VERÓNICA PUIG: Ni el capot ni l’encens aconsegueixen salvar la graella d’À Punt. El Circuit Valencià de Novellades, amb 300.000 euros de subvenció pública i organitzat per la Fundació Toro de Lidia, ha resultat un fracàs de plaça i de pantalla. La majoria de jornades, el share és tan baix que ni sumant-ho juntaríes a 200 persones. Els tendits apareixen buits, l’ambient és més de plaça de poble un dilluns de gener que de festa major, i les càmeres fan més esforços per no mostrar forats que per transmetre emoció.

L’altre “programa de fe” de la cadena, la missa dels diumenges, tampoc fa miracles. Share d’església entre setmana, sense homilia que enganxe ni campana que desperte els fidels. Ni tan sols els més devots semblen disposats a alçar-se per encendre el televisor. És un format pensat per complaure despatxos i nostàlgies, però incapaç de dialogar amb la realitat del segle XXI.

I ací està el drama: mentre la televisió pública manté hores de programació per a dos productes que ja naixen morts, s’escapcen recursos a programes culturals, creatius i de producció pròpia que podrien donar identitat i audiència. És com regar un gerro sense flors, amb l’aigua caient pel terra mentre a la prestatgeria es marceixen les plantes de debò.

À Punt, que hauria de ser un aparador viu de la cultura i la societat valenciana, es veu arrossegada per compromisos polítics que li pesen com una llosa. Entre estoques i evangelis, la cadena s’afona en una programació que mira més al passat que al futur, i que no desperta ni la passió dels aficionats ni la curiositat dels indiferents.

I al final, amb el fum de l’encens barrejant-se amb la pols del coso, queda flotant la pregunta que ningú vol respondre però tothom es fa: qui s’està forrant amb els bous?