En el cor de la muntanyenca comarca de la Serrania, el municipi d’Alpuente acull, al seu si més íntim, tretze llogarets minimalistes. Tots ells es troben repartits per un ampli territori de colpidores soledats i paisatges amb antiquíssimes reminiscències. Cal pensar que per estes terres van córrer en llibertat dinosaures, tal com es pot observar en les petjades d’aquests rèptils descomunals trobades pels voltants; o que la història més recent d’Alpuente ens parla de l’existència d’un regne de taifes àrab.

En aquest context de pinzellades àrabs amb rastre dels rèptils més grans que mai han habitat el planeta, trobem en quatre dels tretze llogarets sàvies arquitectures de pedra. Un grup de persones va crear fa uns anys la societat La Travina (no se si continua en marxa com a tal), la qual va ser pionera en el desenvolupament de les cases rurals de la comarca. Si bé no fou l’única, sí que va ser la primera empresa que va instal·lar a les seues cases rurals banyeres d’hidromassatge i saunes, en una comarca on fa tan sols unes dècades, encara es vivia com en temps medievals.

En el llogaret de Cuevarruz es gaudeix del bon gust de la restauració arquitectònica en dos de les seues cinc cases. La de la Tia Tomasa va ser la primera que es va habilitar, amb un respecte per l’arquitectura tradicional que emociona. Cal fer atenció als sostres denominats tedillos, propis de l’arquitectura local, i a les estructures de fusta i pedra,  així com a la càlida habitació dedicada exclusivament al descans, proveïda d’ una àmplia banyera d’hidromassatge circular. A la casa de l’Era, potser la més senzilla de les cinc, tot és harmonia i bon gust. Localitzada com està en una antiga era de trilla del cereal que mira al sud, permet gaudir d’un bon estar reparador a l’aire lliure davant mateix de la porta d’accés.

Dormir

Si triem la casa del Collado, ens trobarem en el llogaret que duu el mateix nom. És la casa localitzada a major altitud i amb una distribució d’estances ben àmplia. En ella crida l’atenció l’atreviment en la conservació d’antigues portes i finestres originals, així com el robust billar americà situat al costat d’una banyera d’hidromassatge molt coqueta.

En el llogaret de Corcolilla, la casa de Lisardo afona les seues estances en la roca del turó on s’assenta el poblet. És l’hostatge més recent, en el qual l’atmosfera de les seues àmplies habitacions i saló- menjador, les vistes sobre la vall i els silencis dels carrers de la pròpia pedania fan de l’estada un parèntesi en el temps.

Finalment la casa del Racó del Frare en el llogaret de l’Almeza, obri les seues portes a una rusticitat que mostra la seua cara més espectacular. Conformada per dues plantes de gran volumetria, en ella ens sorprén una de les “suites” més originals del nostre país, a la qual s’ accedeix des d’un pati interior -amb barbacoa- molt íntim i acollidor.

La resta és un laberint inabastable, tal com són realment les cases de camp tradicionals d’agricultors benestants de tota la vida.

No sé si continuaran per allí Isabel i Maricruz. Si encara treballen seran elles qui us atendran presencialment amb una amabilitat tan dolça com el mateix aire de la serra que corre pels llogarets on viuen tot l’any.

Des de qualsevol dels quatre habitatges habilitats, teniu al vostre abast un territori bellíssim ple de misteris i sorpreses. D’ entre el conjunt del seu patrimoni, vos recomane apropar-vos en primer lloc a la capital del municipi, Alpuente, declarada Monument Històric-Artístic. Sempre m’ha impactat la seua localització sobre un penyal a 1.000 m. d’altitud i envoltada de camps de cereals, vinya,  ametlers i penya-segats vertiginosos. També cridaners em resulten els seus carrers medievals, les cases senyorials amb vells escuts i blasons, les restes de les muralles i del seu castell –d’origen romà i àrab amb els seus aljubs, cisternes, gorgs i cambres. I colpidora es mostra l’església arxiprestal de La nostra Senyora de la Pietat (s. XIII i XV); l’Ajuntament; el Museu Etnològic, en un forn del s. XIV; o l’Aula de Recuperació Paleontològica.

Fora de la vila enlluerna l’aqüeducte medieval dels Arcs, amb les seues tretze arcades; el castell del Poyo, d’origen romà; les ermites de San José, Verge del Cap, Sant Cristóbal, Puríssima, Sant Roque, San Isidro Labrador i Santa Bàrbara, edificades al segle XVIII; les localitzacions dels llogarets de La Torre, El Collado, El Hontanar, Corcolilla, La Almeza, La Canaleja,  La Cuevarruz, Les Eres, Baldovar, Camp de Baix i Camp de Dalt, Benacatácera…, amb els seus forns moruns, safaretjos o fonts; els paratges geològics de la Falç, El Micero, Peñarrubia, o Lácaba; els jaciments amb petjades de dinosaures declarats Bé d’Interès Cultural amb categoria de zona paleontològica, dels quals un d’ells ha sigut habilitat per a la visita; o el meravellós savinar dels corrals Marín, on destaca la savina mil·lenària de la Blanca.

Per poder dormir podeu trucar als Tel: 657805788 i 657805789. I si voleu deixar el cotxe a casa, hi ha un servei d’autobusos de dilluns a divendres fins a Alpuente amb eixida diària des de València a les 18.00 hores, servit per la Chelvana, El transport de la bici és gratuït. Des d’Alpuente, teniu les cinc cases rurals a tir de pedra, tant a peu com en bici, per agradables camins rurals i paisatges de somni.

Que tingueu una agradosa passejada entre estes contrades úniques al planeta. I que siga el més assossegada, poètica i sensual possible. Ens veiem per allí, potser abraçats nuets al tronc inabastable de la savina de la Blanca, a bon segur carregats d’energia al llarg del dia, i sense rastre de coronavirus.