La paraula memento prové del llatí i significa memòria. En la pel·lícula de Cristopher Nolan, titulada així, el protagonista viu l’assassinat de la seua parella i a partir d’ahí patix una amnèsia retrógada que li impedeix generar nous records i magatzemar-los a llarg termini. Al final l’espectador descobrix que el personatge, anomenat Leonard, s’estava escrivint pistes falses per a construir un relat fictici que li garantira la supervivència mental i física. És a dir, calia inventar-se un món que no era el real enganyant-se a ell mateix. Novembre Elèctric agafa aquest argument per a explicar, des de la música, com d’alguna manera nosaltres també anem teixint el nostre propi relat de les experiències viscudes que sovint venen dictades per les nostres pors o anhels. Un assumpte filosòfic que ens situa en la relativització d’allò que és veritat o mentida.
Els textos també ressonen a través del qüestionament de la idea de l’amor romàntic i altres premisses vitals que s’acaben enfonsant amb el pas dels anys. A Ewa hi ha un despertar metafòric fent servir la síndrome de resignació d’alguns xiquets refugiats que entren en una mena de coma pel temor a ser deportats i reviure així vells traumes del passat. La cançó està inspirada en una jove refugiada que va viure aquest tràngol i que va ser fotografiada en un retrat nominat als WorldPress Photo del 2020.
L’ultim track de l’àlbum, Memento (Primavera d’hivern), dona nom a un disc que s’entrega al present més absolut connectant-se amb la gent més pròxima, a les arrels i a la terra. La pandèmia ha reforçat eixa idea que ja estava instal·lada en el cap de Yeray Calvo, líder de la banda nascuda en 2014. Recorde quan els vaig descobrir, tan jovenets, aquell any a La Llimera de València, presentant el primer disc, Intacte. Yeray és d’Algemesí, resideix a Madrid i allí va formar la banda amb dos músics madrilenys Rodrigo Domínguez i Sergio León. Ara els escoltarem en format quintet amb Bert Posada y la lluminosa veu de Diana Erenas. No hi ha cap renúncia a escriure i cantar en valencià, un acte d’honestedat que sempre m’ha captivat d’aquesta formació que ja va pel seu tercer disc d’estudi, sense comptar el suggestiu treball, ‘Tremole’, en què musiquen versos del poeta d’Aldaia, Hèctor Serra.
Intacte fou considerat millor disc pop als premis Ovidi Montllor i Quart Minvant va repetir guardó quatre anys després, a més del premi a millor disc pop i millor disseny a la primera edició dels Carles Santos. Ara, després de més dos anys de recerca i creacio, arrriba una proposta madura que musicalment afegix elements més elctrònics i els sintetitzadors guanyen pes. Ho hem comprovat en cançons com La Sed, Boira o Valents. No obstant, mantenen la seua essència: la música entesa com a emoció i sentiment, el protagonisme de les guitarres que els carateritzen, les textures i un ambient d’intensitat per a colpir les ànimes sensibles. També hi trobareu una clucada d’ull a la banda germana Tardor a la qual pertany Yeray.
Dissabte 26 actuaran a Madrid i diumenge 27 ho faran a València donant continuïtat a una gira que va tindre el seu inici a la passada edició del Festival de les Arts de València de 2021. La cita valenciana serà a la Sala 16 Toneladas de València a l’hora del vermut, a les 12h del migdia. Obrirà l’esdeveniment l’artista musical, sempre intel·ligent, Samuel Reina. Serà una presentació íntegra de Memento i també tocaran temes de discos anteriors. Un migdia per donar la benvinguda a la primavera que està al caure. Novembre Elèctric. Sala 16 Toneladas. 27 de febrer. 12h.
