El seu impuls d’explorador el va conduir cap als fons marins com a bussejador i investigador de prospeccions arqueològiques. Hi va trobar tresors en les profunditats de la Mediterrània i fins i tot va treballar amb el mític capità Jacques-Yves Cousteau a les illes italianes de Filicudi abans de ser bomber i abandonar la seua professió per a combregar en cos i ànima amb aquella carpa de lona amb què va recórrer el món des de la Comunitat Valenciana a Brasil, Finlàndia, Méxic, Tindouf o Cuba. Als seus espectacles han participat artistes de més de mig centenar de nacionalitats diferents i ha recollit nombrosos reconeixements El premi Max especial de Circ, en 2003, el premi europeu Caleidoscopio, el Premi Nacional de Circ 2008, i múltiples guardons, des de cartelera Turia, Mostra Viva de Mediterrani, Levante EMT o l’ Avetid d’or.
Tot va començar fa més de mig segle amb el pare, El Gran Fele, qui portava dos ninos, Felón i Felín, feia acudits i cantava cançons. Portava una companyia de pallassos i els seus dos fills, Rafa i José Manuel Pla (en la pista, el senyor Pla) van començar a ajudar-lo, portar-li les maletes i fer tasques logístiques, i a poc a poc, van anar creixent en la companyia. Quan el grup de pallassos va decidir independitzar-se el pare va agafar els fills i els va dir: vosaltres dos, a escena! L’espectacle ha de continuar! Actuaven als jardins de Vivers de València i feien comunions una darrere de l’altra i ahí és on es van formar com a pallassos. En aquella època no pensaven que arribarien a tindre un premi Max de les arts escèniques, ni fer gires per Llatinoamèrica. Quan el pare va morir, als germans no els va quedar una altra que continuar. Jose Manuel anava per a dibuixant publicitari i Rafa per a bomber i van decidir deixar eixes professions per a continuar amb la saga paterna fins el dia de hui. Des d’aquell relleu generacional tot ha canviat i l’espectable de pallassos ha esdevingut un referent del circ actual a escala mundial.
Dir Rafa Pla és el mateix que dir El Gran Fele. El nom propi es fusiona amb el projecte de circ contemporani precursor de l’espectacle artístic i multidisciplinar sense animals vius, perquè cavalls, lleons i tigres a tamany natural hi ha en el Gran Fele, però són artificials, i al seu públic li agrada que siga així. Un circ en què Rafa volia que tot quedara tècnicament net i bonic, però diferent, perquè trapezis o números amb patins hi ha molts en molts circs, la diferència és el com i quin personatge es crea dins d’un guió que fa de fil conductor. Hi va fer més d’una trentena d’espectacles i tots narraven una història a través dels números de circ. Els seus companys imprescindibles, Dainé Álvarez i Víctor Lafita, el qualifiquen com el Mestre de la Imaginació. Ells venien del circ cubà molt tècnic i tradicional i es van trobar amb que en El Gran Fele s’unia la dansa, el teatre, la música en viu i el circ. Per a aquell home grandot que parlava i actuava com un xiquet, s’inventava personatges i ens convidava a viatjar en l’Orient Express, recórrer el món i fer-nos somiar, no hi havia un dia normal, calia subjectar-li les centenars d’idees que li ixien pels porus de la seua pell i necessitava gent al seu voltant que poguera retindre’n alguna per a fer-la realitat. Tenia, allò que se’n diu, do de gents. Era un ésser carismàtic, d’aquells que quan passava per davant de la gent sense parlar, o quan es girava i els mirava o quan aplaudia, el públic atenia i esperava. La seua manera absurda o delirant de salvar els moments on hi havia alguna incidència inesperada quedava tan perfectament encaixada que ningú s’assabentava del que havia ocorregut. El Gran Fele és un dels milllors exemples del circ modern. Un artista en majúscula. Aquell circ antic on era prioritària la força i la técnica ara està transformant-se. Les noves generacions ja enfoquen el circ d’una altra manera on es té una visió artística de conjunt. El ‘más difícil todavía’ en el circ Gran Fele venia a través de la recerca de l’instrument més estrany per a fer música o bé inventar-lo o bé transformar-lo com és el cas del El violinòfon, un violí amb una trompeteta que té un aspecte com el d’un saxo. El seu tècnic de so i músic, Javi Vega, ho sap molt bé perquè en el Gran Fele la música té una presència continuada. Mentre en altres circs posaven els èxits del l’estiu per megafonia, El Gran Fele triava les músiques des d’un concepte narratiu i escènic.
Rafa Pla va estar fins a l’últim moment allà on s’havia fet gran, al circ, buscant la forma de sorprendre a pares, iaios i xiquets amb números espectaculars i moments imprevistos. Se’n va anar el passat mes d’octubre de 2020 sense poder presentar la seua ultima creació, Xas, un món de fantasia, que els seus companys de viatge, la família del circ, es van encarregar de fer-lo realitat a l’espera d’un futur per definir.
‘L’espectacle ha de continuar’ és una màxima del món del circ que es portarà a la pràctica el proper 6 de juny al Teatre Principal de València a les 18h amb una gala-homenatge anomenada, Fabuloso fabulador, Rafael Pla, on els seus amics i companys de la faràndula faran un recorregut per la seua trajectòria vital a través del llenguatge circense. Un espectable que a Rafa li hauria agradat fer. Amb interacció entre els artistes que van treballar amb ell en l’inici de l’aventura i altres que van passar pel Gran Fele abans d’aterrar al Circ del Sol. Hi haurà titelles, animals de tamany real però que no són reals, amb un caire divertit i estrafolari, amb elements de sorpresa, i convidats especials entre el públic com Genís Matabosch, director del festival de circ de Girona, Jose Manuel Cordero, coordinador del festival de circ, Circuba o el gran pallasso Tortel Poltrona. Hi estarà la seua família, Ana, la seua companya inseparable, els germans, el seu nebot que farà un número de malabars, i el pallasso emprenyador, l’estimat senyor Pla. Tot sota l’ombra omnipresent del líder, El Gran Fele, que va deixar de costat la disfressa per a fer de la seua barba, el seu bastó i el seu tarannà particular una senya d’identitat pròpia, Rafa Pla ens va deixar, però el seu llegat i les persones que van treballar amb ell ens recorden l’home que va saber revolucionar el món del circ.