Cartelera Turia

LA PRAXIS DEL VINO

Nuestro compañero y responsable de recomendarnos los mejores caldos en la Taberna del Irlandés, Joan C. Martín se convirtió en el maestro de ceremonias del Master Tastavins que dirige desde hace 26 años. El acto se celebró en el gran salón del restaurante de El Corte Inglés de la Avda. de Francia. A la entrega de diplomas y del tastaven acreditativo a los alumnos de la XXVI promoción  del master Tastavins de Aula Vinícola (la 1ª después de la pandemia) asistieron profesores de este clásico master. Antes de la ceremonia se impartió la clase magistral de Oporto y sus vinos,  por el directivo del Institut do vinho do Porto e Douro, el profesor Carlos Soares,  que viene haciéndolo en las ceremonias desde 2009, donde se cataron 5 grandes Oportos. La praxis del vino.

La cuarta edición del festival LABdeseries prestará gran atención a la fantasía

REDACCIÓN: Cultura, a través del Institut Valencià de Cultura, ha presentado el cartel de la cuarta edición del festival LABdeseries, que ha sido diseñado por el ilustrador y el dibujante de cómic valenciano Pau Valls. El festival LABdeseries vuelve a la ciudad de València para celebrar la buena salud de la ficción televisiva y para analizar los asuntos más importantes que se abordan en las series. El Institut Valencià de Cultura, a través de la Filmoteca valenciana, promueve esta cita, que reúne a personalidades de diferentes sectores para debatir y charlar. La cuarta edición se celebrará del 25 al 30 de abril en la Filmoteca valenciana, La Mutant y Las Naves, centro de innovación del Ayuntamiento de València. LABdeseries contará este año con la presencia de Christopher Newman, productor y asistente de dirección de series tan exitosas como ‘Juego de Tronos’, con la que ganó 4 premios Emmy. Este profesional ha estado detrás también, recientemente, de ‘El señor de los anillos: los anillos de poder’, la adaptación del universo de Tolkien que Amazon presentó el año pasado. También ha trabajado en otras series como ‘Hermanos de sangre’, ‘Bones’ o ‘Roma’, sagas como ‘Star Wars’ y otras películas como ‘Supermán’, ‘Los amigos de Peter’, ‘Lo que queda del día’, ‘Notting Hill’, ‘Love actually’, ‘Match Point’ o ‘Mamma Mia’. El productor ofrecerá una charla, el viernes 28 a las 18 horas, en la Filmoteca sobre su carrera y los entresijos de las series de más éxito y de mayor presupuesto de los últimos años. La fantasía ocupará un lugar primordial en la edición de 2023 del LABdeseries, teniendo en cuenta la evolución que ha tenido el género en los últimos años. El festival repasará algunas de las producciones fantásticas más recientes y títulos clásicos, que siguen en el recuerdo de los más seriéfilos. Los coloquios y las proyecciones volverán a ser protagonistas de esta cita que reunirá a guionistas, escritores, intérpretes y periodistas.

CULTURA PRESENTA UN CANAL DE CINE VALENCIÀ DINS DE LA PLATAFORMA

REDACCIÓN: Cultura, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, presenta un canal de cine valencià dins de la plataforma Filmin. Aquest canal nou, en el qual hi ha més de 150 produccions valencianes disponibles, és possible gràcies a un acord entre l’IVC i la plataforma de cine en línia. El director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Francesc Felipe, ha assenyalat que “aquest acord té l’objectiu de començar a visibilitzar i difondre l’oferta actual de l’audiovisual valencià en les plataformes, així com impulsar la marca IVC-la Filmoteca valenciana i promoure el nostre Centre de Documentació Cinematogràfica”. L’IVC ofereix subscripcions gratuïtes d’un mes al catàleg complet de Filmin per a les primeres 1.000 persones que tramiten la seua inscripció al Centre de Documentació Cinematogràfica, siga presencialment o telemàticament. Aquesta oferta està limitada a usuaris amb domicili al territori valencià. La inscripció presencial s’ha d’efectuar a la seu del Centre de Documentació (carrer Doctor García Brustenga, 3, València). La inscripció telemàtica ha de tramitar-se mitjançant un formulari disponible en el web del  Centre de Documentació Cinematogràfica El carnet que els reconeix com a usuaris del centre podran recollir-lo de manera presencial o, si així ho desitgen, rebre’l per correu ordinari. Més de 150 produccions valencianes El nou canal de l’Institut Valencià de Cultura en Filmin està dividit en nou seccions temàtiques per a fer més accessibles els continguts als seus abonats. Abans de la creació del canal, totes aquestes pel·lícules ja formaven part del catàleg de la plataforma. Les seccions temàtiques són les següents: Llargmetratges de ficció actuals Produccions valencianes de ficció actuals: conformada per 20 llargmetratges, en aquesta secció es poden trobar les produccions més recents del cine valencià (2019-2022) que han estat premiades o seleccionades pels festivals de Cannes, Berlín, Sant Sebastià, Màlaga, Valladolid, Màlaga, la Mostra de València, Alacant o Sitges. En aquest apartat figuren ‘El agua’, d’Elena López Riera; ‘Vasil’, d’Avelina Prat; ‘Mi vacío y yo’, d’Adrián Silvestre; ‘El que sabem’, de Jordi Núñez; ‘Las consecuencias’, de Claudia Pinto Emperador; ‘Ama’, de Julia Paz; ‘Lucas’, d’Álex Montoya’, ‘L’ofrena’, de Ventura Durall; ‘Coses que fer abans de morir’, de Cristina Fernández Pintado i Miguel Llorens, ‘Frederica Montseny, la dona que parla’, de Laura Mañá ; ‘La mort de Guillem’, de Carlos Marqués-Marcet; ‘La pasajera’, de Fernando González Gómez i Raúl Cerezo; ‘La desvida’, d’Agustín Rubio Alcover; ‘Una mujer con unas alas tremendas’, de Pedro Pérez-Rosado; ‘La dona del segle’, de Sílvia Quer; ‘Cuerdas’, de José Luis Montesinos; ‘Lejos del fuego’, de Javier Artigas; ‘Atrevimiento’, de Fernando Alonso y Frías; ‘Pieles’, d’Eduardo Casanova, i ‘El club del paro’, de David Marqués. Altres produccions de ficció En l’apartat ‘Altres produccions valencianes de ficció’ s’inclouen llargmetratges produïts entre 2019 i principis del segle XXI. En aquest apartat figuren ‘Últimos días en La Habana’, de Fernando Pérez; ‘Brava’, de Roser Aguilar; ‘Área de descanso’, de Michael Aguiló; ‘La senda’, de Miguel Ángel Toledo; ‘Habitus’, de Samuel Domingo; ‘Blockbuster’, de Tirso Calero; ‘El amor no es lo que era’, de Gabi Ochoa; ‘El hombre de las mariposas’, de Maxi Valero; ‘Cruzando el sentido’, d’Iván Fernández Córdoba; ‘Uranes’, de Chema García Ibarra; ‘Wilaya’, de Pedro Pérez Rosado; ‘La isla del holandés’, de Sigfrid Monleón; ‘Donde el olor del mar no llega’, de Lilian Rosado González, i ‘La leyenda del tiempo’, d’Isaki Lacuesta. Alguns directors hi tenen presència amb més d’un llargmetratge. El cineasta alacantí Adán Aliaga hi és present amb ‘Estigmas’, ‘La mujer del Ethernauta’, ‘Fishbone’ i ‘El arca de Noé’, dirigida en col·laboració amb David Valero. El valencià Alberto Morais hi és present amb ‘Las olas’ ‘Los chicos del puerto’ i ‘La madre’. Documentals Produccions valencianes documentals de temàtica general: conformada per 30 produccions, en aquesta secció es poden trobar les pel·lícules de no-ficció més recents del cine valencià que han estat seleccionades o premiades en festivals com Màlaga, Sant Sebastià, Valladolid, Mostra de València, Docs València, Docs Barcelona o Documenta Madrid. Entre els documentals disponibles dels últims anys hi ha ‘Sedimentos’, d’Adrián Silvestre; ‘El misterio de Pink Flamingo’, de Javier Polo; ‘El Cuarto Reino’, d’Adán Aliaga i Álex Lora; ‘La palabra maldita’, de Javier Álvarez Solís; ‘Un blues para Teherán’, de Javier Tolentino; ‘Almost Ghosts’, d’Ana Ramón Rubio; ‘Arcadeología’, de Mario-Paul Martínez; ‘Aimra, tierra de nadie’, de Pedro Pérez-Rosado; ‘Los que buscamos’, d’Òscar Bernàcer; ‘El hombre que quiso ser Segundo’, de Ramón Alós; ‘Mundos invisibles’, d’Orlando Bosch; ‘El último aviador’, de Francesc Betriu; ‘Descubriendo a José Padilla’, de Susana Guardiola i Marta Figueras; ‘La sombra del iceberg’, d’Hugo Doménech i Raúl Riebenbauer; ‘Rol & Rol’, de Chus Gutiérrez; ‘Proyecto USA’, de Miguel Herrero; ‘La voz queda’, de Laura Pérez; ‘Resistencia trans’, de Claudia Reig; ‘Celuloide colectivo’, d’Óscar Martín; ‘Esquivar y pegar’, de Juanjo Giménez i Adán Aliaga; ‘Un lugar en el cine’, d’Alberto Morais; ‘Las voces de la memoria’, de Vicent Peris; ‘Vivir de pie’, de Valentí Figueres, i ‘Los ojos de Ariana’, de Ricardo Macián. Alguns dels directors hi són presents amb més d’un documental. És el cas de Rafa Molés i Pepe Andreu, que tenen en Filmin ‘Lobster soup’, ‘Sara Baras. Todas las voces’, ‘Five days to dance’, ‘Experimento Stuka’ i ‘Picades contra el vidre’. Documentals de temàtica valenciana Produccions documentals valencianes de temàtica específicament valenciana: dins d’aquesta secció hi ha ‘Por la gracia de Luis’, de José Luis García Sánchez; ‘Estudiar en primavera’, d’Amparo Fortuny; ‘Camagroga’, d’Alfonso Amador; ‘Sueños de sal’, d’Alfredo Navarro; ‘Tiempos de agua’, de Miguel Ángel Baixauli; ‘Y en cada lenteja un dios’, de Miguel Ángel Jiménez; ‘La casa de mi abuela’, d’Adán Aliaga, i ‘El quinto jinete’, de Rosana Pastor i Enrique Viciano. El director Òscar Bernàcer està representat en aquesta secció amb tres documentals: ‘La receta del equilibrio’, ‘El hombre que embotelló el sol’ i ‘Here comes the sun’. En la secció dedicada a la comèdia figuren ‘Amor en polvo’, de Suso Imbernón i Juanjo Moscardó; ‘Mil cosas que haría por ti’, de Dídac Cervera; ‘La noche que mi madre mató a mi padre’, d’Inés Paris; ‘Benidorm, mon amour’, de Santiago Pumarola; ‘M’esperaràs?’, de Carles Alberola; ‘Cachorro’

L’art i la llum d’Angela Bassano il·luminen el Cub del MuVIM

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) acull ‘Què corre per les teues venes?’, una instal·lació realitzada per Angela Bassano i comissariada per Nati Navalón, la qual ocupa els espais expositius del Cub i l’Aparador del museu de la Diputació de València. Com explica la diputada del MuVIM, Gloria Tello, “la mostra, que consta de diverses peces interrelacionades entre si, es podrà gaudir en l’exterior del museu fins al pròxim 11 de juny”. ‘Què corre per les teues venes?’ es compon d’una instal·lació lumínica, creada expressament per a les característiques de l’espai expositiu, i cinc escultures i pintures lumíniques creades mitjançant diverses tècniques artístiques. Totes les peces generen efectes de llums i ombres dissenyats per a generar un moviment rítmic gràcies a un software especialitzat.  Un procés creatiu e íntim Angela Bassano genera espais que originen una conversa íntima i que aconseguixen endinsar-nos en un món vital i espiritual, en una cerca interior, quasi mística, que es convertix en una proposta que sorgix des de la intimitat del propi acte de creació. En paraules de la pròpia artista, “la creació és una forma d’autoconeixement, d’introversió, tot allò que sé de mi ho vaig descobrir creant i experimentant”. La comissària de la mostra, Nati Navalón, destaca el treball d’Angela Bassano i afirma que “com artista compromesa amb el seu temps és una fidel exponent de l’art contemporani: el seu treball és un clar exemple d’experimentació, compromís i mediació; el seu procés creatiu permet connectar amb la seua part oculta, més íntima; i les seues obres són el reflex del sentiment abstret d’allò més profund de l’individu”. Angela Bassano (Buenos Aires, Argentina, 1968). Ha desenvolupat la seua vida i les seues obres en diverses ciutat del món, com ara València, São Paulo o Buenos Aires, on es troben els seus estudis-taller. Ha exposat en ciutats com Madrid, Alacant, Mònaco, Berlín, Lisboa, Buenos Aires, Bahrain, Nueva Delhi o Ushuaia. Com artista, Bassano s’expressa mitjançant diferents disciplines: escultura, pintura, dibuix, instal·lació, joieria artística, art tèxtil i, fins i tot, fa incursions en el teatre. Actualment, l’element protagonista en les seues obres es la llum LED.

ENTREVISTA CON LAURA MORA, DIRECTORA DE LOS REYES DEL MUNDO

REDACCIÓN: “No me interesa el cine como moraleja y conclusivo” REDACCIÓN: Premiada como la “Mejor película” en los festivales internacionales de San Sebastián, Biarritz y Zurich, ‘Los reyes del mundo’se estrena esta semana en los cines españoles. Laura Mora es una de las directoras del nuevo cine colombiano que viene empujando con fuerza y calidad. “La película yo la empecé a escribir justo después del rodaje de mi primera película “Matar a Jesús”, donde había conocido a muchos chicos. Y en entrevistas con ellos todos sin excepción hablaban de la necesidad de tener un lugar en el mundo, como desde lo físico o desde lo metafísico. Y después del rodaje de Matar a Jesús me fui a hacer un viaje por el bajo Cauca, y ahí empecé a tener como unas imágenes de unos chicos que reclamaban una tierra… Es decir, mis preocupaciones por esa juventud tan desamparada se juntaron con una preocupación muy grande que yo he tenido toda la vida acerca del tema de tierras, que pienso que es como el punto neurálgico del conflicto armado en Colombia. El arte no puede cambiar la realidad, pero puede dignificarla, ¿vale la pena insistir en ese camino? A pesar del dolor que siento hoy, quiero insistir en eso y en la libertad que tiene todo artista para buscar la manera cómo contar o cómo transmitir esas emociones. Hay algo también muy bello que pasa en esos procesos y que creo que se ha desconocido en este ruido mediático, de inmediatamente decir que lo que les pasa a los actores es malo, que son procesos ‘extractivistas’ y un montón de conceptos que desconocen lo que viven los actores. ¿Cómo fue el caso con Los reyes del mundo? Estos chicos se dieron cuenta que podían habitar el mundo de otras formas, que eran buenos trabajando, disciplinados, creativos, amorosos; construyeron otras relaciones, han tenido otras amistades y así como en las películas miramos la realidad a través de otro y eso nutre nuestra mirada, a estos chicos también les pasó eso. Han aprendido a mirar y mirarse de otra manera. Después de décadas de retratar la realidad más cruda, ¿ha aprendido el cine colombiano a trabajar con actores naturales? No vemos tanto el cine nuestro como para decir que la audiencia ha podido acceder a esa mirada más profunda de nuestro país. Todavía somos muy prejuiciosos con nuestro cine. De lo que sí estoy segura es que ese cine es de una potencia y de una complejidad narrativa como pocos cines tienen, y que en eso trasciende el registro netamente realista, y propone capas más complejas. Eso habla de una generación que se hace preguntas constantes sobre la imagen, sobre cómo alejarnos de una representación de la violencia que solo sea descarnada y cómo encontrar otras maneras de aproximarnos a la belleza. ¿Cómo ha sido recibida la película tras ganar en San Sebastián? Es una película que el espectador se demora en digerir. Revuelca, es bella y es triste, quizás como la vida. Y cuesta ordenar esas emociones, esas palabras. Y a mí me interesa el cine que hace eso. A mí no me interesa el cine como moraleja y conclusivo, sino que me interesa un cine que el espectador activamente también tenga que ir a procesar qué le ha pasado viendo esa película y qué reflexiones tiene sobre el mundo que habitamos.  

‘La vídua valenciana’: història d’una heroïna clàssica que ressorgeix entre quinzes de pilota

REDACCIÓN: A València, un bàndol real amenaça amb extingir el joc preferit del poble: la pilota a mà. Mentre les classes populars pateixen la prohibició als carrers, la noblesa i part del clergat resguarda la pràctica als patis dels palaus. En un d’eixos refugis nobiliaris viu Leonarda, una dona vídua que, fugint de nous pretendents, ha tancat les portes de la seua casa per a gaudir en la intimitat de les seues dos passions: les lletres i el joc de la pilota. Així és com La Valenciana recupera, al crit d’un «va de bo!», un dels grans clàssics de Lope de Vega. La vídua valenciana és el primer muntatge d’una companyia fundada a Madrid per un grup d’actrius i actors valencians i que tornen per a estrenar-la en el Teatre Rialto, del 30 de març al 2 d’abril. L’obra va nàixer com a punt de trobada entre les dos ciutats, un camí d’anada i tornada que ja va realitzar el mateix Lope de Vega: un madrileny que va emigrar a la vora del Mediterrani. L’autor d’esta versió i director de l’obra, Adrián Novella (El xiquet que volia una falda escocesa, Els nuvis), es va proposar el repte doble d’actualitzar i valencianitzar el text original. Així, els versos de Lope es fonen amb Estellés i la banda sonora harmonitza el segle XVII amb el XXI. I en el centre de l’obra està Leonarda, interpretada per Mar Mandli, una vídua que rebutja acceptar un altre home a la seua casa, excepte potser al pilotari Camilo, en la pell del qual trobem a Jorge Silvestre. Raquel Molano (com Júlia), Antonio Lafuente (Otón) i Joan Isern (en el paper de Floro), completen l’elenc. En el text es filtra el propi relat de la companyia, ja que a la València de La vídua valenciana molts nobles han marxat a Madrid, mentre Leonarda es resisteix a abandonar el Cap i Casal tant com a acceptar els marits que li imposa la seua família. Si la protagonista de Lope era una dona empoderada, esta nova heroïna de La Valenciana assumeix el control absolut del seu destí. Les entrades poden adquirir-se en la web del Institut Valencià de Cultura, a través d’este enllaç: https://taquilla.ivc.gva.es/janto/main.php?nivel=evento&idevento=vlcviuda

L’IVC celebra el Dia Mundial del Teatre amb la presentació de les publicacions del V Laboratori Insula Dramataria

REDACCIÓN: Amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Teatre, aquest 27 de març, s’han presentat els quatre textos publicats per l’Institut Valencià de Cultura corresponents al V Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera 2022.  Es tracta de ‘Stellae’, d’Iria Márquez; ‘Aquí los árboles también son verdes’, de Paz Palau; ‘15 minuts amb tu’, de Carles Alberola, i ‘La Mancha’, de Sergio Serrano. Els llibres es podran comprar en el web de l’IVC i en la llibreria LLIG de la Generalitat Valenciana. En l’acte de presentació, els quatre autors han estat acompanyats pel director adjunt d’Arts Escèniques de l’IVC, Roberto García; pel coordinador del laboratori, Paco Zarzoso, i pel tutor extern i autor del pròleg de les publicacions, Roland Schimmelpfennig.  Així mateix, s’han fet públics els noms dels autors que formaran part de la VI edició del Laboratori Insula Dramataria 2023. Es tracta d’Arantxa Cortés, Mertxe Aguilar, Manu Valls i Borja López Collado. Quatre autors seleccionats entre 61 propostes enviades a la convocatòria del laboratori per a 2023, la qual cosa suposa un rècord de participació respecte d’anys anteriors.  En l’edició de 2023, aquests quatre autors comptaran amb la tutoria externa del dramaturg valencià i universal José Sanchís Sinisterra. El treball d’escriptura dins del laboratori s’allargarà durant huit mesos; a continuació, es faran unes lectures dramatitzades, entre novembre i desembre, al Teatre Rialto, i la versió final dels textos s’enviaran per a ser publicats en el primer trimestre de 2024. Al llarg d’aquestes sis edicions del Laboratori Insula Dramataria hauran passat 29 dramaturgues i dramaturgs valencians de diverses generacions i amb una gran diversitat d’estils d’escriptura.  Dins de l’acte s’ha presentat, també, un cicle d’audicions dels huit textos de la tercera i quarta edicions del laboratori. Un cicle, anomenat ‘Teatre a cau d’orella’, que es farà en col·laboració amb el Consell Territorial de SGAE a la Comunitat Valenciana durant el mes de maig. El públic assistent al Centre Cultural SGAE de València podrà escoltar les obres de Paula Llorens, Víctor Sánchez Rodríguez, Lucía Sáez, Xavier Puchades, Paco Romeu, Gemma Miralles, Guadalupe Sáez i Xavo Giménez, en format radioteatre mitjançant un sistema d’auriculars sense fil per tal de fer l’experiència més immersiva i captar tots els matisos de la interpretació actoral i l’univers sonor de la producció.

La Generalitat acull a la Filmoteca valenciana la projecció d’un documental sobre l’actriu Lola Herrera

REDACCIÓN: La Generalitat, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura, i l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya presenten el divendres 24 de març, a les 12 hores, a la Sala Berlanga de la Filmoteca valenciana, el documental ‘Lola Herrera. Ser actriz, el despertar de una pasión’ (2022), dirigit pel seu fill Daniel Dicenta. El documental serà presentat per l’actriu mateixa, acompanyada pel dramaturg Rodolf Sirera, soci fundador de l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya, i pel director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Francesc Felipe. El director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Francesc Felipe, ha assenyalat que “ens sentim molt complaguts de col·laborar amb l’Acadèmia de les Arts Escèniques d’Espanya per a poder acollir a la Filmoteca valenciana la presentació pública d’aquest documental sobre Lola Herrera, una de les figures fonamentals del teatre espanyol i una dona combativa i valenta que sempre ha mantingut un compromís intens amb la defensa de les llibertats ciutadanes i els drets de les dones, fins i tot durant els temps més foscos del franquisme”. ‘Lola Herrera. Ser actriz, el despertar de una pasión’ és el segon documental produït per l’Acadèmia de les Arts Escèniques dins del programa ‘Trobades amb mestres de l’escena’, que es va iniciar amb el documental ‘Empuñando el alma: Ensayando con Lluís Pasqual’ (2021), dirigit per Arantxa Vela Buendía, i que continuarà amb el que s’està realitzant sobre María Pagés. Tots aquests treballs tenen com a objectiu preservar la memòria viva de les grans figures del patrimoni artístic i escènic espanyol. ‘Lola Herrera. Ser actriz, el despertar de una pasión’ és una finestra íntima i personal a la vida de l’actriu, des dels seus inicis fins a l’actualitat. La producció aprofundeix en el sacrifici físic i emocional de l’artista, en el plaer del reconeixement i en les vicissituds a què ha hagut d’enfrontar-se. L’actuació com una forma de viure i com una forma de trobar l’eixida en el laberint en què tota la gent està immersa. En paraules de la intèrpret: “El teatre em va salvar d’una vida més avorrida. Em va brindar la possibilitat de ser moltes dones, de conéixer moltes dones, de viure la vida d’altres dones i aprendre molt de la meua”. Daniel Dicenta afig aquesta mirada més comprensiva i personal al documental. En el documental, companys i companyes de professió com Magüi Mira, Juanjo Artero i José Carlos Plaza ofereixen testimonis sobre la seua experiència al costat de Lola Herrera. Una mirada externa que permet comprendre la tècnica autodidacta de l’actriu. Una producció que s’endinsa en els detalls de la professió actoral, en què l’esforç i el compromís aporten multitud de matisos a l’art de la interpretació.

LES IDENTITATS PERSONALS I COL.LECTIVES ES RASTREGEN EN ELS 33 ESPECTACLES DE DANSA VALÈNCIA 2023.

REDACCIÓN: El secretari autonòmic de Cultura i Esport, Ximo López Camps, i la directora artística de Dansa València, María José Mora, han presentat la programació de la 36a edició del festival. La cita amb les arts del moviment, organitzada per Cultura de la Generalitat a través de l’Institut Valencià de Cultura, se celebrarà del 15 al 23 d’abril. L’Ajuntament de València i la Diputació de València col·laboren en aquest esdeveniment anual que celebra la dansa en 12 espais diferents de la ciutat. En la presentació de l’edició de 2023 han estat també la regidora d’Acció Cultural de l’Ajuntament de València, Maite Ibáñez, i la directora del Teatre Escalante, Marylène Albentosa. Dansa València acull enguany el treball de 33 companyies, 16 de les quals són valencianes; dues, internacionals, de Portugal i Bèlgica, i 15 de la resta de l’Estat. En concret, de Catalunya, Madrid, Andalusia, Illes Balears, Navarra i Illes Canàries. En total s’han programat 38 representacions, de les quals tres són estrenes absolutes i dues, ‘works in progress’.  El secretari autonòmic de Cultura, Ximo López Camps, ha assenyalat que “des del departament que dirigeix Raquel Tamarit volem posar en valor l’ingent treball que fa María José i el seu equip per una programació que situa la dansa en un escenari primordial que era més que necessari, tant per la consolidació del nostre sector i companyies, com per mostrar el que es mou en l’àmbit estatal i internacional”. “De nou continuem incrementant la inversió en un festival que considerem estratègic, i en aquesta edició el pressupost total augmenta més d’un 9 % respecte a l’edició passada, fins a aproximar-se als 492.000 euros. Només amb la inversió de Cultura de la Generalitat, enguany el festival compta amb aproximadament 390.000 euros d’inversió, un 4 % més, sense comptar amb el personal i els equips logístics que treballen per al festival des de l’Institut Valencià de Cultura”, ha afegit López. “En aquesta dècada accelerada, globalitzada i malparada per la pandèmia recent, l’odi bolcat en Internet i la guerra en els marges d’Europa, la dansa plasma una cerca comuna de la identitat personal i col·lectiva, siga a través de treballs d’introspecció o en la revisió contemporània de la tradició. El signe dels temps es fa eco en aquesta edició del festival”, explica la directora artística, María José Mora.  Creació valenciana Dansa València és aparador i termòmetre de la producció autonòmica. A partir d’aquesta premissa, la programació d’un total de 17 companyies del territori valencià posa de manifest el bon moment de qualitat que travessa el sector. Les formacions Societat Doctor Alonso, Marroch, Hort-Art, Compañía Kiko López, Eyas Dance Project, Compañía Dunatacá, Cave Canem, Compañía Jacob Gómez i Valencia City Cypher, i creadores com Rosa Sanz, Pepa Cases, Paula Serrano, Wako/Eduardo Zúñiga, Mar Garcia i Javi Soler, Cristina Gómez i Blanca Tolsá formaran part del festival en sales, teatres i carrers.  Guerra i pau El context global és ineludible, l’art, com tampoc el festival, no pot inhibir-se de la invasió russa d’Ucraïna, prolongada ja durant un any. D’ací que Dansa València invoque la guerra i la pau en la seua inauguració i en la seua cloenda en el Teatre Principal. Antonio Ruz (Madrid) obrirà la cita cultural el 19 d’abril amb el cant antibel·licista ‘Pharsalia’, que invoca la cura de les ferides després de la tragèdia, mentre que Humanhood (Catalunya – Regne Unit) aprofundirà en aquest alleugeriment del dolor el 23 d’abril amb una experiència de meditació titulada ‘∞ {Infinito}’. Mentrestant, espectacles que projecten la mirada cap a mons millors o comunitats de resistència, com la Companyia Marroch (Alacant), que en ‘Perseverance’, els dies 19 i 23 d’abril a Nau Ribes, reflexiona a través del ball sobre les missions espacials; ‘Dalet’, en la qual, el 20 d’abril al Teatre El Musical, Daniel Abreu (Canàries) arrancarà una travessia des de l’expressió gestual i la dansa cap a un lloc d’ensomni i representació màgica, o ‘Los perros’, de Led Silhouette + Marcos Morau (Navarra), una peça que busca un estat de resistència. Els seus protagonistes es rebel·laran a través de l’amor el 23 d’abril al Teatre Rialto per a trobar el sentit de les seues vides. Estrenes absolutes Rosa Sanz (València) farà la posada de llarg del seu espectacle ‘Camino del olivarito’ el 19 d’abril en Espai Inestable. La ‘bailaora’ s’ha inspirat en la relació mediterrània mil·lenària amb els olivars per a aquest viatge personal i íntim en què es rastregen l’empremta i la memòria. Les altres dues estrenes són de carrer. L’artista tot terreny Pepa Cases (Castelló) dirigeix i firma la dramatúrgia de la producció de l’Institut Valencià de Cultura ‘Voràgine’. La plaça de l’Ajuntament acull el 21 d’abril aquest espectacle ple de poètica i brutalitat que és un crit per a despertar en la societat la certesa del canvi. Per la seua banda, el col·lectiu Laimperfecta (Madrid), format per Alberto Alonso i Clara Pampyn, posen en relació els balls tradicionals i l’acte de ballar música electrònica en la seua proposta ‘Sudar folklore’, que es representarà el 22 d’abril al passeig Marítim. Completa la terna de primícies el ‘work in progress’ que el centre KVS de Brussel·les desenvoluparà el 23 d’abril al Parc Central junt amb una escena de ballarins locals. La peça és el resultat d’un taller creatiu compartit els dies previs, en el qual s’exploraran les narratives i connexions entre tots els artistes presents. La trobada serà dirigida per Moya Michael i Milø Slayers, creadors residents a la capital belga. La reinvenció de l’arrel En aquesta edició de Dansa València, un ampli grup de creadors coincideixen a revisitar el folklore alineant-se amb una tendència en la dansa contemporània actual que implica aprofundir en els balls típics i tradicionals de la cultura pròpia. Entre les propostes adscrites a aquest corrent que redimensiona l’àmbit local, es troben les de les esmentades Rosa Sanz i Laimperfecta, com també les de la brasilera Natalia Fernandes i la seua mirada genealògica i coreogràfica cap a Brasil en ‘El carnaval no es alegre’, programada al pati gòtic del Palau de

Tres producciones con participación valenciana premiadas en el Festival de Cine de Málaga

REDACCIÓN: El documental ‘Mujeres sin censura’, dirigido por Eva Vizcarra y coproducido por Kiko Martínez para Nadie es perfecto, ganó la Biznaga al mejor largometraje dentro de la sección ‘Afirmando los derechos de las mujeres’. Esta producción con ayudas del IVC también obtuvo el Premio Berlanga al mejor documental en la pasada edición de los Premios Berlanga del Audiovisual Valenciano. También dentro de la sección ‘Afirmando los derechos de las mujeres’, el cortometraje ‘La butaca de la puta’, dirigido por Mar Navarro y producido por Inquieta Films, ha ganado la Biznaga a la mejor ficción dentro del apartado ‘Mujeres en escena’. Dentro de la sección oficial de largometrajes de ficción, ‘Matria’ ha ganado el premio ASECAN a la mejor ópera prima. ‘Matria’ está coproducido por la valenciana Maria Zamora para Elàstica Films. También ha sido premiado el alicantino Miguel Ibáñez, coguionista del largometraje ‘Els encantados’, junto a la directora catalana Elena Trapé. Los dos han ganado la Biznaga de Plata al mejor guion, dentro de la sección oficial de largometrajes de ficción. El director general del IVC, Abel Guarinos, ha señalado que “es una muy buena noticia que dos producciones valencianas, dirigidas por dos mujeres de talento y con una reconocida trayectoria cinematográfica como Eva Vizcarra y Mara Navarro, estén presentes en el palmarés del Festival de Málaga, dentro de una sección tan significada por sus contenidos sociales y por su sensibilidad hacia las reivindicaciones históricas del feminismo como ‘Afirmando los derechos de las mujeres’”. Guarinos ha destacado también “el premio a la mejor ópera prima para  ‘Matria’, una coproducción de la valenciana Maria Zamora para su productora Elàstica Films, y el premio al mejor guion para el alicantino Miguel Ibáñez, coguionista del largometraje ‘Els encantats’, que ha ganado la Biznaga de Plata al mejor guion. Maria Zamora y Miguel Ibáñez son dos buenos ejemplos del talento valenciano en ámbitos tan diversos como la producción y la escritura de guiones”. Finalmente, el director del IVC ha recordado “la calidad, pluralismo y diversidad de las diez producciones con participación valenciana que se han proyectado en el Festival de Málaga. La industria audiovisual valenciana se encuentra en un buen momento creativo, como lo demuestran los cuatro premios obtenidos en las secciones competitivas del festival”. Apoyo al audiovisual valenciano  La Generalitat, a través del Institut Valencià de Cultura, ha promovido la participación de profesionales y producciones del audiovisual valenciano, tanto en las diversas secciones competitivas del Festival de Cine de Málaga, como en MAFIZ (Málaga Festival Industry Zone), la zona de industria del festival malagueño. Además de apoyar a las diez producciones valencianas que se han proyectado en las diversas secciones del festival, el Institut Valencià de Cultura y À Punt Mèdia han dispuesto este año de un stand propio dentro de MAFIZ, para que las empresas audiovisuales valencianas puedan promocionar o vender sus producciones en el mercado malagueño. En 2023, ocho producciones valencianas han estado presentes en los diferentes espacios del mercado de MAFIZ. El director adjunto de Audiovisuales y Cinematografía del IVC, Francesc Felipe, ha asistido a algunas de las proyecciones de las películas valencianas en competición y ha participado en varias reuniones y actividades de MAFIZ. Francesc Felipe ha señalado que “el IVC y À Punt Mèdia han reforzado su colaboración en esta edición del festival con un espacio propio dentro de MAFIZ, para que el audiovisual valenciano tenga en la zona de industria del festival un punto de encuentro y una plataforma de promoción estatal e internacional de sus producciones y del trabajo de sus profesionales”. Proyecciones de películas valencianas El audiovisual valenciano ha estado presente en la 26.ª edición del Festival de Málaga con 10 producciones que se han podido ver en las diversas secciones del festival. De los cinco largometrajes con participación valenciana, tres son de ficción y dos son documentales. En el apartado del cortometraje, han sido seleccionados tres de ficción y dos de animación. Cuatro de las diez producciones cuentan con ayudas del IVC. En la sección oficial de largometrajes a competición se ha proyectado ‘Matria’, dirigida por Álvaro Gago y coproducida por la valenciana Maria Zamora para Elàstica Films. También en la sección oficial a concurso ha competido ‘Unicorns’, dirigida por  Alex Lora y coproducida por los alicantinos Miguel Molina y Adán Aliaga para Jaibo Films. ‘Unicorns’ cuenta con las ayudas a la producción del IVC y la participación de À Punt. Dentro de la sección Málaga Première, proyecciones especiales fuera de concurso de la sección oficial, ha figurado ‘Kepler Sexto B’, dirigida por Alejandro Suárez Lozano y coproducida por la valenciana Lina Badenes para Turanga Films. ‘Kepler Sexto B’ cuenta con las ayudas a la producción del IVC y la participación de À Punt. Dentro de la sección oficial de documental participaba ‘Yo tenía una vida’, dirigido por Octavio Guerra y producido por la valenciana Calibrando Producciones. El  documental cuenta con las ayudas a la producción del IVC y la participación de À Punt. Dentro de la sección oficial de cortometrajes de ficción se ha proyectado ‘Se nos hizo de noche’, dirigido por Jorge Cantos y producido por la productora valenciana Mammut Films. También ha competido ‘Robots’, dirigido y producido por César Tormo. Dentro de la sección oficial de cortometrajes de animación se presentaba ‘Chimborazo’, dirigido por Keila Cepeda y producido por el máster en Animación de la Universidad Politécnica de Valencia. ‘Chimborazo’ forma parte del segundo volumen del catálogo de promoción estatal e internacional del corto valenciano ‘Curts 2022’, editado por el Institut Valencià de Cultura. También dentro de la sección oficial de cortometrajes de animación ha participado ‘1996’, dirigido por Ramón Mascarós y producido por Carlos Escutia para Primer Frame. En el apartado de largometrajes de la sección ‘Afirmando los derechos de las mujeres’ se ha proyectado el documental ‘Mujeres sin censura’, dirigido por Eva Vizcarra y coproducido por el suecano Kiko Martínez para Nadie es perfecto. Ganador del Premio Berlanga al mejor documental en la última edición de los Premios Berlanga, ‘Mujeres sin censura’ cuenta con las ayudas a