Cartelera Turia

‘Cantata de València’ arriba al Teatre Principal en una performance única

La història d’amor i odi de la ciutat de València amb els seus artistes arriba al Teatre Principal en un espectacle pluridisciplinari únic: ‘Cantata de València’. Després del gran acolliment del disc homònim, el seu creador, Rafa Xambó, i la directora i dramaturga Patrícia Pardo repassaran la història de la capital del Túria des de l’abraçada i la provocació en la seua estrena i funció única el pròxim 22 de desembre. Es tracta d’una coproducció de Teatres de la Diputació i Terra a la vista que farà un viatge emocional intens per la història cultural de la ciutat i del país des dels anys 50 fins a l’actualitat amb sis parades: la repressió, l’eufòria, l’amistat i la memòria, els amors impossibles, la degradació i l’esperança. “Per a Teatres de la Diputació és tot un luxe comptar amb este espectacle, una proposta en la qual Rafa Xambó i Patrícia Pardo han combinat les arts escèniques per a posar en escena el disc de la ‘Cantata de València’ amb un resultat de gran qualitat”, ha assenyalat Glòria Tello, responsable de l’àrea de Teatres de la Diputació de València. L’obra fusionarà els poemes i cançons del disc amb el teatre, la dansa, projeccions audiovisuals, noves composicions musicals, pintura, muntatge de llums i fins i tot acrobàcies per a crear tota una performance immersiva que podrà gaudir-se en la seua estrena el 22 de desembre a les 20.00 hores. ‘Cantata de València’ està dirigida a públic adult i està capitanejada per l’escriptor i músic Rafa Xambó i per la directora i dramaturga Patrícia Pardo. La resta de l’equip el componen dos actrius i dos ballarines –Natalia D’Annunzio, Marina Mulet, Paula Romero i Begoña Tena-, un muntatge de llums de Manuel Conde de RadianteLab i Cèsar Amiguet, Artur Heras i Manuela Ballester en les projeccions, Francesc Jarque com a fotògraf, Isabel Manyes amb la música d’escena i Enric Sòria en les lletres de les cançons al costat de Xambó. Provocació i denúncia, però també amor i esperança Rafa Xambó, creador de ‘Cantata de València’, ha explicat que, després de la publicació del llibre i el disc homònims, esta producció de Terra a la vista i Teatres de la Diputació permetrà fer un pas més en l’objectiu de la creació: «provocar reflexió sobre la relació de la cultura i la societat amb la ciutat de València». «Hem treballat durant molt de temps en ella, des de la investigació i selecció de poemes fins a plasmar-ho en un llibre, en cançons i, ara, en un espectacle multidisciplinari amb Patrícia Pardo al capdavant. Estem molt contents amb el resultat perquè crec que hem sabut trobar l’equilibri», ha apuntat Xambó. Per part seua, Patrícia Pardo ha explicat que «la performance dimensiona eixe cant a València, perquè incloem més poemes i altres expressions artístiques que ens parlen de la relació amb la ciutat, tant per a bé com per a mal. A més, en la creació literària tenen un gran pes les dones, perquè al final és un reflex de la realitat del món de la creació escènica. ‘Cantata de València’ és un huracà de versos, d’emocions i d’imatges que tenim com a artistes i habitants de la ciutat i del país». «El que més m’ha agradat d’este procés ha sigut treballar amb Xambó perquè ha sigut tot un aprenentatge, així com comptar amb quatre intèrprets valencianes de primer nivell com són Natalia D’Annunzio, Marina Mulet, Paula Romero i Begoña Tena. També agraïsc especialment el treball d’Eva Zapico com a ajudant de direcció. Crec que estem enfront d’una càpsula escènica que transportarà a l’espectador i espectadora a una emoció d’orgull del que és la creació i cultura valenciana». Els poemes i narracions que conformen la ‘Cantata de València’ són de Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Fina Cardona, Maria Josep Escrivà, Maria Fullana, Joan Fuster, Isabel García Canet, Marc Granell, Àngels Gregori, Salvador Jàfer, Txema Martínez, Anna Montero, Jaume Pérez Montaner, Josep Piera, Begonya Pozo, Isabel Robles, Carmelina Sánchez-Cutillas, Encarna Sant-Celoni Verger, Enric Sòria, Francesc Viadel, Rafa Xambó i Júlia Zavala. Així, el dijous 22 de desembre a les 20.00 hores, el Teatre Principal de València

V LABORATORI DE DRAMATÚRGIA INSULA DRAMATARIA, JOSEP LLUÍS SIRERA

REDACCIÓN: Per les cinc edicions del Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria, Josep Lluís Sirera, han passat 25 autores i autors. L’objectiu del Laboratori sempre ha sigut estimular l’escriptura teatral i generar unes condicions òptimes de treball, potenciar la dramatúrgia viva valenciana i combatre l’aïllament creatiu de les nostres autores i autors dramàtics, fent que la seua escriptura forme part d’un procés més ampli: reunions conjuntes, contacte amb altres professionals escènics, lectures dramatitzades de les obres escrites, així com la seua publicació posterior. Els pròxims espectacles: AQUÍ TAMBIÉN LOS ÁRBOLES SON VERDES de Paz Palau Dimecres 14 i dijous i 15 de desembre LA MANCHA de Sergio Serrano Dissabte 17 i diumenge 18 de desembre 15 MINUTS AMB TU de Carles Alberola Sota la coordinació de Paco Zarzoso i la tutoria externa del prestigiós dramaturg alemany Roland Schimmelpfennig, presentem les lectures dramatitzades dels quatre textos creats al V Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera.   OBRES (PER ORDRE DE LECTURA) STELLAE, d’Iria Márquez AQUÍ TAMBIÉN LOS ÁRBOLES SON VERDES, de Paz Palau LA MANCHA, de Sergio Serrano 15 MINUTS AMB TU, de Carles Alberola

EL ÚLTIMO VIDEOCLUB DE TU VIDA

TAREK HACHIS,Jr.: Lleva el título de una de las mejores películas de Roberto Rossellini. El videoclub Stromboli regentado por nuestro compañero y colaborador, Daniel Gascó es un resistente de otra época en la que los videoclubs poblaban la tierra. “Es improbable, insospechado, incluso, antediluviano. Y sin embargo, ahí estamos. Guardando los tesoros de la Historia del Cine, las películas más extrañas…”, es el lema en sus redes sociales. Como una isla entre tanta plataforma el Stromboli se ha convertido en un punto de encuentro de cinéfilos que quieren acceder a un catálogo de 10.000 títulos entre cine de autor, independiente y películas descatalogas. La atención personalizada con el cliente va acompañada de la recomendación y charla con Daniel Gascó que actúa como un algoritmo humano para medir el grado de satisfacción de sus clientes. Ya saben que en la calle Centelles 17 tienen el último video club de nuestras vidas. Tarek Hachis, Jr.

PASE ESPECIAL + COLOQUIO con la directora de «Vasil» – Cine Tívoli de Burjassot – Valencia

Este domingo 11 de diciembre, a partir de las 19:30 en el Cine Tívoli de Burjassot, tendremos el honor de contar con la presencia de la directora y guionista valenciana Avelina Prat para un pase especial de su película de reciente estreno «Vasil», la gran triunfadora en los Premios Berlanga del cine valenciano, donde se alzó con 6 galardones, incluyendo mejor película, mejor dirección y mejor guion. Distribuida en cines por Filmax, «Vasil» es una fábula contemporánea protagonizada por Ivan Barnev, Karra Elejalde, Alexandra Jiménez, Sue Flack y Susi Sánchez. La película propone una reflexión sobre la dificultad de conectar con el otro y la torpeza para relacionarnos, especialmente si el otro es “diferente”, pero también con aquellos que tenemos más cerca. Habla también de inmigración, pero especialmente de acogida. Y sobre todo, «Vasil» es la historia de una amistad y de cómo una persona desconocida y aparentemente extraña puede dejar en nosotros una huella indeleble. Tras la proyección, mantendremos un coloquio con la directora y el público, moderado por el periodista Ángel Castillo. Este pase especial se enmarca dentro de las actividades del Cine Club Tívoli, por el que ya han pasado autores como David Trueba, Álex Montoya y Carlota González-Adrio, entre otros. DÍA Domingo 11 de diciembre HORARIO 19:30. Película «Vasil» 21:00. Coloquio 21:30. Fin LUGAR Cine Tívoli C/ José Carsí, 50 Burjassot (Valencia) ENTRADAS (4 €) https://exhicine.es/cine/cine-tivoli/

La obra»Plany en la mort d’Enric Ribera», de Rodolf Sirera vuelve a los escenarios.

Hasta el 11 de diciembre se puede ver en Carme Teatre  “Plany en la mort d’Enric Ribera” de Rodolf Sirera. El autor, Rodolf Sirera, es uno de los nombres clave de la renovación del teatro valenciano en los últimos cincuenta años, habiendo recibido innumerables premios por su labor y trayectoria, incluyendo los más altos galardones en la Comunidad Valenciana y Cataluña, así como el premio Max de Teatro hasta en cinco ocasiones. Ganadora de los premios Ciutat de Granollers (1972), Crítica serra d’Or (1975) y Ciutat de Barcelona (1978), junto con “El verí del teatre” es una de las obras más celebradas y conocidas de Sirera y es una pieza clave del teatro catalán de los años setenta y de la época de la Transición. Con el pretexto de exponer la vida del actor Enric Ribera, un personaje ficticio, la obra hace un repaso a la historia española y valenciana de mediados del siglo XX, desde el nacimiento del actor, en 1890, hasta su muerte en 1972. Plantea el compromiso de la figura del artista con la sociedad y la cultura a la cual pertenece, una reflexión crítica sobre la historia valenciana totalmente de actualidad hoy en día. Pero lo más destacado de la obra no es su argumento, sino su estructura en forma de collage, creada imitando los modelos de composición musical o sinfónica. La obra está influenciada por los planteamientos del teatro épico de Bertolt Brecht y del teatro documental de Peter Weiss, que se difundieron, junto con la obra de otros autores alemanes, por los territorios de habla catalana a mediados de los años sesenta. Aun así, su estructura, que trata de imitar los modelos del lenguaje musical, la aleja de cualquier parecido con otras piezas del momento y hace difícil su adscripción a un estilo concreto.

5 DELS MILLORS XEFS PARLEN DELS MERCATS MUNICIPALS

REDACCIÓ: València ha reunit 5 dels millors xefs de la ciutat de València perquè ens parlen dels mercats municipals, de per què són un lloc tan autèntic i per què cal comprar en ells. Rakel Karak, Javi de Gallina Negra, Mar Soler de 2 Estaciones, Arturo Salvetti i Marta Castillejo de Bar Trinchera i Román Navarro de Tonyina i Anyora homenatgen els mercats amb una sessió de fotos i uns missatges plens d’entusiasme, carinyo i respecte a un ecosistema que ofereix el millor producte de proximitat, de temporada i exòtic, i a més del producte t’ofereix una experiència vital plena d’olors, colors, aromes i sabors que fan del mercat l’epicentre i ànima de la ciutat. Els mercats municipals de València  són els autèntics temples dels productes de proximitat. El compromís de la ciutat amb la sostenibilitat és ferma. No per casualitat Mercavalència, la infraestructura central que distribueix els productes de proximitat barri a barri, dedica un espai, La Tira de Comptar, al fet que els xicotets agricultors de l’horta valenciana (L’Horta) acudisquen per a la venda directa dels seus productes, frescos i acabats de collir. Per això, i per moltes coses més, València és un càntic a l’excel·lència dels productes pròxims i de temporada. Amb la seua ubèrrima horta mil·lenària, les explotacions ramaderes de l’interior de la província i l’ampli litoral existent, la ciutat es proveeix de fruites, verdures, carns i peixos de quilòmetre 0 i màxima qualitat. I on els pots trobar? Doncs en la magnífica xarxa de mercats presents en cada barri i que constitueixen una experiència sensorial de primera magnitud per la simfonia de colors, aromes, formes i sabors que allotgen en el seu interior. Si estàs de visita a València i t’atrau la idea d’adquirir les nostres millors viandes per a cuinar-les al teu apartament turístic, no ho dubtes: acudeix i compra-les. Però si vols degustar-les in situ, no et talles. Tens a la teua disposició els millors pernils, formatges variats, adobats, salaons… i un assortiment de fruites i sucs naturals preparats a l’instant, llestos per al teu paladar. Regala’t una experiència molt saborosa, picant de lloc en lloc. Gaudeix d’un entorn singular i atreveix-te a degustar aquestes menges en els locals que els preparen en els voltants dels mercats i, en general, en tota la ciutat. Una ciutat que és fidel representant de les bondats associades a la cuina mediterrània, la més sana i deliciosa del món. No et prives de l’experiència i coneix els nostres mercats!

DE GRANOTES, GATS I PALMERES: ELS ORÍGENS DEL LEVANTE U.D A L´ETNO

El Museu d´Etnologia de la Diputació de València prepara una exposició sobre la història del Levante U.D.L’exposició centra el seu focus en l’origen de l’actual Levante UD, desconegut per bona part de la població. En la primera setmana de setembre de 1909, una escarida nota de premsa, publicada en alguns diaris de la ciutat de València, confirmava el naixement del Llevant com a entitat esportiva vinculada a la pràctica del football. No obstant això, el seu rastre és anterior, ja que des de desembre de 1908, hi ha constància de partits protagonitzats pel Llevant F.C. José Ballester es convertia en el primer president d’aquesta entitat associada a l’univers dels Poblats Marítims. De manera paral·lela, per les mateixes dates quedava formalitzat el Gimnàstic, vinculat al Patronat de la Joventut Obrera. Amador Sanchis era la seua figura visible des de la presidència. Semblava una quimera aventurar, per aquelles dates, la transcendència i el tremend desenvolupament i impacte que anava a adquirir aquesta disciplina des d’un prisma mundial. Amb el pas del temps, el futbol va assaltar les fronteres dels cinc continents per a convertir-se en un fenomen de masses amb un extraordinari seguiment, però el camí va ser complex. L’epifania del futbol a València està connectada a l’experiència que va suposar l’Exposició Regional de 1909. En aquell estiu la ciutat va gaudir d’un concurs amb representació de clubs locals i nacionals. L´exposició abordarà els motius que van portar a la creació d’aquest nou equip i la problemàtica social que va suscitar. Les fases que aborda l´exposició son les següents:1909-1939. Fundació i trajectòries del Gimnástico FC i Levante FC.1939. Unificació i fundació del Unión Deportiva Levante-Gimnástico (UDLG). 1941-1942. Adopció del nom Levante UD.1942-1964. Primer ascens a Primera Divisió. L´exposició, que s´inaugura el pròxim 22 de desembre, compta amb la col.laboració del propi club i podrà visitar fins a juny de 2023.  

El Teatre Rialto presenta el V Laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera

REDACCIÓN: Entre el 7 i el 18 de desembre, el Teatre Rialto presentarà els textos resultants del V Laboratori de Dramatúrgia Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, mitjançant unes lectures dramatitzades d’aquests. En aquesta cinquena edició del laboratori, els escriptors seleccionats han sigut Iria Márquez, Paz Palau, Sergio Serrano i Carles Alberola, la coordinació del laboratori ha estat a càrrec de Paco Zarzoso i de la tutoria externa se n’ha encarregat Roland Schimmelpfennig. Els dies 7 i 8 de desembre, es representarà la lectura dramatitzada de l’obra ‘Stellae’ d’Iria Márquez, el 10 i 11 de desembre serà el torna del text ‘Aquí también los árboles son verdes’ de Paz Palau, el 14 i 15 de desembre podrem acudir a la lectura del text de Sergio Serrano ‘La mancha’ i, per a tancar aquest cicle de lectures, el 17 i 18 de desembre serà el torn de ‘15 minuts amb tu’ de Carles Alberola. Totes les lectures són al Teatre Rialto a les 19.00 hores i l’entrada és gratuïta, prèvia recollida de la invitació en taquilla fins a completar l’aforament de la sala.Respecte a l’equip director d’aquesta cinquena edició del Laboratori Insula Dramataria Josep Lluís Sirera, Roland Schimmelpfennig, nascut a Göttingen en 1967, és un dels dramaturgs contemporanis alemanys més representat. Després d’una llarga estada com a periodista a Istanbul, va estudiar direcció a Munic. Des de 1996 treballa com a autor independent i des de l’any 2000 ha escrit obres per a grans teatres com el Deutsches Schauspielhaus de Zuric, el Deutsches Theater de Berlín, el Schauspielhaus de Bochum, el Schauspielhaus d’Hamburg i el Burgtheater de Viena. I en aquesta ocasió, com en les quatre anteriors, el coordinador del laboratori ha sigut el dramaturg i actor Paco Zarzoso. Nascut al Port de Sagunt en 1965, es va formar com a actor en la companyia Moma Teatre. Com a dramaturg es va estrenar amb ‘El afinador de pianos’ i ‘Un hombre, otro hombre’, les dues amb la companyia Grieta Teatro (1992-1995), que va fundar amb Cristina García. L’any 1995 va ser cofundador amb la dramaturga Lluïsa Cunillé i l’actriu i directora Lola López de la Companyia Hongaresa de Teatre, una de les companyies especialitzades en noves dramatúrgies més emblemàtiques de l’àmbit valencià. Durant els anys noranta, Paco Zarzoso va rebre diferents premis: el Marqués de Bradomín i l’Enrique Llovet per ‘Umbral’, el Max Aub de la Generalitat Valenciana per ‘L’altre’ (traducció al valencià d’‘Umbral’), el de la Crítica Valenciana per ‘Cocodrilo’, el de la SGAE de teatre per ‘Mirador’ i el Ciutat de Barcelona i el Serra d’Or per ‘Ultramarins’. L’any 2020 va estrenar al Teatre Principal de València ‘La casa de les aranyes’, una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i l’Institut Valencià de Cultura.Al llarg de la seua carrera, ha estrenat més de 20 obres com a autor en teatres de tota Espanya i Amèrica Llatina, i ha dirigit una quinzena d’espectacles. Per les cinc edicions del laboratori han passat 25 autores i autors amb l’objectiu d’estimular l’escriptura teatral i generar unes condicions òptimes de treball, potenciar la dramatúrgia viva valenciana i combatre l’aïllament creatiu de les nostres autores i autors dramàtics, que han fet que la seua escriptura forme part d’un procés més ampli. Reunions conjuntes, contacte amb altres professionals escènics, lectures dramatitzades de les obres escrites com aquestes que ara presentem, així com la seua publicació posterior.  

LA RÀDIO D´À PUNT CELEBRA CINC ANYS

REDACCIÓ: La ràdio ix al carrer durant la primera setmana de desembre per a oferir una programació especial des de l’Estació del Nord i des de l’Àgora de la plaça de l’Ajuntament de València. La ràdio d’À Punt fa 5 anys / À Punt   La ràdio d’À Punt compleix cinc anys l’11 de desembre i per a celebrar-ho el programa degà de l’emissora Territori sonor traslladarà la música de les ones al carrer. L’espai musical de la ràdio pública valenciana és l’amfitrió d’una festa en què participaran tots els programes de la cadena i a la qual volem que se sumen els oients i la ciutadania que trafega cada dia per la ciutat. Per això s’instal·larà del 5 a l’11 de desembre un estudi mòbil en dos espais emblemàtics de la ciutat: l’Estació del Nord gràcies a la col·laboració de Tiendas de la Estación i l’Àgora, l’espai efímer instal·lat a la plaça de l’Ajuntament per a celebrar la capitalitat del disseny de València 2022. Els dies 5, 7 i 9 de desembre hi haurà actuacions dels grups Badlans, Ona Nua, Mireia Vives i Borja Penalba, i Òscar Briz, entre altres, a la façana principal de l’Estació del Nord de València: actuacions i entrevistes que podrem sentir també a través de la ràdio d’À Punt perquè Manuela Alandes, presentadora de Territori sonor, farà de mestra de cerimònies i connectarà en directe amb els programes i informatius al llarg de la setmana en diferents horaris. » alt=»Algunes i algunes de les persones que fan possible la ràdio d’À Punt» data-debug=»51″ data-was-processed=»true» />Algunes i algunes de les persones que fan possible la ràdio d’À Punt / À Punt La primera parada serà el magazín Pròxima parada amb Susanna Lliberós i Joan Espinosa, entre les  15:30 i les 19:00 del dilluns 5 de desembre. El dimecres, 7 de desembre, serà el torn de Les notícies del matí amb Clara Castelló  i El rall amb Helena Montaner, des de les 11:30 fins a les 13:30 hores. I divendres, les actuacions musicals es colaran també en l’espai  Els esports À Punt amb Fermín Rodríguez  i Les notícies del migdia. El colofó de la setmana arribarà l’11 de desembre, data de l’aniversari, de la mà del programa dels caps de setmana Podríem fer-ho millor amb Susa Calafat al capdavant de l’equip més agosarat de l’emissora pública, i que s’emetrà des de les 09:00 h fins a les 12:30, en directe, a l’Àgora de la plaça de l’Ajuntament i pel qual passaran, entre molts altres convidats, les veus de la ràdio que cada dia ens acosten l’actualitat i el que passa a casa nostra. I la cirera del pastís la posarà Territori sonor, de vesprada, amb tres hores de música en directe des de l’Àgora amb la participació dels grups de música més destacats del panorama valencià. Alguns d’ells, Tito Pontet, Mafalda, Candela Roots i Sandra Monfort. Tot açò amb sorpreses i regals per a celebrar amb els oients la seua fidelitat a l’emissora de la ràdio pública.

‘Anhel’, ‘Eclipsi total’ i ‘La teua mà en la meua’ brillen en la nit de les arts escèniques valencianes

REDACCIÓ: La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport ha organitzat, a través de l’Institut Valencià de Cultura, els V Premis de les Arts Escèniques Valencianes, que s’han lliurat al Teatre Principal d’Alacant en una cerimònia retransmesa per À Punt.  A l’acte han assistit la consellera d’Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit; el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Ximo López Camps, i representants de diverses institucions valencianes. El lliurament de guardons ha transcorregut en una gala divertida i plena de ritme dirigida per l’alcoià Joanfra Rozalén (cia. La Dependent) i conduïda amb humor per tres actrius, presentadores i cantants de tres generacions: Victoria Mínguez, Marta Chiner i Gloria Sirvent, amb la col·laboració del mag Hugo Aracil.  Tal com es va anunciar fa alguns dies, el Premi d’Honor que atorga Cultura de la Generalitat l’ha rebut la coreògrafa, investigadora i professora de dansa Carmen Giménez Morte, el qual ha lliurat la consellera Raquel Tamarit. Amb aquest premi es reconeix la brillant trajectòria d’aquesta catedràtica d’Anàlisi i Pràctica de Repertori de Dansa Contemporània del Conservatori Superior de Dansa de València, que és una de les personalitats més rellevants pel que fa a l’estudi, la formació i l’impuls de la dansa dins i fora del territori valencià.  Guardonades i guardonats 2022  S’han lliurat els guardons per a 18 categories, que han tingut 54 nominacions en total, 3 per categoria, amb la presència de 28 espectacles diferents.  Els grans protagonistes de la vetlada han estat l’espectacle de dansa ‘Anhel’, amb tres guardons, i les obres de teatre ‘Eclipsi total’ i ‘La teua mà en la meua’, amb dos guardons cadascuna, així com l’espectacle de circ ‘Bürstner’s Club’, que també ha rebut dos premis.  ‘Eclipsi total’, de la companyia Pont Flotant, ha guanyat el premi al millor espectacle de teatre i també el de millor il·luminació, que ha sigut per a Marc Gonzalo. ‘Anhel’, de la companyia Cristina Gómez, ha fet ple en triomfar en les tres categories a les quals estava nominat: millor espectacle de dansa; millor direcció coreogràfica per a Anna Estellés i Cristina Gómez, i millor ballarina per a Paloma Calderón.  El premi al millor espectacle de circ ha sigut per a ‘Bürstner’s Club’, de la companyia DelsAltres, que també ha guanyat el guardó a millor intèrpret de circ per a Rosa Schmid.  La companyia Maduixa, amb ‘Migrare’, ha guanyat el premi a millor espectacle de carrer, mentre que ‘Cucu’, de Bambalina Teatre Practicable, ha obtingut el guardó a millor espectacle per a xiquetes i xiquets.  El premi a la millor direcció escènica ha sigut per a Santiago Sánchez, per l’obra de teatre ‘La teua mà en la meua’, producció d’Om Imprebis, que també li ha valgut a Rodolf Sirera el guardó a la millor versió o adaptació.  Silvia Valero s’ha emportat el premi a la millor actriu per la seua interpretació en l’obra de teatre ‘Una vez, una casa’; el de millor actor l’ha rebut Alfred Picó pel seu paper en ‘Els Villalonga’.  El guardó de millor ballarí l’ha aconseguit Salvador Rocher per la seua actuació en l’espectacle ‘Entre nosotros’.  El millor text original ha sigut per a ‘L’abraçada dels cucs’, escrit per Paula Llorens, i la millor composició musical, la que ha creat Raquel Molano per a l’espectacle de carrer ‘La Banda’.  El guardó a la millor escenografia l’ha rebut Luis Crespo pel seu treball en l’obra ‘El Público’, mentre que el millor vestuari és el dissenyat per Pascual Peris per a ‘Kabul’.