Matilde salvador i el Centre de Perfeccionament del Palau de les Arts

AMÀLIA GARRIGÓS: El proppassat dimarts 22 de febrer, Plácido Domingo va publicar un comunicat on acceptava ‘tota responsabilitat’ i demanava perdó a les dones que l’havien acusat, feia mesos, d’assetjament sexual. Aquests fets van precipitar la cancel.lació d’algunes de les seues actuacions arreu del món i va provocar que dimitira com a director de l’Òpera de Los Àngeles. Era el mes de desembre i a València, en canvi, no es va suspendre la representació de ‘Nabuco’ on el tenor madrileny era el protagonista. En aquells dies, la Coordinadora Feminista de València (que té una llarga trajectòria de reivindicació dels drets de le dones) va reclamar que es canviara el nom del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau de les Arts, perquè eixe espai dedicat a la formació professional musical d’alt nivell per a joves cantants, músics i músiques no devia continuar ostentant la fama d’un home denunciat per 27 companyes de professió. Els escrits que el col.lectiu va enviar a les autoritats polítiques aportaven propostes de noms femenins valencians rellevants en l’àmbit músical. Després del penediment del cantant sembla que el govern del Botànic es planteja seriosament la modificació. I en aquest context, voldria recordar que el 23 de març es compliran 102 anys del naixement de la compositora castellonenca Matilde Salvador, una de les figures més prominents de la cultura valenciana. Pianista reconeguda que va excel·lir com a creadora prolífica amb 293 obres. Cal destacar la seua producció coral i per a veu solistes. Va ser pionera concebint la primera òpera valenciana i en valencià, La filla del rei barbut  (1941), en uns anys de postguerra en què el franquisme li va prohibir la seua representació. Tot i que després de la mediació del pianista de Vinaròs, Leopoldo Querol, es va autoritzar l’estrena sempre i quan es fera en castellà. I en castellà feren una sinopsi inicial, però  l’obra es va interpretar en valencià.

Increïblement, encara a dia de hui, Matilde Salvador és l’única dona que ha estrenat una òpera al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1974. Es tracta de Vinatea, la història mítica que narra la rebel.lió d’un noble que va ser executat per oposar-se a les concessions que li va fer el Rei Alfons II al seu fill.

Tal i com ella mateixa afirmava, la condició de ser dona i haver nascut a Castelló van marcar la seua vida i la seua produccio musical (i també pictórica). Salvador va faltar l’any 2007 i en el seu testament va donar més de tres mil documents a la Generalitat. La seua filla va acomplir els desitjos de sa mare i des del 2010 l’administració pública és posseïdora d’un material que conté 1866 partitures manuscrites de Matlde i del seu marit, el també músic Vicent Asencio; 657 programes de mà o gravacions sonores en discos i cintes cassette.

Seria un reconeixement exemplar que el nom d’aquella compositora de talent, innovadora i exigent, que va trencar panys lluitant per fer-se un forat en el món de la música, guiara l’aprenentage dels professionals, homes i dones de la lírica, des d’un lloc tan important com el Centre de Perfeccionament.

Escrito por
More from Redacción

Adrián Lastra y Elena Martín, premio Un futuro de cine en el 32º Cinema Jove

El galardón reconoce la trayectoria ascendente de jóvenes intérpretes. En el pasado...
Leer Más

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *