Cartelera Turia

‘Vasil’ y ‘Desenterrats’ triunfan en los V Premios Berlanga del Audiovisual Valenciano

REDACCIÓN: ‘Vasil’ gana 6 premios: mejor película, dirección, guion, música original, sonido y actriz de reparto.La serie ‘Desenterrats’ obtiene cuatro galardones: mejor serie de ficción, montaje y postproducción, dirección de fotografía e iluminación y actor protagonista. La entrega de galardones ha transcurrido en una gala dinámica y llena de ritmo dirigida por Toni Betrán  y conducida por la actriz Maria Juan, con guion del cineasta Òscar Bernàcer. Ha sido una gala con acompañamiento musical de Ley DJ y la María, además de la participación de actrices, actores y profesionales del audiovisual valenciano como Fele Martínez; Paula Usero, Mireia Pérez, Chema García Ibarra; Giovanna Ribes; Jaime Linares; Sandra Cervera; Jorge Silvestre; Piluca Baquero; Cristina Fernández; Joan Manuel Gurillo; María Zamora; Maite Gil; Yassmine Othman; Pepa Sastre; María Minguez y  Tirso Calero. Tal como se anunció hace algunos días, el Premio de Honor que otorga la Generalitat lo ha recibido el director, programador y crítico cinematográfico Antonio Llorens Sanchis de la mano de la consellera Raquel Tamarit. Con este premio se reconoce su trabajo de defensa y promoción del cine valenciano y de sus profesionales durante más de cuatro décadas en los principales festivales y eventos cinematográficos nacionales e internacionales. Premios en las 24 categorías competitivas Los ganadores y ganadoras de los Premios Berlanga de 2022 se han decidido por las votaciones de los académicos y académicas de la AVAV entre las más de 50 obras presentadas a las 24 categorías competitivas. `Vasil’ con seis galardones y la serie alcoyana ‘Desenterrats’ con cuatro han sido las triunfadoras de la velada. Dirigida por Avelina Prat y producida por Distinto Films, ‘Vasil’ ha obtenido los reconocimientos a mejor película, dirección, guion (Avelina Prat), música original (Vincent Barrière), sonido (Iván Martínez-Rufat) y actriz de reparto (Susi Sánchez). Dirigida por Xavi Cortés y Arnau Cortés y producida por Visual Producciones, la serie ‘Desenterrats’ ha obtenido los galardones a mejor serie de ficción, montaje y postproducción (Arnau Cortés, Carlos Hernández, Héctor Monerris y Àngela Revert), dirección de fotografía e iluminación (Gabo Guerra y Natxo Alapont) y actor protagonista (Pep Sellés). El largometraje ‘El agua’, dirigido por la oriolana Elena López Riera y producida por Suica Films, consigue dos galardones interpretativos: actriz protagonista (Luna Pamies) y actor de reparto (Pascual Valero). Dirigida por Roberto Bueso y producida por The Nun Producciones, ‘Llenos de gracia’ obtiene dos galardones: vestuario (Giovanna Ribes Esteve) y dirección de producción (Lorena Lluch). El palmarés completo de esta edición de los Premios Berlanga es el siguiente: PALMARÉS PREMIOS BERLANGA 2022 Mejor Vestuario – Giovanna Ribes, por Llenos de gracia Mejor Maquillaje y Peluquería – Ana Lozano Ausina, por Being the Ricardos Mejor Sonido – Iván Martínez Rufat, por Vasil Mejor Música Original – Vincent Barrière, por Vasil Mejor Actor de Reparto – Pascual Valero, por El agua Mejor Actriz de Reparto – Susi Sánchez, por Vasil Mejor Dirección Artística – Rafa Jannone, por Hollyblood Mejor Dirección de Producción – Lorena Lluch, por Llenos de gracia Mejor Serie de Ficción – Desenterrats, de Visual Producciones Mejor Serie de Animación – El mon de Pau, de El mundo de Pablo Mejor Serie Documental – L’hora fosca Mejor Cortometraje de Ficción – Quieto Billy, de Iván Fernández de Córdoba Mejor Cortometraje Documental – Hardcore, de Jaibo Films Mejor Cortometraje de Animación – 1996, de PrimerFrame Mejor Videojuego – The 9th dragon, de FrameOver Mejor Guion – Avelina Prat, por Vasil Mejor Montaje y Postproducción – Arnau Cortés, Carlos Hernández, Héctor Monerris y Ángela Revert, por Desenterrats Mejor Fotografía e Iluminación – Gabo Guerra y Natxo Alapont, por Desenterrats Mejor Actor Protagonista – Pep Sellés, por Desenterrats Mejor Actriz Protagonista – Luna Pamies, por El agua Mejor Dirección – Avelina Prat, por Vasil Mejor Largometraje de Animación – Mironins. La pel·lícula, de Hampa Studio Mejor Largometraje Documental – Mujeres sin censura, de Nadie Es Perfecto Mejor Largometraje de Ficción – Vasil, de Distinto Films

ELS PREMIS OVIDI ANUNCIEN ELS FINALISTES I GUARDONS HONORÍFICS 2022.

El pròxim divendres 18 de novembre de 2022, el Col·lectiu Ovidi Montllor celebrarà el disseté lliurament dels Premis Ovidi. La gala, que començarà a les 19h al Teatre Auditori de Catarroja (TAC), serà d’accés gratuït per al públic (fins completar aforament) i comptarà amb les comunicadores Amàlia Garrigós i Nerea Sanfe com a conductores, així com la interpretació en directe d’un repertori especial a càrrec de la rondalla Va de Dones. La directiva del COM, que organitza i convoca els Premis Ovidi Montllor del 2006 ençà, atorga enguany els seus guardons honorífics a la cantant i compositora Eva Dénia (Premi Trajectòria) i a la colònia musical Folksona (Premi Suport). Eva Dénia, autora d’una discografia àmplia i polifacètica que s’estén per més de dos dècades, és i serà sempre una pionera en qui molts i moltes troben un camí a seguir; i més encara: és un referent, per la seua brillant aportació artística i per la defensa de la llengua i del feminisme. Quant al Folksona, colònia estival de música folk per a joves intèrprets amb quinze anys de trajectòria, el COM vol destacar la seua tasca en la conservació del patrimoni cultural en oferir als jóvens un espai de creixement on la música tradicional i el valencià sempre estan presents; un espai de convivència i creativitat que assegura el futur i aferma la nostra identitat. El jurat musical ha estat integrat pels periodistes Xavier Aliaga, Vicent X. Contrí, Josep Vicent Frechina, Amàlia Garrigós, Carla González, Emma Tomàs i Quim Vilarnau. El jurat dels premis al disseny i videoclip ha estat integrat per Cèsar Amiguet (dissenyador gràfic i director d’art a Escola Valenciana), Giovanna Ribes (guionista, artista audiovisual i productora de cinema documental i de ficció i de videoart) i Anna Roig (artista plàstica, il·lustradora i dissenyadora). Els artistes amb més nominacions són Xavi Sarrià i El Diluvi (ambdós amb quatre). Els premiats i premiades no se sabran fins al moment del lliurament (18 de novembre, Teatre Auditori de Catarroja, 19h). La gala, que inclourà moments de record i homenatge als músics desapareguts Pau Riba i Jordi Richart, serà transmesa per diferents canals de televisió com À-Punt i Canal 33. Enguany les categories queden conformades de la manera següent: Millor disc de cançó d’autor/a Andreu Valor, Un nou món, Autoedició, 2022 Carles Pastor, Les flors de Txernòbil, Autoedició, 2021 Clara Andrés, Capfico, Hidden Track Records, 2022 Rafa Xambó, Cantata de València, Stanbrook, 2022 Millor disc de públic familiar Dani Miquel, Volem, Autoedició, 2022 DD.AA., Unes festes diferents, Paco Pascual, 2022 Marcel el Marcià, Patxamare, Autoedició, 2022 Trobadorets, Tira-li, Bureo Músiques, 2022 Millor disc de folk Marala, Jota de morir, Propaganda pel fet!, 2022 Miquel Gil i Noèlia Llorens, Arrel, ACPV-Primavera d’Hivern-Bureo Músiques, 2021 Musicants, Una mar de vides, Picap, 2022 Noèlia Llorens, Titana, RC Estudio, 2022 Millor disc de hip hop i electrònica Aina Palmer, Solatge, Autoedició, 2022 JazzWoman, Atlantis, Propaganda pel fet!, 2022 Malparlat, Sentimantral, Autoedició, 2022 Tesa, Rap d’arrel, Temps Record, 2021 Millor disc de mestissatge Auxili, Guaret, Propaganda pel fet!, 2022 El Diluvi, Present, Halley Supernova, 2022 La Fúmiga, Fotosíntesi, Halley Records, 2022 Xavi Sarrià, Causa, Propaganda pel fet!, 2022 Millor disc de pop Carles Chiner, Amateur, 27 Ladridos, 2022 L’Actor Secundari, L’Actor Secundari i les coses que mai et va dir, La Fera CC, 2022 Tenda, Última Generació(N), Autoedició, 2021 Vienna, Després d’un temps de bona relació, un dia vaig anar a sa casa, Picap, 2022 Millor disc de rock Apologia, Eterna tempesta, Autoedició, 2022 Marco Pompero, Deu, La Fera CC, 2022 Neus Ferri, Llar, Maldito Records, 2022 Smoking Souls, La cura, Proganda pel fet!, 2021 Artista revelació Colomet, Massa Benimaclet / Per tu, SG, Autoedició, 2022 Kela, El mirall, Primavera d’Hivern, 2022 Marta Cortell, Quan cau la nit, Autoedició, 2021 Tradifusió, Empeltant arrels, Microscopi, 2022 Millor producció i arranjaments El Diluvi, Present, Halley Supernova, 2022 La Fúmiga, Fotosíntesi, Halley Records, 2022 Musicants, Una mar de vides, Picap, 2022 Smoking Souls, La cura, Proganda pel fet!, 2021 Millor cançó «Llar», Neus Ferri, Llar, Maldito Records, 2022 «Parèntesi», Auxili, Guaret, Propaganda pel fet!, 2022 «Present», El Diluvi, Present, Halley Supernova, 2022 «Vosaltres», Smoking Souls, La cura, Proganda pel fet!, 2021 Millor lletra «Aquella nit», Vicent Torrent, Racons i cançons, Mico Entertainment, 2022 «La cantaora», Xavi Sarrià, Causa, Propaganda pel fet!, 2022 «Ni odi, ni enveja, ni por», Carles Pastor, Les flors de Txernòbil, Autoedició, 2021 «Varada», Clara Andrés, Capfico, Hidden Track Records, 2022 Millor videoclip Edmon per “Cendres” de Cactus Mut per “A la una” de Musicants Omar Hachemi, Marc Mayor i Auxili per “Diga-li!” d’Auxili Pau Berga i Tourmalet.tv per “La nit feritda” de Xavi Sarrià Millor disseny Albert Doménech per L’Actor Secundari i les coses que mai et va dir de L’Actor Secundari, La Fera CC, 2022 Joanrojeski Estudi Creatiu per Causa, de Xavi Sarrià, Propaganda pel fet!, 2022 Manuel Cuyàs per Jota de morir de Marala, Propaganda pel fet!, 2022 Mònica Llop, Jana Borja i Andreu Gómez per Present d’El Diluvi, Halley Supernova, 2022 Premis honorífics atorgats pel Col·lectiu Ovidi Montllor: Premi Trajectòria a la cantautora Eva Dénia. Premi Suport a les colònies musicals Folksona.  

Jornades d’Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques i la Música a l´IVC.

REDACCIÓN: Des d’avui de vesprada, fins el dimecres 9 a migdia es celebren a València la 14ª edició de les Jornades d’Inclusió Social i Educació en les Arts Escèniques i la Música, organitzades entre l’Instituto Nacional de las Artes Escénicas y la Música (INAEM) i l’Institut Valencià de Cultura (IVC) entre les activitats que es desenvoluparan al llarg d’aquests dies destaca la ponència inaugural a càrrec de Lloyd Coleman de The Paraorchestra, una orquestra anglesa composada en la seua totalitat per músics amb diversitat funcional. (Teatre Rialto, 7 de novembre a les 18 hores) on es parlarà de les barreres que cal suprimir perquè les coses canvien per als músics amb discapacitat, així com sobre la importància de Paraorchestra com a força positiva tant per a les arts en l’àmbit de la discapacitat com per al sector cultural en general.  La presentació de diferents projectes artístics en contextos sanitaris (Teatre Rialto, 8 de novembre a les 13 hores)   Altres projectes artístics com CangrejoPro únic projecte de creació escènica a Espanya que està format exclusivament per dones joves xineses que funciona des de 2018, que recorren a la performance com a pràctica per a construir una subcomunitat xinesa des de dins, amb la finalitat de mostrar l’heterogeneïtat i la contemporaneïtat de la diàspora xinesa a Espanya.(Teatre Rialto, 9 de novembre a les 10 hores). O la ponència de tancament amb El Langui. (Teatre Rialto, 9 de novembre 12 hores). A més hi ha intervencions artístiques a càrrec de la companyia el Pont Flotant, l’estrena a Espanya de l’espectacle “O outro lado da dança” de la coreògrafa portuguesa Diana Niepce, el treball de la qual s’estructura entorn a l’estudi i l’anàlisi de la física i del moviment dels artistes que estan fora de la norma, que s’apropien i transformen el llenguatge en la seua pròpia identitat.  L’espectacle “Sexperts” de Tanttaka Teatroa on un periodista amb paràlisi cerebral i una venedora de caramels plena de contradiccions, expliquen les seues vivències afectiu-sexuals, per demostrar que cadascun de nosaltres, amb la seua paràlisi particular , tenim diferents pors, somnis, i il·lusions. Una història de creixement personal tenyida d’humor i dolor a parts iguals.  

LA FICCIÓ ES FA PRESENT AL CCCC

REDACCIÓ: Què tenen en comú una coneguda Drag, dos nois que s’acusen mútuament de fer ghosting, una parella d’enamorats incapaç de declarar els seus sentiments, un grup d’amics de tota la vida, una filla que ha tingut un pare absent o una dona acomplexada dels seus braços? Exacte, aparentment res, tret del lloc que tots acostumen a visitar: el Centre del Carme. Presentem 10 històries quotidianes plenes d’amor, retrobament, perdó i reivindicació. Benvinguts a “CCCC Stories”, una sèrie escrita i codirigida per Sergi Merchan i Jose Luis Lázaro, dos joves talents que han anat de la mà de la productora de Pausa Dramàtica Films per a crear un projecte àudiovisual que de ben segur no us deixarà indiferents. CCCC Stories’ oferirà un passe general obert al públic amb la presència de l’elenc, els directors i l’equip tècnic de la sèrie diumenge que ve 6 de novembre a les 12.00 hores en el Centre del Carme, on es projectaran els deu episodis de la primera temporada al complet. A partir d’aqueixa data, es publicaran periòdicament en el canal de YouTube i els perfils de xarxes socials del CCCC, i el primer capítol s’estrenarà el divendres 11 de novembre en xarxes socials.    

EL AGUA, VASIL Y LLENOS DE GRACIA AGLUTINAN LAS NOMINACIONES A MEJOR PELÍCULA EN LOS PREMIOS DEL AUDIOVISUAL VALENCIANO

REDACCIÓN: Se acerca la próxima edición de los Premios Berlanga 2022 que otorga la Academia Valenciana del Audiovisual (AVAV). Las producciones con más nominaciones son ‘Llenos de gracia’, dirigida por Roberto Bueso y producida por The Nun Producciones, y ‘Vasil’, dirigida por Avelina Prat y producida por Distinto Films. Estos dos largometrajes de ficción han conseguido 8 nominaciones. Con 7 nominaciones figura ‘El juego de las llaves’, dirigida por Vicente Villanueva y producida por Nadie es Perfecto. Con 6 nominaciones figuran ‘El agua’, dirigida por Elena López Riera y producida por Suica Films, y el documental ‘Mujeres sin censura’, dirigido por Eva Vizcarra y producido por Nadie es Perfecto. 24 categorías de premios En la categoría de mejor vestuario las nominadas son: Giovanna Ribes por ‘Vasil’, Giovanna Ribes por ‘Llenos de gracia’ y Giovanna Ribes por ‘El juego de las llaves’. Al premio a mejor maquillaje y peluquería están nominadas Esther Guillem y Ana Guillem por ‘Hollyblood’, Ana Lozano Ausina por ‘Being the Ricardos’ y Amparo Sánchez por ‘El juego de las llaves’. La mejor dirección artística se elegirá entre Rafa Jannone por ‘Hollyblood’, Maje Tarazona por ‘El juego de las llaves’ y Maje Tarazona por ‘Nosaltres no ens matarem amb pistoles’. Lorena Lluch por ‘Llenos de gracia’, Lorena Lluch por ‘Vasil’ y Cristian Guijarro por ‘El juego de las llaves’ son los nominados a la mejor dirección de producción. En la categoría de mejor actriz de reparto aspiran al premio Susi Sánchez por ‘Vasil’, Paula Usero por ‘Llenos de gracia’ y Lidia María Cánovas por ‘El agua’. Los nominados a mejor actor de reparto son Pascual Valero por ‘El agua’, Dani Tatay por ‘El juego de las llaves’ y Ferran Gadea por ‘Hollyblood’. Por lo que respecta al mejor corto de ficción, optan al premio ‘Las visitantes’ de Quatre Films Audiovisuales, ‘La butaca de la puta’ de Inquieta Films, ‘Quieto Billy’ de Iván Fernández de Córdoba y ‘Cuando haces pop’ de Inaudita. Los títulos nominados a mejor corto documental son: ‘Hardcore’ de Jaibo Films, ‘La voz queda’ de Laura Pérez Gómez y ‘(On set with) Lilly Reich’ de Avelina Prat. Las nominaciones a mejor corto de animación son para  ‘Skydome’ de Barreira Arte y Diseño, ‘Citerea’ de Mercedes Consuelo Peris Medina y ‘1996’ de Primer Frame. Las nominaciones a mejor serie de animación son para  ‘Mironins’ de Hampa Studio y ‘El món de Pau’ de El Mundo de Pablo. Los nominados a mejor serie de ficción son ‘Desenterrats’ de Visual Producciones, ‘ReCancelled’ de More Sauce y ‘L’alqueria blanca’ de Lola Cinema. Los nominados a mejor sonido son Iván Martínez Rufat por ‘Vasil’, José Manuel Sospedra por ‘El juego de las llaves’, Carlos Lidón por ‘Nosaltres no ens matarem amb pistoles’ y José Manuel Sospedra por ‘Hollyblood’. Por lo que respecta al premio a mejor música original, optan al galardón Vincent Barrière por ‘Vasil’, Vicente Ortiz Gimeno por ‘Llenos de gracia’ y Luis Ivars por ‘Berlanga’. Manuel de la Reina por ‘Mujeres sin censura’; Ernesto Arnal por ‘Una elefanta sobre la tela de una araña’, y Arnau Cortés, Carlos Hernández, Héctor Monerris y Ángela Revert por ‘Desenterrats’ son los nominados al premio a mejor montaje y posproducción. Víctor Entrecanales por ‘Llenos de gracia’, Gabo Guerra y Natxo Alapont por ‘Desenterrats’, Víctor Entrecanales por ‘Mujeres sin censura’ y Luis Ángel Pérez por ‘El juego de las llaves’ son los nominados en la categoría a mejor dirección de fotografía e iluminación.Al mejor guion optan Elena López Riera por ‘El agua’, Avelina Prat por ‘Vasil’ y Roberto Bueso por ‘Llenos de gracia’. En la categoría de mejor actor protagonista optan al galardón Pep Sellés por ‘Desenterrats’, Willy Montesinos por ‘Berlanga’ y Jaime Linares por ‘L’alqueria blanca’. La mejor actriz protagonista se decidirá entre Luna Pamies por ‘El agua’, Lorena López por ‘Nosaltres no ens matarem amb pistoles’ y María Albiñana por ‘ReCancelled’. Las nominaciones a mejor dirección son para Elena López Riera por ‘El agua’, Avelina Prat por ‘Vasil’ y Roberto Bueso por ‘Llenos de gracia’. En la categoría de mejor largometraje documental, los títulos nominados son: ‘Una elefanta sobre la tela de una araña’ de Quatre Films Audiovisuales, ‘Mujeres sin censura’ de Nadie es Perfecto y ‘La vida más larga’ de Jaibo Films. Optan a mejor largometraje de ficción las siguientes películas: ‘El agua’ de Suica Films, ‘Vasil’ de Distinto Films y ‘Llenos de gracia’ de The Nun Producciones. Optan al premio a mejor videojuego concedido por un jurado especializado: ‘The 9th Dragon’ de FrameOver y ‘Holy Molly’ de Barreira Arte y Diseño. Dos son las categorías que este año están fuera de competición al contar con una sola producción inscrita: mejor largometraje de animación, con la candidatura de ‘Mironins. La pel·lícula’ de Hampa Studio, y mejor serie documental con la candidatura de ‘L’hora fosca’ de Voramar Films. Calendario de votaciones y eventos La segunda ronda de votaciones, en la que se eligen los premios de cada categoría, se iniciará el 20 de octubre y acabará el 6 de noviembre. El 8 de noviembre, en el Teatre Principal de València, la consellera de Educación, Cultura y Deporte, Raquel Tamarit, tiene previsto anunciar el Premio de Honor concedido por Cultura de la Generalitat y mantendrá un encuentro con los nominados. La gala de entrega de la quinta edición de los Premios del Audiovisual Valenciano se celebrará el sábado 12 de noviembre en el Auditori de Castelló y será retransmitida en directo por À Punt.

L’IVC publica les 54 nominacions per a 18 categories en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes d’enguany

REDACCIÓN: La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, mitjançant l’Institut Valencià de Cultura organitza els Premis de les Arts Escèniques Valencianes, guardons que tenen l’objectiu de reconèixer els professionals escènics valencians i donar-los visibilitat, així com incentivar i promocionar la producció escènica valenciana. Un primer jurat independent de 7 persones consensuades entre les associacions professionals de les arts escèniques, membres de la Mesa de la Cultura Valenciana i l’IVC, ha escollit els nominats després d’un procés d’anàlisi de tots els espectacles i professionals inscrits en els Premis de les Arts Escèniques. Aquest jurat ha estat format per Pepe Ayelo, Marta Borcha, Maria Colomer, Rafa Contreras, Sara Esteller, José Vicente Peiró i Carmen Valera.  Dels 103 espectacles inscrits, 47 són espectacles de teatre, 17 són espectacles de dansa, 19 són espectacles per a xiquetes i xiquets, 15 són espectacles d’arts de carrer i cinc són espectacles de circ. El espectacles de teatre, dansa i per a xiquetes i xiquets han d’haver-se estrenat a la Comunitat Valenciana entre l’1 de gener de 2021 i el 30 de juny de 2022, i atenent a les seues especials característiques els espectacles de arts de carrer i circ han d’haver-se estrenat en la Comunitat Valenciana entre l’1 de maig de 2020 i el 30 de juny de 2022.  Per procedència 63 companyies són de la província de València, 11 són companyies de Castelló i 8 són companyies d’Alacant. Els membres del jurat han visionat els 103 espectacles de teatre, dansa, circ, arts de carrer i espectacles per a xiquetes i xiquets. Tot tenint en compte que els espectacles produïts per l’IVC no poden optar al Premi al millor espectacle en les categories de teatre, dansa, infantil, de carrer o de circ.  Un segon jurat configurat per personalitats del món cultural s’encarregarà d’escollir entre cada terna de nominats i els guanyadors es coneixeran en l’acte de lliurament que es celebrarà el 28 de novembre al Teatre Principal d’Alacant.Els espectacles amb més nominacions són ‘Eclipsi Total’ de la companyia Pont Flotant amb quatre nominacions en millor espectacle de teatre, millor actor per a Alex Cantó, millor escenografia per a Joan Collado i millor il·luminació per a Marc Gonzalo. I també amb quatre nominacions figura ‘El artefacto’ de El Gatopardo y la Zaifiriña que opta a millor espectacle de teatre, millor direcció i millor text per a Sergio Serrano i millor actriu per a Arianne Algarra.  Amb tres nominacions figuren els espectacles ‘Un segle d’abismes’ de Russafa Escènica amb el suport del CCCC/ Bramant Teatre, que opta a les categories de millor espectacle de teatre, i millor text i direcció per a Amparo Vayà. ‘Anhel’ de la Cia Cristina Gómez, amb nominacions a millor espectacle de dansa, millor direcció coreogràfica per a Anna Estellés i Cristina Gómez i millor ballarina per a Paloma Calderón.  Així com ‘Bürstner’s Club’ de DelsAltres que opta als premis a millor espectacle de circ, millor intèrpret de circ per a Rosa Schmid i millor escenografia per a Rocio Garriga.  ‘La teua mano en la meua’ de l’Om Imprebis, opta en les categories de millor direcció per a Santiago Sánchez, millor versió per a Rodolf Sirera i millor actriu per a Rebeca Valls. El següent espectacle amb tres nominacions és ‘El Público’ producció de l’IVC en les categories de millor ballarina per a Diana Huertas, millor ballarí per a Itxa Sai Mediavilla i millor escenografia per a Luis Crespo. Els espectacles amb dos nominacions són: ‘Sexy Suggestion’ de la Cia Paula Serrano, que opta a millor espectacle de dansa i millor direcció coreogràfica per a Paula Serrano.  Els tres espectacles nominats a millor espectacle de carrer conten el tres amb dues nominacions a més d’esta. En el cas de ‘Baktana’ de la companyia Lazuz també està nominat Itamar Gluksman com a millor intèrpret de circ, en ‘La Banda’ de OtraDanza també està nominada Raquel Molano per la millor composició musical, i en ‘Migrare’ de Maduixa també està nominada Cristina Fernández a la millor direcció coreogràfica.  També figuren amb dues nominacions ‘Madonna’ de la Cia Patricia Pardo que opta a millor espectacle de circ i Mari Marcos a millor intèrpret de circ. ‘Una vez, una casa’ amb les nominacions a millor actriu a Silvia Valero i a Teresa Juan per el millor vestuari, ‘Els Villalonga’ amb les nominacions de Alfred Picó com a millor actor i Juli Disla com autor de la millor versió, ‘L’abraçada dels cucs’ nominada a millor text per a Paula Llorens i millor il·luminació per a Víctor Antón i en ‘Les tres germanes’ estan nominats Juli Disla a la millor versió i Isabel Requena al millor vestuari.  Els nominats a millor espectacle per a xiquetes i xiquets són ‘128 batecs per minut’ d’Albena Teatre; ‘L’arbre de Teneré’ de La Negra i ‘Cucu’ de bambalina Teatre Practicable. La resta de nominacions han recaigut en ‘HIT’ de EYAS Dance Project, com a millor espectacle de dansa, ‘Peus dalt’ de Spinish Circ com a millor espectacle de circ, Juan Carlos Garés com a millor actor per ‘La Niebla’, Jessica Martín com a millor ballarina per ‘Açí el meu cos’.  Com a millors ballarins Salvador Rocher per ‘Entre Nosotros’ i Seth Buckley per ‘Oníric’. I per últim com a millor composició musical també figuren Víctor Lucas per ‘El viaje de Greta’ i Carles Salvador per ‘Nimbes’  

La franco-iraní ‘Until tomorrow’, que denuncia la represión contra las mujeres en Teherán, vencedora de la 37ª Mostra de València

REDACCIÓN: Dos películas dominaron el palmarés en la gala de clausura de la 37ª Mostra de València-Cinema del Mediterrani. La franco-iraní ‘Until tomorrow’, de Ali Asgari obtuvo tres de los grandes premios de la noche (la Palmera de Oro, mejor dirección y mejor actriz para Sadaf Asgari). Por su parte, la cinta israelí ‘Concerned Citizen’, de Idan Haguel, obtuvo la Palmera de Plata, el premio al mejor guion y el de mejor actor, para Shlomi Bertonov. El galardón a la mejor fotografía recayó en Paolo Carnera por su trabajo en ‘Nostalgia’, de Mario Martone, y la mejor música en Amin Bouhafa, compositor de  ‘Entre las higueras‘, de Erige Sehiri. La cinta ganadora, que obtiene una recompensa de 30.000 euros más 15.000 para la distribuidora española, es una coproducción franco-iraní. está centrada en las dificultades de una joven que vive en Teherán, Fereshteh, que se ve obligada a esconder a su bebé ilegítimo durante una noche para que no la vean sus padres, que acuden a una visita sorpresa. Se embarca en una odisea durante la cual debe sopesar cuidadosamente quiénes son sus aliados. Su director, Ali Asgari, se mostró exultante: “Estoy muy feliz de obtener todo este reconocimiento de la Mostra, es un gran honor para mí; pero, sobre todo, es muy importante para la película ya que se distribuirá en España justamente en estos momentos tan complicados para Irán, donde las mujeres y mucha gente están protestando y luchando por derechos básicos. Mi filme aborda justamente esta temática de cambio y es una coincidencia maravillosa. Creo que este premio llega en un momento muy especial y espero que sea una señal para que la libertad y la luz lleguen a mi país”. Su protagonista es también sobrina del director y mostró su alegría al público a través de un vídeo ante las dificultades para poder salir de su país. La otra cara más exultante de la noche fue la de Idan Haguel, director, guionista y productor de ‘Concerned Citizen’, que además de la Palmera de Plata obtiene un premio de 20.000 euros. Se trata de una sátira sobre la forma de vida de muchos homosexuales blancos y burgueses encarnada en una pareja de gays que viven en Tel Aviv, con la gentrificación de ciertos barrios y la gestación subrogada como grandes temas de debate. Haguel tuvo que recoger también el premio de su protagonista, Shlomi Bertonov, que en esos momentos se encontraba representado una función de teatro en Tel Aviv. Los galardones se dieron a conocer en la gala de clausura, celebrada en La Rambleta, presentada por Daniel Tormo y Cashalada Cia (compuesta por Noèlia Pérez y Josep Zapater). El jurado, formado por la compositora Evanthia Reboutsika (Grecia), el director de fotografía palestino Ehab Assal; la guionista española María Mínguez; el crítico y programador francés Pierre-Simon Gutman y la actriz, guionista y directora croata Lana Baric, ha decidido concentrar los galardones en dos títulos. Después de la ceremonia se proyectó ‘The Gigantes’, la nueva película de la directora valenciana Beatriz Sanchis, una road movie ambientada en la frontera entre Estados Unidos y México. Fuera de la Sección Oficial, concretamente en la Informativa, el galardón principal es el Premio À Punt del Público, que incluye la compra de los derechos de emisión de la cinta por parte del canal público, que este año ha recaído en ‘No Dogs or Italians Allowed’, de Alain Ughetto, una cinta de stop motion, en la que el director realiza un homenaje a su familia de emigrantes y que compitió en la pasada edición del festival de Annecy, la Meca del cine animado. La cinta rememora el viaje desde un pueblo del Norte de Italia hasta Francia en busca de un futuro mejor a principios del siglo XX.

VALENCIA, PROCLAMADA CAPITAL VERDE DE LA UNIÓN EUROPEA

REDACCIÓN: Valencia ha sido reconocido como EU GREEN CAPITAL. El premio es un reconocimiento a todas las ciudad que lideran el camino hacia una vida urbana respetuosa con el medio ambiente. La iniciativa fue lanzada por la Comisión Europea en 2008. El mensaje general que el programa de premios pretende comunicar a nivel local es que los europeos tienen derecho a vivir en zonas urbanas saludables. Por lo tanto, las ciudades deben esforzarse por mejorar la calidad de vida de sus ciudadanos y reducir su impacto en el medio ambiente global. Según la Unión Europea una Capital Verde Europea trae muchos beneficios después de que finalice el año designado como «ganador». Algunos de los beneficios específicos de la ciudad de nuestros ganadores anteriores se detallan a continuación:  Cobertura mediática positiva  -Incremento del perfil internacional, networking y nuevas alianzas – Nuevas posibilidades: los capitales verdes han exportado con éxito sus productos, procesos y servicios verdes – Más énfasis en proyectos ambientales a través del patrocinio  -Impulso para seguir mejorando la sostenibilidad ambiental – Impulsar el orgullo local y el sentimiento de pertenencia – Participación en la Red de Capital Verde Europea – Organización de eventos nacionales e internacionales (Ceremonia de -Apertura, Reunión del Jurado, Ceremonia de Entrega de Premios Capital Verde de la UE y Reuniones de Redes) -Asistencia a eventos internacionales de prestigio (Semana Verde de la UE, Ceremonias de Traspaso, etc.) -El apoyo en términos de gestión de eventos y comunicación es proporcionado durante todo el año por la DG Medio Ambiente y la Secretaría de la Capital Verde de la UE. Red de Capital Verde de la UE Durante el año en que ganó el Premio Capital Verde Europea en 2014, la ciudad de Copenhague creó el concepto de la Red de Capital Verde Europea, dedicada exclusivamente a los ganadores y finalistas anteriores del Premio.

El IVC y la Mostra de València coeditan el libro ‘La gente no sabe de su poder’ sobre el cineasta francés Robert Guédiguian

REDACCIÓN: Cultura de la Generalitat, a través del Institut Valencià de Cultura, y la Mostra de València – Cine del Mediterráneo han coeditado el libro La gente no sabe de su poder, una monografía del crítico Aarón Rodríguez Serrano sobre el cineasta marsellés Robert Guédiguian, que este año recibe el premio honorífico Palmera de Oro del festival, como reconocimiento de su larga trayectoria cinematográfica y de su compromiso con la cultura del Mediterráneo. Con ediciones en valenciano y castellano, el libro será presentado por su autor el martes, 25 de octubre, a las 20 horas, en la Sala Berlanga de la Filmoteca, antes de la proyección de ‘Marie-Jo y sus dos amores’ (2002), de Robert Guédiguian, dentro de la retrospectiva integral sobre el cineasta marsellés organizada por la Filmoteca del IVC y la Mostra de València. Sobre esta monografía, Aarón Rodríguez Serrano señala que “el libro pretende presentar al lector la obra de Guédiguian, ayudándolo a situar su trayectoria en el seno de la historia del cinema y a comprender las tensiones sociales, históricas y estilísticas de sus películas. Analiza su filmografía explicando sus métodos de dirección, su trabajo con los actores y las relaciones que mantiene con otros artes como la literatura, el teatro o el ensayo político”. El autor también destaca que “el objetivo principal es comprender qué hay en su cine de nuevo y reforzar la idea de que no es simplemente uno de los nombres más relevantes en nuestro campo, sino que en sus películas se configura también una manera de trabajar humilde, constante e independiente que puede ser de gran ayuda para pensar lo que ocurre en Europa y en las corrientes cinematográficas que nos rodean”. Aarón Rodríguez Serrano es profesor titular en Narrativa Audiovisual en la Universitat Jaume I. Ejerce como crítico de cine para diferentes medios y ha publicado una decena de libros, entre los cuales destacan ‘Nanni Moretti’ (Cátedra, 2018) y ‘Espejos en Auschwitz: apuntes sobre cine y holocausto’ (Shangrila, 2015). La publicación del libro es complemento a la retrospectiva integral sobre Robert Guédiguian que proyecta la Filmoteca hasta el 30 de noviembre. Las 22 películas del ciclo tienen un primer pase durante la celebración de la Mostra y una segunda proyección el mes de noviembre. En la retrospectiva figuran desde sus primeros trabajos rodados en la década de los ochenta, pasando por sus obras más conocidas como Marius y Jeannette (1997), La ciudad está tranquila (2000) y Las nieves del Kilimanjaro (2011), hasta las recientes Gloria Mundi (2019) y Mali Twist (2021).

CHARLA CINE Y VIDEOJUEGOS

Muy interesante la charla sobre Cine y Videojuegos.Gracias a Mercacine y la Fnac y a todo el público asistente.