MIQUEL XAMBÓ: Aquesta setmana hem volgut donar veu als músics perquè ens conten com estan vivint aquesta situació i com afecta la crisi sanitària al present i al futur del panorama musical. El sentiment dels artistes es general: l’impacte es nefast. Les valencianes del grup Maluks estrenaren el seu últim single “Furioses” just quan va esclatar tot el tema del coronavirus i, com tots els artistes, han perdut molts directes. Però encara que no puguen fer concerts o gravar vídeos, les companyes de Maluks tracten de ser optimistes i aprofiten el temps que deixen totes aquestes cancel·lacions per crear, cadascuna des de sa casa, noves bases i lletres per al disc que ja duien algun temps preparant. “Nosaltres com a músics ho estem notant, però ho notaran tots els treballadors d’este país i d’arreu del món […] hi haurà un abans i un després i hem de ser les persones les que lluitem per no perdre el que hem aconseguit”.

Flora, de El Diluvi, ens explica com tot açò afecta moltíssim al món de l’art en general, ja que l’activitat cultural es en bona mesura massiva, com es el cas dels concerts, el cine o el teatre. Cada diumenge El Diluvi fa una versió confinada tots junts d’algun dels seus temes i a més de dilluns a divendres van fent, a les 16 h., cafè i cançó; un espai en el que individualment fan directes de temes diversos. “La cultura ens està salvant d’aquest confinament, que es fa molt dur. S’està consumint moltíssima cultura i esperem que quan tot passe la gent se’n recorde i consumisca cultura per reviscolar-la […] La cultura està patint moltíssim en tots els sectors”.

Esteve, d’Auxili, comenta que encara que han tingut la “sort” de no tenir concerts programats durant el 2020, el confinament i totes aquestes mesures també afectaran al llançament del seu nou disc, que tindrà que ajornar-se. Amb tot el món a casa estan tractant de moure més les xarxes socials, tirant de vídeos d’hemeroteca i directes, entre altres coses. Ens deixa una reflexió sobre el fenomen dels concerts i festivals de música online: encara que està molt bé compartir amb els seguidors, la gent ha de valorar també el treball dels artistes i donar-los suport, permetent-los així seguir fent música. “Moltes forces i ànims a artistes i treballadors, tècnics, etcètera, del món de la música”.

Feliu Ventura ens diu també que s’ha de valorar l’ofici dels músics, com deia Esteve. Ens comenta que el cooperativisme, de la mà de Neu al carrer, li està “salvant” una mica de l’impacte econòmic i ens recorda que les cancel·lacions no son qüestió només de diners, en els concerts es transmeten idees i sentiments i sap greu no poder fer-los. Està participant al festival online Esperanza i  publica contingut en les seues xarxes socials. “L’aprenentatge d’esta crisi és que eixim amb una sèrie de solidaritats, de compromisos en comú que el capitalisme ha extirpat de la nostra societat […] L’aprenentatge ha de ser que la vida ha d’estar al centre i no tant els diners”.

El veterà Miquel Gil tracta de “matar el desfici”, tant seu com de la gent que el segueix, tocant cançons a diari a les xarxes i ens comenta que ha aprofitat la baixada d’activitat per moure material, per recuperar “cançons perdudes” i plantejar un disc recopilatori gravat en directe. Amb un to irònic, diu que “l’única cosa bona d’açò es per a la terra si desapareguem” i més seriosament comenta que li preocupa l’eixida econòmica d’aquesta crisi en una Europa que sofreix una greu pèrdua de valors.

Rafa Xambó assenyala que els músics professionalitzats “ho van a tindre molt agre perquè eixir del confinament no voldrà dir que es puguen fer concerts”. L’aïllament li està servint per treballar en el nou disc que ja estava preparant i en ell segurament es vorà reflectida aquesta crisi, que “ens va a canviar a tots i ho va a canviar tot”. “El que no sabem ara és si serà per a bé i ens farà més solidaris i humans o si pel contrari comportarà un creixement de polítiques autoritàries i de dreta”. El sociòleg i músic valencià acaba dient que “aquest període està sent un moment d’una altíssima creativitat […] Quan tornen els espectacles públics podrem vore una eclosió artística que segur que tindrà una connexió solidària i humanista; i en la línia, amb la lliçó d’aquesta pandèmia, que el salvatgisme del capitalisme neoliberal quede enrere”.