ACORDS I DESACORDS: ELS ITURBIS

AMÀLIA GARRIGÓS: Amparo Iturbi, la germana de ningú. Reivindicació d’una pianista pionera en l’oblit, és el títol ben explícit de la ponència a càrrec de la concertista Marta Espinós dins del cicle de conferències Iturbis que ens permetran conéixer aquesta música valenciana de primer nivell. Les xarrades comencen dimecres 25 i  es complementen amb l’exposició Iturbis, comissariada per Inés Sevilla que ja estarà en marxa des de dimarts 24. Es tracta d’una mostra de fotografies, documentació i partitures inèdites no exhibides abans al públic. La cita és al Museu Valencià d’Etnologia, al Centre Cultural la Beneficiència fins diumenge 29 de setembre.Aplaudim la iniciativa que promou l’àrea de cultura de la Diputació de València per celebrar les vint edicions del concurs internacional de piano, Premi Iturbi Perquè per primera vegada s’hi inclou el plural en el cognom i se li ret homenatge en igualtat de condicions a ell, José, i a ella, Amparo. Els Iturbis van internacionalitzar la música feta a Espanya durant l’aïllament franquista. Van promocionar mundialment a compositors espanyols contemporanis com Manuel de Falla o Isaac Albéniz i a valencians com el Mestre Palau o el professor dels dos germans, Eduardo López-Chavarri.El Premi Iturbi és un concurs internacional de referència. Molts dels joves pianistes que han configurat la seua història són hui en dia artistes de prestigi reconegut. Per a aquesta celebració hi ha hagut, des del 12 de setembre, un cicle de concerts i recitals escampats arreu de les comarques valencianes i també classes magistrals dels guardonats en les diverses edicions. La XXI convocatòria es farà el 2020. Mentrestant, en aquesta commemoració es reflexionarà sobre el seu passat, el present i els reptes de futur.

La cirereta final arribarà el cap de setmana amb el concert de divendres 27 a l’Auditori del Palau de les Arts amb l’Orquestra de València dirigida per Rubén Gimeno, amb els pianistes Luka Okros, Marianna Prjevalskaya, Ángel Sanzo i Miri Yampolsky. I dissabte 28 es realitzarà la Gala final Iturbis al Teatre Principal de València conduïda per Cashalada, (Noèlia Pérez i Josep Zapater) on escoltarem fragments musicals de Bach, Mozart, Chopin, Debussy o Gershwin a càrrec dels pianistes Marta Espinós, Antonio Galera, Luka Okros, Marianna Prjevalskaya, Ángel Sanzo i Miri Yampolsky i la presentació dels joves Carlos i Cristina Aracil. També ens endinsarem en els musicals de Broadway amb la participació del ballarí Frank Alonso i gaudirem d’una estrena molt especial de la compositora Amparo Edo, que ens traslladarà la espectacularitat dels films de l’època daurada de Hollywood.

De pel.lícula és també la vida d’Amparo. Conten les cròniques que la menor dels Iturbi va tocar a Barcelona quan tenia només catorze anys i ho va fer davant d’Enrique Granados, qui juntament amb Isaac Albéniz, Manuel de Falla i els dos Joaquins, Turina i Rodrigo, eren els compositors més importants de la primera meitat del segle xx. Granados, impressionat per la suea brillant expressivitat artística, va dir que era la millor intèrpret de la seua obra. A través de les nombroses gravacions enregistrades es pot comprovar que no hi havia mans com les d’ella tocant Las Goyescas expressades amb la tècnica única i singular dels Iturbis. Una metodologia que requeria tindre una bona preparació física perquè calia que la posició de les mans estigueren en garra i això feia que tot el pes residira en els dits. Sobre la interpretació que Amparo feia  de la suite per a piano Goyescas en la qual Granados va basar l’òpera homònima, en parlarà el pianista, documentalista i productor del cicle Iturbis, Antonio Galera, dimecres 25 a les 11:30h. Abans, a les 10h la sentirem més a prop a través de la perspectiva familiar que oferirà el seu nét, Robert O’Sullivan, qui la recorda en l’últim tram de la seua vida, entre el 1960 i 69, quan va renunciar als concerts i es va dedicar, en cos i ànima, a transmetre els seus coneixements a un alumnat avantatjat des de la seua glamurosa residència de Beverly Hills. Totes les conferències i col.loquis es realitzen a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficiència del 25 al 27 de setembre.

En els anys 40 del segle passat la ràdio fou una eina vital per a la difusió de la música clàssica. Els Iturbis van participar als serials radiofònics nordamericans en companyia de noms majúsculs com els germans Marx. Després va vindre la popularitat de la  televisió en programes com The Bell Telephone Hour o The Jimmy Durante Show. Però la seua fama i, amb ella, la difusió i popularització d’un repertori musical rares vegades escoltat pel gran públic, va vindre amb les seues aparicions al cinema de la Metro-Goldwyn-Mayer. Amparo, sent una pianista magnífica, va aparéixer en menys pel•lícules i sempre ho feia acompanyant el seu germà obtenint així una promoció menor. Al Centre del Carme s’han projectat dos d’aquests films; Holiday in Mexico (1946), i Anchors aweigh (1945). En l’apartat de l’exposició, Els Iturbi a Hollywood  podreu fer un breu recorregut per les seues experiències al cinema musical.

La ràdio, la televisió, el cinema… Fent servir aquests mitjans de transmissió massius els Iturbis van assolir un gran èxit. Amparo va arribar a tocar el piano de la Casa Blanca davant del president Truman l’any 1950.Aquesta dona té un lloc d’honor en la història de la música. A la Universitat Loyola Marymount dels EEUU hi ha una beca en la seua memòria creada pel seu germà quan ella va morir. Per què no en tenim alguna a casa nostra? La sala més important del Palau de la Música de València s’anomena José Iturbi. Perquè no hi ha una altra d’Amparo Iturbi o un espai comú dels Iturbi? Ella no va ser mai una pianista menor. Aquets germans universals compartien el mateix talent.

 

Escrito por
More from Redacción

LAS GUERRERAS DE LA GASTRONOMÍA: Bon apettit!

ANDREA GABRIELLI: No cabe duda de que vivimos en una sociedad regida...
Leer Más

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *