ACTUALIDADportada

L’ORFEÓ VALENCIÀ. MIG SEGLE CONSAGRAT A LA MÚSICA

0

AMÀLIA GARRIGÓS: Mayte Esteve, filla de Vicent Esteve, un dels fundadors de l’Orfeó Valencià -juntament  amb Ferran Muñoz-, conta que aquests dos homes, empleats de l’antiga Caixa d’Estalvis de València, feien quilòmetres de carretera d’una oficina a una altra. El trajecte el realitzaven en un cotxe de família nombrosa on podien cabre sis companys. Els hi agradava la música i per a torbar-se cantaven cançons. Als anys 70, aquella Caixa que invertia en obra cívica i social tenia un equip de futbol i organitzava un fum d’activitats. Vicent i Ferran es van preguntar perquè no podia nàixer, des de l’entitat, un cor. I així es va impulsar l’Orfeó Navarro Reverter dirigit fins el 1986 per Jesús Ribera, qui amb anterioritat, ja havia fundat l’Orfeó Universitari i Los Pequeños Cantores de València.

La xiqueta Mayte en va formar part d’aquest últim. Ella recorda el concert de l’Orfeó l’any 1972 i molts altres més. Hi assistia de públic i solia gravar al pare en una cassette. De major va pertànyer al cor durant sis anys, però va haver de deixar-s’ho perquè en aquella època l’agrupació viatjava molt actuant en països com Holanda, França o Alemanya i en llocs d’altres continents com els Estats Units o Cuba. Anys després va assistir al Teatre Principal de València a un cant participatiu del Messies de Haendel i l’impacte fou tan gran que va decidir tornar-hi. El director, Josep Lluís Valldecabres, li va donar la seua confiança. Quan va anar  als assajos va comprovar que hi havia un nivell altíssim i que calia treballar dur. Més tard, es va fer amiga de Maite Simón qui es considera novella perquè va entrar en l’Orfeó fa cinc anys quan, circumstacialment, va vore l’anunci d’una prova de veu i s’hi va presentar. El director li va comunicar que havia sigut acceptada i es va sentir com les falleres majors quan reben la telefonada de l’alcalde per tal d’anunciar la bona nova. Ambdues destaquen que cal ser disciplinades, anar als assajos i estudiar a casa. No obstant, la tecnologia ajuda molt. Hi ha companys que fan midis (Musical Instrument Digital Interface) que converteixen un teclat en qualsevol instrument per a integrar-lo en una peça i poden fer la divisió per veus o per ritmes. D’aquesta manera, posant-li esforç, superant les inseguretas personals i assajant a sotto voce, les dos Maites, la que va viure el naixement del cor i la que s’hi va apuntar molts anys després, han creat un cercle de complicitats (més enllà de ser cantants contralts), amb la representació de les grans obres del repertori com la Missa de la Coronació, el Rèquiem de Mozart o la cantata Carmina Burana en una impactant versió escènica de la Fura dels Baus. Mayte Esteve no s’haguera cregut ni en somnnis tot això, ni tampoc que actuaria a dos metres de Lluís Llach interpretant Campanades a mort.

Per a elles, el cor suavitza les coses dolentes de la vida i fa de catalitzador dels bons sentiments. Estar al costat del director J.L Valldecabres i del pianista Jesús Debón és una master class contínua. En el segle XXI no només hi formen part treballadors de la banca, com va ser durant un temps, sinó una ampla gamma d’oficis i professions que tenen en comú l’amor per la música.

Per a conéixer millor l’Orfeó Valencià hi ha una mostra antològica a la Societat Coral El Micalet fins el 30 de maig amb una selecció de fotografies, cartells, discos, cedés, els uniformes emprats o els guardons aconseguits durant mig segle de vida.

El 15 de juny la Fundació Bancaixa estrenarà un documental sobre la història d’un cor que trau el millor de les persones que l’integren.

 

 

ÚLTIMA NIT DE MERCUCIO MONTESC, de Laura Sanchis y Javier Sahuquillo.-TEM

Artículo anterior

KABUL, dirección de Rosángeles Valls y textos de Rodolf Sirera. Biblioteca San Miguel dels Reis.

Artículo siguiente

Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

NÚMERO CARTELERA TURIA

PUBLICIDAD

Login/Sign up
0
    0
    Carrito Turia
    El carrito está vacíoVolver a la tienda