant a un model sostenible al segle XXI. A manera d’exemple.
Son les 6.30 del matí d’un dia de primers de juny. Comence a pedalejar a la porta de la meua casa allà a l’hort on habite del terme de Carcaixent. A les 6.50 puje al tren de rodalies i arribe a l’estació del Nord. Sis amistats i jo carreguem les bicis a un tren regional que ix de Valencia a les 7:55. Arribem a l’estació de França de Barcelona sobre les 14:00 hores. Passeig en bici per Barcelona, encerclant la Sagrada Família amb les nostres alforges i cistelles de vímet. A les 22:00 embarquem en un vaixell de la companyia Grimaldi. A les 11:30 del matí desembarquem en Porto Torres. Al poc ja estàvem pedalejant per l’illa.
Recorreguérem tota la costa del ponent d’esta illa tan mediterrània tan propera a la nostra cultura i ecosistemes De paisatges familiars de cales i plates com si per la Marina Alta estiguérem. Carrasques, roures, sureres… oliveres, ametllers, tarongers, cereals, vi… I fins i tot persones xerrant en català a l’Alguer i poble dels voltants. Ja voldríem que al nostre País Valencia, tot el patrimoni cultural i natural explicats en panells oficials, estigués com a l’Alguer, retolat en italià, angles i valencià.
La bici obri els paisatges com cap altra manera de viatjar o fa. És la meua modesta opinió. Però, això de anar un poc més ràpid que caminant, i bastant més lent que en un vehicle a motor, ens aporta una potencia sensorial insuperable. Inimaginable per a quei mai ha viatjant amb bici. El vent et reconfortat pulmons i suavitza la pell. El sol et carega de vitamina D. I tot mentre pedaleges sense presa com si dun infant fora acabat d’iniciar-se en el pedaleig. Mires la cara de serenor i sorpresa de les teues amistats pedalejant a la teua vora, i t’emociones de debó.
I amb aquestes sensacions i emocions pel cervell, el nostre pedaleig assossegat ens porta de cala en cala, de platja en platja, entre bellíssim penya-segats que ens deixen esmaperduts a cada corba del camí. Així creuem per l’interior del Parc natural de Porto Conte. I al poc apareix la ciutat de l’Alguer, entre muralles plenes de historia nosra. Per molt que ja turistificada per desgracia. De l’Alguer a Bosa, per una carretera litoral de bellesa extema i solituds inimaginables. Bosa passa per ser una de les viles sardes més belles. Tota ella és uan joguina per on passejar sense destí.
De Bosa a Santu Lusurgiu, un poblet d’interior dels que no recomana cap guia turística. De camí, als bars dels pobles converses amb el sards al voltant de la seua vida actual i de les penúries del passat. Ens conviden a beure licors de la terra.
Deixem Santo Lusurgiu i ens endinsem en el golf d’Oristano, on ens acaronar per les bellíssimes platges de la península del Sinis, amb els seus jaciments de figures gegants de pedra. Partim d’Oristano fins arribar a la vila interior de Ales, on va naixer Antonio Gramsci filòsof, teòric marxista, polític, sociòleg fundador del Partit Comunista italià, Allí té un museu digne de visitar.
No vaig a avorrir més el lector amb el nostre periple diari, tna sols fer esment que també ens portarem les nostres bicis per la Torri del Corsari, Buggerri, Villamassargia i la ciutat de Cagliari. No pot el viatger escapar de la seducció que provoca la capital sarda. Mil cultures s’entrecreuen a la ciutat cada dia. A una peluqueria desta capital intercultural em vaig tallar del cabell. Eren les 9 de la nit, però no hi ha horari per a un peluquer jove de Bangladesh. Ell ha fugit de les fàbriques del seu país on enllesteixen les camises que es venen a les tendes de luxe europees. Alli cobrava 80 € al més trebalalnt dotze hores al dia en situacions precàries. Així que em deixa un cabell curt i ben tallat i retallat, una feina que acaba amb un massatge de cap que em deixa esmaperdut; a Serdenya, a la ciutat de Cagliari i en la peluqueria del meu amic de Banglades. Dos llàgrimes em caigueren en escoltar el seu periple fins ací. Vaig pagar el doble del que em va demanar. Sense més.
Amb estos 12 dies de viatge en bici assossegat, poètic i sensual, pel conjunt de l’illa. BE, pel seu poenent, hem decobert una terra, un continent en miniatura plen d’energia, on el turisme encara no ha fet malbé la seua cultura, paisatges i medi ambient. Com ja he fet esment, platges salvatges, penya-segats de vertigen, poblets intimistes, ciutats a escala humana. I un infinit de restes arqueològiques úniques al planeta. I hem visitat l’illa anat en bici des de casa, combinant el viatge amb tren y vaixell… A Porta Torres embarcarem a les 6:00 hores del matí, a les 19:00 desembarcàvem a Barcelona, dormirem a un hostel, soparem a un restaurant ple de vida ciclista, I a lendemà emprarem un regional per tornar a Valencia. En arribar, el tren de rodalies em portà a mí i la bici a Carcaixent. I des d’allí, cilant de nou, vaig pujar a la meua casa de camp. Inenarrable el sentiment de plenitud en veure que vaig eixir de casa pedalejant i que amb trens i vaixells hi havia fet un viatge per l’illa de Serdenya, sense ampra avions i cotxes ni cotxes privats. Prengueu bona nota que al segle XXI es pot viatjar de manera més respectuosa i digna. I una de les millors maneres de fer-ho es en bici. O a peu. Que tingau un agradosos estiu amb els vostres viatges. I agraïments públics a totes les persones que esteu viatjant amb transport públic, caminat o en bici i sense emprar avions. A veure si tenim sort i encara salvem el planeta.
