Cartelera Turia

LA DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA ESTRENA UN NOU EPISODI DE SONA TAN BÉ, LA COL.LECCIÓ DE VÍDEOS MUSICALS PER A PROMOURE L´ÚS DEL VALENCIÀ

REDACCIÓ: La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València estrenarà el dimarts 28 de febrer, l’episodi 5 de la sèrie Sona tan bé, una col·lecció de vídeos musicals per a promoure l’ús del valencià en escenaris urbans. Una setmana després de l’exitosa estrena de l’episodi 4 per celebrar el Dia de la Llengua Materna, Maria Juan tancarà Sona tan bé, amb l’episodi ‘El mal del corrector’, un conjunt d’històries, totes elles amb banda sonora original, que tracten de reivindicar l’ús del valencià d’una manera original i divertida. Els vídeos aborden diferents situacions lingüístiques que qualsevol valencianoparlant ha viscut en el dia a dia, sempre amb un enfocament positiu i alegre, amb guió i sota la direcció d’Àlex Martínez Orts. La diputada de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Dolors Gimeno, ha assenyalat que la campanya “està assolint els objectius amb una bona acollida a les xarxes socials, i especialment entre el públic juvenil al qual van adreçades principalment estes reflexions sobre l’ús del valencià”. La diputada Gimeno ha explicat que amb este cinqué episodi “es tracta d’agrair a la gent el fet que decidisca aprendre valencià, i alhora recordar als valencianoparlants que hem d’anar amb compte de no corregir en excés a qui aprén una llengua per a no provocar rebuig”. L’episodi 5, amb el títol ‘El mal del corrector’, està protagonitzat per la influenciadora Maria Juan, i es podrà veure a través de les xarxes socials de la Unitat de Normalització Lingüística, en @ValenciaalaDipu, i en les de la Diputació de València; així com al web http://www.sonatanbe.dival.es/ i en les plataformes de YouTube i Spotify. Actualment, ja es poden veure els episodis de l’1 al 4, amb cançons originals per als vídeos que han sigut interpretades per Sara Vallés (‘Les paraules de la iaia’), Héctor Juezas i Saray Cerro (‘El tobogán’), les actrius Danai Delipetrou i Esther, i les ballarines Alba Vidal i Eugenia Morera (‘Quin trellat’), i Cabrafotuda i Edén Serrano (‘No canvies’). En el primer episodi de Sona tan bé, titulat ‘Les paraules de la iaia’, l’actriu Sara Vallés interpreta una jove de ciutat que s’enamora en escoltar dues de les paraules que utilitzava la seua iaia quan ella era menuda. A través d’una cançó satírica, fresca i amb reminiscències de la música dels anys 60, l’actriu reivindica algunes paraules pròpies del valencià que cada vegada estan més en desús, en especial entre la gent jove que habita les grans poblacions. En l’episodi 2, ‘El tobogan’, Héctor, un jove vergonyós del barri d’Orriols, per fi, després de molt de temps rumiant-s’ho, ha decidit fer-se un tatuatge amb el símbol de la seua cançó preferida. Armat de valor, entra en un estudi del centre de la ciutat de València on l’atén Saray, la tatuadora. El seu impuls immediat és el de comunicar-se en castellà, fins que la casualitat els farà adonar-se que comparteixen molt més que la passió per la tinta. Pel que fa al tercer episodi de Sona tan bé, està protagonitzat per les actrius Danae Delipetrou i Esther, i les ballarines Alba Vidal i Eugenia. Amb el títol ‘Quin trellat’, mostra la història de Danae, una estudiant estrangera d’intercanvi que es va enamorar de la ciutat de València i la seua cultura. El curs ha acabat, però ella ha decidit quedar-se a viure ací. El que no s’esperava és que, malgrat l’esforç que fa per aprendre valencià, les seues amigues sempre es dirigixen a ella en anglés, pensant que així li faciliten la comunicació. Però ella té clar que no és això el que vol. En l’episodi 4 ‘No canvies’, en el bar de l’avinguda del Cid on la colla d’amics sol reunir-se tots els divendres de vesprada, Cabrafotuda conta a la resta la idea que ha tingut per al proper vídeo que pujarà a xarxes: un gag sobre el llibre ‘Els parlars valencians’. Edén, un amic castellanoparlant, li confessa que no sap de què parla. El jove creador de contingut respon al seu company usant el castellà i és llavors quan Edén li demana, per favor, que no canvie de llengua: ell entén perfectament el valencià. La situació de renúncia lingüística viscuda inspira immediatament Cabrafotuda, que decideix a l’instant compondre una cançó sobre el que acaba de passar.  

LA SOCIETAT CIVIL ES MOBILITZA A FAVOR D´UN TERCER BOTÀNIC

REDACCIÓ: Ahir per la vesprada, al Teatre Micalet de València, es va presentar el manifest “volem i necessitem un tercer Botànic. Fem-lo possible” impulsat per un grup de persones dels àmbits social, cultural, sindical i polític. A l’acte s’ha fet una lectura del manifest per part de dues persones del grup promotor, Rosa Solbes i Carles Xavier López, i han intervingut persones representatives del món de la cutura i la llengua, la joventut, el feminisme, la defensa del medi ambient i el territori, la memòria històrica i  la defensa de les persones migrants així com el màxims representants del sindicats de classe. A més, ha actuat el grup musical Ella i jo. A la presentació també han assistit nombroses persones, incloent-hi representants d’entitats ciutadanes i socials i dels partits polítics del Botànic. Aquesta és la primera presentació del manifest que han signat més de 500 persones i que tindrà continuïtat amb la presentació a Castelló i Alacant i altres ciutats valencianes i amb diverses accions de cara al proper 28 de maig. El manifest fa una crida a la mobilització de la societat valenciana per garantir la continuïtat d’un govern de progrés, d’esquerres, valencianista, feminista i ecologista, un tercer Botànic, divers i plural. El manifest considera que, malgrat les dificultats, les situacions adverses o l’infrafinançament, en aquestes dues legislatures s’ha avançat en molts àmbits de la nostra societat i que el País Valencià ha estat un exemple de com fer front col·lectivament a aquesta situació tan complexa que hem patit els darrers anys. A més, es considera que queda molta feina per fer, moltes mesures i projectes que cal desenvolupar per a continuar millorant la vida de la població valenciana; avançar en la cohesió i vertebració territorial; fer front a l’emergència climàtica i mediambiental i protegir el nostre territori; combatre la pobresa, l’exclusió i les desigualtats socials; garantir un habitatge digne i assequible; acabar amb la violència masclista; implementar mesures per a impulsar els sectors culturals, audiovisuals i esportius valencians; continuar avançant en Memòria Democràtica; avançar cap una veritable igualtat lingüística o assolir una major capacitat d’autogovern. En definitiva, cal un govern de progrés per continuar avançant cap una societat més justa, més tolerant, més lliure, més igualitària i més solidària. Per tot açò, el grup promotor del Manifest, ha fet una crida a les entitats socials, culturals, ecologistes, feministes, de joves, de persones migrants, sindicals i polítiques a mobilitzar-se, des d’ara fins el proper 28 de maig, dia de les eleccions municipals i autonòmiques, per fer possible un tercer govern del Botànic per continuar aplicant les polítiques de progrés que les treballadores i treballadors, les valencianes i valencians, i el País Valencià necessitem per a guanyar el present i el futur.

CENT DE FUSTER EN ÀPUNT. Dilluns 20 de febrer, a les 23:00h

CENT DE FUSTER. Homenatge a Joan Fuster en el centenari del seu naixement» que va produir l’Institut Valencià de Cultura (amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua) i presentar en el Teatre Principal de València. A l’acte intervengueren Alfred Picó, Noèlia Pérez, Josep Maria Zapater, Maria del Mar Bonet, Andreu Valor, Sandra Monfort, Borja Penalba, Toti Soler, Lluís Llach, el Cor de la Generalitat Valenciana, Pilar Dolz, Manuel Boix, Eugeni Alemany, Salvador Ortells, Maria Conca, Salvador Vendrell, Victòria Salvador, Nuria Herrero. Aquesta fusteriana gala va comptar amb guió i direcció escènica d’Emili Chaqués, direcció musical de Borja Penalba tot a partir d’una idea d’espectacle i homenatge del mateix director general de l’IVC, Abel Guarinos. À PUNT Dilluns 20 de febrer, a les 23:00h

CCCC RUBÉN TORTOSA. VÍA LÍQUIDA. Hasta el 19 de marzo de 2023

RUBÉN TORTOSA. VÍA LÍQUIDA ‘Vía líquida’, de Rubén Tortosa, es una obra-flujo, una obra-situación, una obra-acontecimiento. Lo que se nos da a ver es el siendo-ahí de un espacio en el que se gestionan flujos digitales, metabolizados en sutiles descargas de una sustancia material (agua). La velocidad (de la luz) de la corriente eléctrica se ralentiza aquí en la corriente descendente de unas gotas de agua. Los raudos impulsos digitales se demoran, metamorfoseados, en un corto viaje por la materia. Fecha: del 16 de diciembre de 2022 hasta el 19 de marzo de 2023 Lugar: CCCC Centre

OBRA PÚBLICA, INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA.Del 17 de de febrer al 12 de març de 2023 · València · Teatro Rialto

Del 17 de de febrer al 12 de març de 2023 · València · Teatro Rialto OBRA PÚBLICA INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA Horarios: Miércoles: 10:30 h · Jueves: 19:00 h · Viernes: 20:00 h · Sábado: 20:00 h · Domingo: 19:00 h Hace tiempo, al terminar un ensayo antes de un estreno, llegó un trabajador con la intención de repintar la caja negra del teatro ya que había algunas manchas casi imperceptibles. El trabajo de este pintor deslizando el rodillo, de un lado a otro, pintando negro sobre negro el suelo y las paredes del escenario nos dejó totalmente hipnotizados. Un hecho tan sutil hizo que el teatro, en el que llevábamos ocho horas trabajando, empezara a funcionar como un verdadero teatro, como una máquina de mirar. El trabajo cotidiano de un pintor, un señor con un rodillo y un cubo de pintura haciendo metódicamente su trabajo se transformó en una magnífica coreografía.

LA INFANCIA EN EL CINE, FILMOTECA VALENCIA Del 08 al 26 de febrer de 2023

REDACCIÓN: Con motivo de la publicación del libro colectivo Lo que nunca volverá: La infancia en el cine, que será presentado en La Filmoteca el miércoles 8 de febrero, programamos un ciclo compuesto por ocho películas reseñadas en la publicación. Son sin duda algunos de los títulos que, desde diferentes épocas y estilos, incluso desde el cine de animación, mejor han sabido aproximarse al universo infantil. Como afirma Santiago Alonso en la introducción del libro, “los espectadores podemos ser hombres o mujeres; ricos o pobres; europeos, africanos, asiáticos, americanos u oceánicos; afortunados o no en el amor o en las circunstancias de la vida; valientes o temerosos; optimistas o pesimistas; alegres o depresivos… pero todos hemos sido niños, lo que parece, sin duda, un motivo suficiente como para que a cualquier espectador se le active, en mayor o menor medida, el sentimiento de identificación con el protagonista infantil, algo que no le sucederá necesariamente con el resto de personajes”. Esa identificación con la mirada infantil se subraya en algún caso, además, a través de la puesta en escena, como en E.T., en la que Spielberg decide filmar con la cámara a la altura de los niños. ¿Situándonos a su lado, mirando con sus ojos, nos sorprenderá que las bicicletas puedan volar?

MANIFEST: VOLEM I NECESSITEM UN TERCER BOTÀNIC.FEM-LO POSSIBLE.

MANIFEST Volem i necessitem un tercer Botànic. Fem-lo possible. El preàmbul del primer acord del Botànic de 2015 afirmava: “La ciutadania valenciana ha decidit. Ho compartim els aturats, les desnonades, els precaris, les dependents, els emprenedors, les que no arriben a fi de mes, els qui han hagut de marxar, les empresàries, els majors i les joves: és el moment d’una nova política” per a superar i deixar enrere “les polítiques de devaluació democràtica i d’empobriment econòmic” que va comptar amb la voluntat de canvi de rumb de la “majoria de valencians i valencianes” per situar “les persones al centre i les institucions en mans de totes i tots” i per fer “una política de poble i no de partit, que faça bandera del diàleg, la pluralitat, la participació i la visió de llarg termini”. Una nova política on les forces progressistes arrepleguen “les demandes socials per a convertir-les en realitat”. El primer govern del Botànic, que es forma amb els resultats de les eleccions autonòmiques, fou possible, en gran part, per l’impuls de la societat valenciana -moviments socials, sindicats, plataformes mediambientals, feministes, de joves, pensionistes…- que van treballar i lluitar per un canvi polític real per tal de superar una etapa política nefasta a conseqüència de les polítiques conservadores. A més, van demanar, i van fer possible, que partits polítics d’esquerres es posaren d’acord en pactar una alternativa de progrés, d’esquerres, valencianista, feminista i ecologista que implementara una nova manera de fer política. Han passat quasi 8 anys d’aquella jornada electoral històrica i d’aquell pacte del Botànic de l’any 2015, on hi era present una bona part de la societat civil valenciana; que va il•lusionar a les valencianes i valencians, i que va servir, malgrat les dificultats, les situacions adverses o l’infrafinançament, per avançar en molts àmbits de la nostra societat. El País Valencià ha estat un exemple de com fer front col·lectivament a aquesta situació tan complexa que hem patit els darrers anys. Ara al 2023, però, queda molta feina per fer, moltes mesures i projectes que cal desenvolupar per a continuar millorant la vida de la població valenciana; avançar en la cohesió i vertebració territorial; fer front a l’emergència climàtica i mediambiental i protegir el nostre territori; combatre la pobresa, l’exclusió i les desigualtats socials; garantir un habitatge digne i assequible; acabar amb la violència masclista; implementar mesures per a impulsar els sectors culturals, audiovisuals i esportius valencians; continuar avançant en Memòria Democràtica; avançar cap una veritable igualtat lingüística o assolir una major capacitat d’autogovern. En definitiva, cal continuar avançant cap una societat més justa, més tolerant, més lliure, més igualitària i més solidària. El context europeu i mundial en què ens trobem és força complicat per la pandèmia, les successives crisis i guerres i les seues repercussions econòmiques. A més, han irromput en l’escena política partits d’extrema dreta que volen acabar amb els nostres drets individuals i col·lectius i desfer la major part d’allò que s’ha aconseguit en aquests anys de govern. El bloqueig per la renovació dels òrgans judicials o els fets ocorreguts recentment al Brasil, després de la victòria electoral de l’esquerra, ens mostra fins on estan disposats a arribar. Ens trobem, per tant, en un escenari que ens pot abocar a una situació d’emergència democràtica, amb un augment greu del discurs d’odi i de retallades de les llibertats. És per això que en aquest context, i davant la propera convocatòria d’eleccions autonòmiques i municipals: – Considerem necessari recuperar la iniciativa i la mobilització de la societat valenciana, de la ciutadania i de les entitats, associacions i sindicats, per a garantir la continuïtat d’un govern de progrés, d’un tercer Botànic, divers i plural. – Fem una crida a aquelles persones que s’han desil·lusionat o que consideren insuficients, o poc encertades, algunes de les polítiques fetes durant aquests anys perquè, tot i mantenint les seues critiques, es mobilitzen i participen, activament, per a impedir que les polítiques conservadores de la dreta tornen a ser presents a les nostres institucions. – Nosaltres ens comprometem públicament a actuar, com hem fet sempre, per fer possible un govern progressista. Finalment, també ens adrecem als partits polítics d’esquerra perquè estiguen a l’alçada d’allò que els temps ens reclamen. És per això que els demanem que siguen receptius a les demandes socials, impulsen els processos per a garantir una veritable participació ciutadana real i treballen per unir i sumar esforços que facen possible continuar aplicant les polítiques de progrés que les treballadores i treballadors, les valencianes i valencians, i el País Valencià necessitem per a guanyar el present i el futur. Volem i necessitem un tercer Botànic. Fem-lo possible! País Valencià, 16 de febrer de 2023 SIGNATURES —  Carlos Alfonso Charo Altable Vicario Vicent Àlvarez Lucila Aragó Carrión Miquel Aragón Dolz Vita Arrufat Natxo Badenes Candi Barroso Margarita Belinchón Enric Benavent Benavent Pilar Blasco Emilia Bolinches Pere Miquel Campos Alfons Cervera Francisco Cobacho Casas Manolo Colomer Josepa Cucó i Giner Luis de Felipe Datas Joan del Alcázar Garrido Martí Domínguez Cristina Escrivá José Antonio Fernández Cabello Tono Fornés Carmen García Monerris Luís García Trapiello Daniel Gil Anna Gimeno Macu Gimeno Alberto Gómez Roda Àngel Gonzàlez Tomàs Gorria Xavier Hervàs Amparo Hidalgo Esteve Dolors Ibàñez Óscar Langa Manuela Latorre Pablo Llorente Requena «Pablowsky» Marisa López Lon Carles Xavier López Oto Luque Maika Marco Juan Empar Martell Miguel Ángel Martín Enric Mateu Vicent Maurí Genovés Joan Francesc Mira Rafael Miralles i Lucena Tere Mollá Castells Francisco Moreno Saez Rosana Montalbán Moya Eduard Montesinos i Chilet Antonio Montiel Consuelo Navarro Sánchez Teresa Nieto Cobos Antonio Ñacle Mavi Oliver Guasp Joan Olmos Raquel Ortiz Piñero Tonetxo Pardiñas Honori Pasqual i Martí José Ignacio Pastor Pérez Rosana Pastor Carme Pinyana Vicent Pitarch Jesús Pons López Cristina Poveda Llum Quiñonero Hernàndez José Manuel Rambla Rafa Recuenco Pepe Reig Cruañes Juan Antonio Ríos Carratalà Kike Roman Carlos Sánchez Dolores Sánchez Durà Flora Sanz Sánchez Fran Sanz Sánchez Pilar Sanz Sánchez Marga Sanz Joan Sifre Encarna Signes Climent Rosa Solbes López Vicenta Verdugo Martí Ofelia Vila Guillem

UCCELLACCI: FELIPE JUAN FROILÁN DE TODOS LOS AFTER

TAREK HACHIS: Felipe Juan Froilán de Todos los Santos de Marichalar y Borbón, más conocido simplemente como Froilán o Froilán de Todos los After, es un digno heredero de aquella estirpe de jóvenes pioneros de tan gran designio divino bañado por las finas pistas de aquello que se conoció como Ruta del Bakalo, ahora más conocido como la ruta del Putiafter,  una mezcla entre after y puticlub donde Froilán se codea con la, créme de la créme, de la noche madrileña compuesto por traficantes, ultras, aluniceros, menores y prostitutas. A los herederos al trono les gusta juntarse con la plebe y conocer el mundo real. Su abuelo era experto en eso. Le daba igual una domadora de tigres que el palo de una escoba. El putiafter donde estaba Froilán cuesta 1.500€ pagados por el erario público. No hay cosa más sana que bañarse en pelotas con gente que no conoces en una habitación minúscula donde es inevitable que el roce de la piel y los pétalos rojos de la perfumada bañera haga que surja el amor que cure a las almas desvalidas como la del pobre Froilán.El muchacho nunca ha visto a nadie a su alrededor pegar un palo al agua, así que su único referente es su abuelo. El mundo siempre por montera, aunque sea a lomo de todos. ¡Ea!

PREMIOS PILLASTRE 2023

G.RIPOLL: Hay que ir pensando en el negocio y, visto el auge de la fauna “pícara y hábil para engañar a los demás”, incluso “sagaz o astuta” y, para algunas parlas caribeñas “ratera”, estamos dándole vueltas a crear un magazine exclusivo para los pillastres, que es una manera más jocosa y zumbona de referirse a los pillos, las pillas y los pilles, con la ventaja de que es invariante al género y que, según la Real Academia de la Lengua, tiene las acepciones mencionadas. Nos estrenamos, pues, con la portada del número piloto del futuro bombazo editorial “Pillastre news”, incluida la coletilla anglosajona tan del gusto de la población diana de nuestra publicación. Así como en aquella famosa portada de una revista para yuppies (pijos especuladores, nota del autor) de los primeros noventa en la que aparecía el repeinado Pedro Conde y así como el anuncio televisivo que promocionaba la revista en cuestión mostraba a un lechuguino mozalbete con pinta de zangolotino zopilote de pelas diciendo “¡yo también quiero ser un ganador!”, así nosotros seguimos el ejemplo de nuestros predecesores y traemos a nuestra portada no a uno, sino a tres pillastres nivel dios, trino y uno a la vez, dios al que podríamos llamar Campszaplarús, que suena, además muy valenciano. Y como, para más inri, hemos hecho también nuestro máster acelerado de márketing editorial en TikTok -hay que estar al día-, hemos aprendido que hay que aprovechar las oportunidades que se presentan en nuestro contexto más próximo para dar impulso al producto que nos hará multimillonarios. Y esta ocasión nos la ha puesto en bandeja el último sarao de nuestros políticos populares conservadores -de lo suyo- celebrado en el Cap i Casal el pasado finde bajo el fastuoso nombre de intermunicipal del PP. Como se ve que les pica sobremanera que este, que fue su bastión inexpugnable de los añorados tiempos de mayorías más absolutas que el vodka con el que se celebraban, siga en manos más rojas que los vestidos la Alcaldesa de España, pues han decidido traerse aquí el montaje para reclamar lo que es suyo y que se lo devuelvan por las buenas a golpe de votos -habrá que verlo- o por las malas, que ya se van oyendo denuncias de ilegitimidad del gobierno al albur del camino marcado por Trump y Bolsonaro. Andan los populares creciditos, tanto que ya reclaman, desde sus púlpitos decorados con fondos azules y decenas de abanderados con la enseña nacional, que el PP reivindica todo el PP, el presente y el pasado. Toma ya. Aquí no ha pasado nada, el tiempo lo cura todo y los votos -ya lo dijo Camps, uno de nuestros pillastres estrella- todo lo indultan. A pesar de tan machacona insistencia con la reivindicación de su pasado, no hemos visto en las fotos oficiales del macroevento a aquellas personalidades que marcaron la impronta del partido, guiaron sus destinos y forjaron su carácter, dando para la posteridad generaciones de pillastres de altos vuelos que inscribieron sus nombres con letras del tesoro en los juzgados de todo el país y hasta en las cárceles de más rancia solera. Por ello, la Turia ha decidido rendir aquí un homenaje a esos pillastres injustamente olvidados que lo dieron todo al PP -a cambio, como debe ser, de justas compensaciones en forma de sobres, prebendas, trajes, pelucos o vuittones– presentando en exclusiva una foto en las páginas centrales con la crème de la crème pepera, la auténtica, sin complejos. Para no perderse, os desvelamos los personajes que aparecen en la histórica foto, a saber: Rafael Blasco, un figura; 2. Casado, el loser; 3. Serafín, el aviador; 4. Cospe, la urdidora; 5. Juan Cotino, más papista que el papa; 6. José Luis Olivas, el pringao; 7. Alfonso Rus, el hombre de “un milló de peles”; 8. Carlos Fabra, un portento; 9. Camps, bien trajeado, como de costumbre; 10. Un desconocido; 11. Ansar, intentando sonreír; 12. Feijóo; 13. Eduardo Zaplana, de agente naranja antes de la rinoplastia; 14. Mª José Catalá, quien se considera heredera de 15. Rita de España; 16. Pone “M: Rajoy”, pero no sabemos quién es; 17. Él.  

ENCUENTRO CON LOS VALENCIANOS NOMINADOS A LOS GOYA

REDACCIÓN: La consellera de Cultura, Raquel Tamarit, ha participado en un encuentro con las nominadas y nominados valencianos a los Premios Goya 2023, como recepción previa a la gala que se celebra el próximo sábado en Sevilla. Tamarit ha estado acompañada por el director del Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos; el director adjunto de cinematografía del IVC, Francesc Felipe; así como representantes de À Punt y de la AVAV. La consellera ha explicitado que “las 8 nominaciones valencianas cuentan con un reconocimiento que para nosotros ya es enorme. Son embajadoras y embajadores del sector de la industria cinematográfica valenciana”. “Las nominaciones con sello valenciano nos afianzan el camino para fortalecer nuestro sector audiovisual, con el que trabajamos para cohesionarnos como equipo, porque queremos tener voz y que sea una voz importante allá donde vayamos”, ha comentado la consellera, y ha añadido: “Junto con la AVAV y la televisión pública valenciana tenemos muchas herramientas para acompañar al sector. Por nuestra parte, entre otras acciones, hemos doblado las ayudas al audiovisual y hemos afinado nuevos horizontes, como es la potenciación de la oficina de difusión exterior del audiovisual valenciano, gloVAL; pero también estamos inmersos en la búsqueda de vías para que nuestro cine esté presente en conocidas plataformas de series y películas o en incentivar que en las carteleras de los cines de todas nuestras comarcas estén las películas valencianas”, ha concluido Raquel Tamarit. Hay que recordar que este año hay 8 nominaciones valencianas y en la recepción organizada por Cultura de la Generalitat han participado la productora Maria Zamora (Elàstica Studio) como representante de ‘Alcarràs’, nominada a mejor película; el cineasta de San Vicente del Raspeig Adán Aliaga y el productor alicantino Miguel Molina (Jaibo Films), nominados a mejor corto documental por ‘La gàbia’; el productor ilicitano Carlos Guerrero (39 Escalones Films) como representante de ‘La entrega’, nominado a mejor cortometraje de ficción; la actriz Luna Pamies, nominada a mejor actriz revelación por ‘El agua’, y que ya obtuvo el galardón a actriz protagonista en la edición pasada de los Premios Berlanga, y la estilista de Benidorm Cristina Rodríguez, nominada a mejor diseño de vestuario por ‘Malnazidos’. Así mismo, hay que recordar que la oriolana Elena López Riera opta a mejor dirección novel por ‘El agua’. Se trata de un largometraje con ayudas a la producción del IVC que obtuvo dos premios Berlanga en 2022: a mejor actriz (Luna Pamies) y a mejor actor de reparto (Pascual Valero). A mejor actriz de reparto aspira la valenciana Susi Sánchez, en el trabajo realizado en la película ‘Cinco lobitos’, y al mejor maquillaje y peluquería aspira Sarai Rodríguez, del Puerto de Sagunto, por ‘La piedad’. Presentado por la periodista Carolina Ferre, el encuentro con los nominados y las nominadas a los Premios Goya ha sido amenizado con la música electrónica de D_Journalist.