RODOLF SIRERA: Maror es una obra construïda a partir del punt de vista dels diferents personatges. Una obra de misteri en la que res és el que sembla, i on a cada aparent final li segueix un altre, i un altre, fins arribar al final definitiu. Isabel, la protagonista de l’obra, és una exitosa escriptora de novel·la popular que, cansada de ser considerada una autora “intranscendent”, decideix canviar de registre i passar-se a la literatura “culta”. Però allò, si bé pot produir-li una satisfacció espiritual, és segur que farà minvar dràsticament els seus fins eixe moment elevadíssims ingressos per drets d’autor. Uns ingressos dels quals viu –i molt bé– tota la seua família.
En Maror, doncs, l’espectador entrarà en vint-i-quatre hores de la vida d’esta família aparentment feliç i acomodada, on el canvi que proposa donar Isabel a la seua vida professional els produirà un veritable terratrèmol. I tot passarà davant els ulls d’un metge, que està tractant Isabel d’una malaltia que potser siga greu, i amb el que manté –això sembla, perquè a Maror res no és segur– una relació que algú sospita que va més enllà de l’àmbit estrictament professional.
El joc de les diferents versions d’un mateix fet permet a l’autor insistir, com han assenyalat encertadament diversos estudiosos, en uns dels trets més característics de la seua obra: la manipulació de l’espai i el temps de l’acció. D’ací l’aparent subjecció d’esta obra a les regles d’un determinat gènere. Perquè, igual que en tantes altres textos seus, l’autor aprofita el que de convencional poden tindre eixes regles per a explorar els seus límits, per a introduir el seu molt personal punt de vista en el desenvolupament de l’obra (per a focalitzar-la, en definitiva), qüestionant així eixes mateixes lleis, unes lleis que formalment es respecten, i obrint, de pas, nous camins per a la relectura d’uns gèneres aparentment rígids.
Per concloure, Maror, obra de rigorosa construcció teatral, on el temps –avançant i retrocedint– juga un paper important, així com la manera en què diferents personatges viuen, de manera també diferent, una mateixa situació, està ambientada a un xalet a la vora del mar, en una platja solitària, durant l’hivern, i unes dècades abans del moment present, en una època en la que, afortunadament, encara no existien els telèfons mòbils.
