PAU VERGARA: El gastro bar del Trinquet Pelayo ens va acollir per aquesta entrevista amb el candidat a la Generalitat Valenciana per Compromís, Joan Baldoví (Sueca, 1958). Arriba a l´entrevista sense assessors, ni filtres. Les Entrevistes Botàniques de la Turia tracten de ser informals i conéixer millor la personalitat del candidat. Baldo, com si li coneix a Joan Baldoví, és exactament com la gent s’ho espera. Proper, senzill, directe i es nota que li agrada parlar. Resulta impressionant la quantitat de gent que se li apropa per a donar-li ànims. Per a tots, té bones paraules. Fem l´entrevista i les fotos al Trinquet Pelayo, el temple de la pilota valenciana.

Com et sents a l’inici de campanya electoral?
Em veig amb la mateixa passió que em vaig presentar per primera vegada a una llista política i la mateixa il·lusió amb la que vaig accedir a l’alcaldia de Sueca a l´any 2007. En la vida i en la política les ganes i voler assolir reptes és fonamental. Sense il·lusió no m’haguera presentat. Soc una persona que tinc moltes coses a fer en la vida. M´agrada tot, però la política m´apassiona. Ho he de reconéixer. El verí de la política quan t’atrapa, no et deixa. Em trobe en condicions, amb ganes, i els meus em volen.

Quina ha estat la teua trajectòria política abans de ser diputat?
Sempre he estat a partits d’àmbit valencià. Quan va sorgir la Unitat del Poble Valencià entre a militar a l’any 84. Després al Bloc i Compromís. Jo he fet tots els papers de l´auca i els continue fent. Repartint propaganda en el meu poble, carrer per carrer i casa per casa.

Eres una persona molt propera. L’experiència municipal et va influir en la teua forma de fer política?
Indubtablement. Soc el que soc gràcies a la política municipal. La política municipal a un poble és eixa en la que t’espera un veí a la porta i has d’escoltar-los o has de prendre decisions ràpides per temes urgents quotidians. Sempre dic que la política municipal és la millor escola per a formar-se en política. Sempre ho aconselle a la gent jove, que comence per baix, per la política de proximitat, que comencen a saber el que és gestionar un pressupost, escoltar als veïns, i resoldre problemes quotidians. Quan vaig arribar al Congrés tota aquella experiència em va permetre ser el que soc ara.

T‘agrada molt la interacció personal, parlar amb la gent?
Una vegada Manuela Carmena, que la vaig entrevistar per al meu programa i em va dir una cosa que em va agradar molt. Si no t’agrada la gent, no et dediques a la política. És fonamental per a un polític que li agrade xarrar i escoltar a la gent. De vegades, els polítics tenim el vici de parlar molt i d’escoltar poc. I és bo escoltar. En Madrid m´agrada estar lluny del centre i anar en autobús i metro i m’agrada escoltar.

Quines coses has aprés com a diputat a Madrid que et poden servir per a fer política en clau valenciana?
A la política estatal he aprés quins són els mecanismes, com es configura una determinada llei, quines són les pressions que es fan, quines són les aliances que es poden fer perquè puga eixir, els lobbies i també la importància dels contactes. He fet contactes amb molta gent de ministeris i de la política. Tocar les tecles que s´han de tocar en determinats moments i l’aprenentatge a l’hora de fer les lleis. Això em dona un bagatge i una experiència, per cert, molt pareguda a Ximo Puig. Ell va ser alcalde de Morella al mateix temps que jo ho era de Sueca. Ens coneixem, des d’aleshores.
Els valencians hem de fer més lobby a Madrid per a aconseguir coses?
És imprescindible. Si haguera tingut la complicitat de més diputats valencians i valencianes probablement el dret civil valencià l’haguérem pogut tindre i haguérem avançat molt més en temes de finançament. Els valencians hem de ser molt més contundents amb els problemes valencians.
Espere que el pròxim govern siga progressista on Compromís jugue un paper molt més important. M’agrada dir que hem estat uns socis lleials i honestos amb els quals es pot confiar. Quan nosaltres hem dit que anàvem a fer una cosa, inclús rebent critiques, ho hem fet. Per exemple, la reforma laboral. Hi havia sectors que em deien que votara en contra. I nosaltres fórem conseqüents i pragmàtics i la varem recolzar. De vegades, és millor pegar quatre passes endavant, però pegar-les, que quedar-se amb la reforma del PP. Gràcies a nosaltres i a Casero va eixir la llei.

Quins són els reptes de la campanya?
Tres fonamentals que seran segurament els eixos de la pròxima legislatura si governem: finançament, sanitat i vivenda. En el primer hem de ser molt més contundents. Si fins i tot hem de recórrer als tribunals ho haurem de fer. No pot ser que arreglem el conveni Navarro i Basc i fa vuit anys que tenim el sistema caducat fent que nosaltres tinguem que destinar una part del pressupost a pagar un deute il·legítim que no hem generat. Volem blindar la sanitat pública a l’Estatut d’Autonomia perquè cap partit tinga la temptació de poder tornar a fer el que va fer el PP, és a dir, privatitzar-la i donar-la empreses, amigues com la del germà del conseller i senador del PP. I fer una aposta decidida per l´atenció primària. Cada euro en primària, estalvia deu hospitalària. És una demanda de total la població. I incorporar l´atenció mental com a part fonamental la sanitat pública. Per últim, no pot ser que estem amb un 2% de vivenda pública hi proposem fer un gra pla com el que hem fet en eduació, el pla Edificant en el qual s´han donat recursos als ajuntaments per a començar a tindre un parc d’habitatge públic que els joves es puguen independitzar.

Tu et veus president de la Generalitat o vicepresident?
Jo em veig president. M’encantaria tindre a Ximo de vicepresident, però tampoc m’importaria ser vicepresident.
Compromís sempre ha estat un partir molt pegat a la gent jove.

Però la gent jove també es fa major.
Estem apostant molt per candidatures joves. És fonamental apostar per eixa gent molt preparada, cuidar internament que els joves puguen créixer i donar-los pas a l’organització i prendre mesures polítiques els ajude a tindre una vida millor. Perquè un jove puga anar-se´n de casa i tindre un projecte de vida, que no haja d’estar compartint pis als trenta-tres o trenta-quatre anys. És essencial que es puguen emancipar.

Com valores l’activitat cultural dels últims quatre anys?
Ha augmentat la sensibilitat dels nostres polítics, de cuidar el món de la cultura. Fer programacions estables, programacions d’ací. Recorde que quan vaig ser alcalde de Sueca va vindre a l’alcaldia Pepe Sancho i em va dir “volem fer Ricardo III en Sueca”. Jo li vaig dir, “em sembla perfecte, Pepe, però en valencià”. Volem sentir la veu de Shakespeare en valencià. I va fer l’esforç. Apostar per companyies i productes culturals valencians. Necessitem un bon sistema de finançament per a poder dedicar més partides a cultura. Una societat que aposta per la cultura de proximitat és una societat que podrà créixer molt més.

Tens temps, per a veure sèries de televisió. Què t’agrada?

Sí. Jo intente que siguen sèries curtes perque sinó perd el fil. Estic veient-ne una que es diu Stonehouse que parla d´un polític anglés que em recorda molt al Partit Popular. M’agrada veure sèries espanyoles. L’última que he vist es diu Ana Tramel. Em va encantar Baron Noir, molt més que House of Cards o Borgen. M’agraden les sèries d’època, m’agraden també els westerns i les pel·lícules de Clint Eastwood de la seua última etapa. I soc un friqui de la Segona Guerra Mondial. També he començat a veure Exterior Noche, sobre la mort d’Enricco Berlinguer.

No sé si s´hem deixat alguna cosa per tractar. Vols afegir alguna cosa?
Sí. No tanqueu mai. Per a mi, la Turia és una publicació valenciana fonamental. Si no existira s’hauria de inventar.