El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València presenta del 25 de gener al 24 d’abril ‘Ortifurama valencià’, una exposició sobre la història i la realitat valenciana a través de l’excepcional humorista gràfic Ortifus (Antonio Ortiz Fuster, 1948). Aquesta mostra il·lustra els últims 40 anys (1981-2021) de València mitjançant les creacions d’Ortifus. De fet, constitueix la seua major retrospectiva, ja que aplega prop d’un miler de peces, entre il·lustracions i objectes.
Ortifus ha recordat en la inauguració la dificultat dels dibuixants per a adaptar-se a la vinyeta en color, un canvi estètic i tecnològic que es va produir a Espanya a principis dels anys 2000; ha descrit com treballa, quin és el seu procés creatiu a partir d’una selecció de quatre titulars (de l’actualitat, baja); i ha reivindicat el joc de paraules com a eina fonamental per al vinyetista, així com l’humor, el qual “és salut i ens dona esperança”, ha afirmat.
Des de la publicitat institucional, passant per les vinyetes de la premsa diària i les col·laboracions en les falles, fins a les indicacions per a accedir a un garatge al centre urbà, els dibuixos d’Ortifus –els seus icònics personatges nassuts d’ulls sortints-, són presents en multitud d’espais i formats per a constituir l’imaginari popular valencià. La història de València quedaria coixa sense les seues vinyetes, que van començar a publicar-se el 1981 en les pàgines del Diari de València per a passar posteriorment a Noticias al Día i, finalment, al diari Levante-EMV, capçalera que concentra el gruix de la seua producció.
Ortifus també va plasmar el seu humor en el món faller, una cosa que també recull l’exposició, fins i tot abans d’accedir-hi. I és que al claustre universitari “s’ha plantat” l’Ortifus més faller. L’humorista gràfic ha concebut ex profeso per a la mostra “un ninot inquisidor” de grans dimensions, realitzat per l’artista faller Raúl Martínez, que dialoga amb l’emblemàtica escultura de l’humanista Joan Lluís Vives, que presideix el claustre des de la darreria del segle XIX. Després, i ja una vegada dins de la sala, el públic pot veure les maquetes i esbossos de les seues contribucions més destacades en aquest àmbit: plaça de l’Ajuntament (1988), Blanqueries, amb la mítica falla ‘Els llits’ (1994), Convent Jerusalem (1998) o Na Jordana (2000 i 2014), entre altres projectes. Van ser monuments que no sols van revolucionar el llenguatge de l’art faller, sinó que van quedar gravades en la memòria col·lectiva.
L’exposició, a més, descobreix per primera vegada els personatges que Ortifus modela amb plastilina com a part del seu procés creatiu i permet acostar-se a les seues produccions més recents: una sèrie d’il·lustracions iniciades al març de 2020 i que retraten la vida a la ciutat en temps de la covid-19.
