Cartelera Turia

MOSTRA VIVA CELEBRA SU DÉCIMO ANIVERSARIO Y DEDICA SU EDICIÓN 2022 A LA PAZ EN EL MEDITERRÁNEO

El encuentro se celebrará del 22 de septiembre al 16 de octubre en 15 sedes y será totalmente presencial. En esta edición el evento debatirá, analizará y promoverá intercambios culturales basados en la inclusión y la relación de los países ribereños. El encuentro cultural Mostra Viva del Mediterrani cumple 10 años y centrará su edición de 2022 en analizar la paz en el Mediterráneo. La edición se celebrará del 22 de septiembre al 16 de octubre, volverá a ser presencial y se desarrollará en más de 15 sedes de la ciudad de València, en las que desarrollará sus actividades musicales, escénicas, literarias, talleres educativos, actividades sociales, etc. El lema escogido para este aniversario es “Creando puentes de cultura por la paz en el Mediterráneo”. El certamen más importante de la cultura mediterránea, que pone a Valencia en el epicentro mediterráneo, como así han reconocido diferentes entidades internacionales, busca este año profundizar su mirada y analizar problemas de fondo que están afectando en el día a día a los países ribereños y que son germen de las desigualdades que suceden. El evento, organizado por la Asociación Ciudadana Mostra Viva del Mediterrani, y que cuenta con el apoyo y la colaboración del Ayuntamiento de València, la Generalitat Valenciana, la Diputación provincial, el Ministerio de Cultura, las Universidades y más de medio centenar de asociaciones públicas y privadas, entre ellas la Fundación Asamblea de Ciudadanos y Ciudadanas del Mediterráneo, aspira a que distintas voces reflexionen en voz alta en torno a las desigualdades que todavía perviven en el Mare Nostrum, agravadas en la actualidad por la invasión de Ucrania y otras guerras, cuyos efectos colaterales afectan directamente y de manera muy grave a los países vinculados. Aunque todavía falta por completar definitivamente la programación, Mostra Viva del Mediterrani sí puede adelantar que sus debates estarán dedicados a tratar la paz internacional entre naciones hermanas y a los derechos humanos gracias a la participación de colectivos, intelectuales y artistas expertos en la materia; mientras que las actividades y espectáculos pondrán su acento en la necesidad de establecer nuevos puentes de comunicación en un momento cambiante y necesitado de un amplio diálogo que sirva para abrir nuevas perspectivas y encontrar soluciones reales conjuntas para frenar las desigualdades entre los países vecinos. Según la presidenta de la asociación Mostra Viva del Mediterrani María Colomer, “estos 10 años han servido para que València se haya vuelto a situar como espacio puntero y referente de las culturas mediterráneas y epicentro de reflexión y exhibición cultural de aquellos países con dificultades para acceder a otros circuitos intelectuales o culturales”. En este sentido, el Encontre d’Escriptors contará con la participación de autores e intelectuales cuya obra pone su interés en la pacificación de los conflictos mediterráneos; mientras que la Trobada de Música recuperará algunos de los grupos que marcaron un hito en las primeras ediciones de la Trobada de Música del Mediterrani como los marroquíes Muluk El Hwa, muy vinculados a la trayectoria de Al Tall, que fueron referentes en el acercamiento y profundización de la raíces culturales comunes desde la tradición musical popular. 10 años de agitación cultural en el Mediterráneo A lo largo de estos años, Mostra Viva del Mediterrani ha contado con la presencia de artistas, intelectuales y creadores de más de una veintena de países. Mostra Viva es un encuentro cultural que recupera la esencia de la capitalidad de Valencia como epicentro de la cultura mediterránea, que impulsó durante los años 80 y se ha mantenido con firmeza durante estos diez años. Ya en 2018 fue cuando el Ayuntamiento de Valencia asumió la programación de cine mediterráneo con la Mostra de València – Cinema del Mediterrani. Desde entonces, la asociación cultural asumió el reto de seguir ofreciendo las actividades culturales del resto de disciplinas: Conciertos de música, espectáculos de circo, de calle y de danza, exposiciones, encuentros literarios, talleres educativos, espacios de reflexión, etc. De la misma manera, Mostra Viva del Mediterrani ha incidido en temas tan vigentes en el ámbito mediterráneo como la igualdad de género, las reivindicaciones del colectivo LGTBI, el ecologismo, el desarrollo sostenible y el acercamiento a los objetivos de la agenda 2030, las problemáticas de la juventud y las migraciones, gracias a la participación de representantes de los diferentes ámbitos culturales y de diversas entidades mediterráneas.

EL TEM TANCA TEMPORADA AMB UNA EXPERIÈNCIA DE LLUM, MÚSICA I PARAULA

Els propers dies 10 i 11 de juny, el Teatre El Musical posarà punt i final a una de les seues temporades més completes i exigents, la que, per fi, ha marcat el retrobament amb el públic després dels esculls de la pandèmia. I ho farà amb una proposta que, fidel a l’esperit de la sala cabanyalera, transita entre diverses disciplines per oferir als espectadors una experiència artística més enllà del pla escènic. De fet, Ruido Blanco és una creació dels valencians Radiante i Luna y Panorama de los Insectos (Clara de Luna i Carlos Luna) que es mou entre «la llum, la música, la paraula i el teatre», i que podrà veure’s a dues funcions diàries (20.30 i 21.30 hores) a través de diferents espais de l’edifici situat a la Plaça del Rosari. «Partim del silenci, d’allò menut, per crear un edifici que es va construint sol, produït a través de la nostra investigació conjunta», assenyalen els tres artistes responsables de la peça, per als quals Ruido Blanco és «una invitació a transitar el poliedre de la ment humana en la recerca contínua de la identitat cap a l’equilibri, prenent com a principi la pura experimentació per aconseguir una experiència tant per a l’espectador com per a nosaltres mateixes, barrejant tots els llenguatges humans i tecnològics per construir un mecanisme energètic capaç d’imaginar i crear». El projecte Luna y Panorama de los Insectos va sorgir fa dotze anys, com una banda de directe que basava les seues lletres en els poemes de Carlos Luna. Des d’aleshores, han desenvolupat la seua carrera com a compositors, creant espais sonors de gran poder evocador per a teatre i audiovisual i participant a festivals de Spoken Word per tota la geografia espanyola. En este temps, han col·laborat amb representants tan destacats de la creació local com Radiante o Patricia Pardo, a més de moltes altres companyies de teatre i audiovisual. Radiante compta per milions les persones que han pogut gaudir dels seus espectacles i obres lumíniques, des del Burning Man de Nevada (USA) a la televisió RTL de Luxemburg, passant pel Centre del Carme Cultura Contemporània o el Centro Botín de Santander. Este laboratori de creació lumínica establert a València és l’encarregat d’obres tan importants com la que es podrà gaudir a l’Àgora València de la World Design Capital 2022, a la Plaça de l’Ajuntament.

LA 37ª EDICIÓN DE CINEMA JOVE CALIENTA MOTORES

El Festival Internacional de Cine de València vuelve al formato presencial «al cien por cien» del 24 de junio al 2 de julio, ofreciendo un año más el trabajo de nuevos y jóvenes creadores que «buscan su propia voz». Con estas palabras ha presentado el director del certamen, Carlos Madrid, las tres secciones oficiales junto a las coordinadoras María Albiñana (webseries), Laura Pérez (cortometrajes) y Ana Catalá (largos). Tras una ardua selección, los nueve largometrajes a concurso, Cinema Jove, «a golpes con la vida adulta» con 9 largometrajes, 57 cortos y 11 webseries a concurso. Tras una ardua selección, los nueve largometrajes a concurso, procedentes de países como Bangladesh, Lituania o Turquía, reflejan los fallos del sistema, la necesidad de denuncia social y la intención de los directores de llevar su experiencia a la gran pantalla, además de apostar por el cine periférico y por una «vuelta a lo cercano». Entre las cintas escogidas sobresalen ‘Small, slow but steady’, protagonizada por una japonesa con discapacidad auditiva; la alemana ‘Ich ich ich’. Cinema Jove, «a golpes con la vida adulta» con 9 largometrajes, 57 cortos y 11 webseries a concurso.Kazajistán, una de las potencias de cine emergente, debuta con dos títulos: el ambiente asfixiante de ‘Happiness’ para retratar una sociedad patriarcal en descomposición y el debut de Ameer Fakher con ‘The stranger’. Y una de las apuestas «más arriesgadas» es la de ‘Jet lag’, a modo de relato fronterizo de viajes familiares pre y post-pandemia.El diseño del cartel de la 37 edición ha corrido a cargo de Luci Gutiérrez.

Joan Fuster, protagonista d´un cicle de documentals de Cultura

  El cicle s’emmarca dins de les activitats organitzades per l’IVC amb motiu de l’Any Joan Fuster, Cent de Fuster 1922-2022 Serà presentat per al públic de La Filmoteca de València per la periodista Carolina Ferre i el cantautor Andreu Valor La Filmoteca projecta els documentals ‘Personatges: Joan Fuster’ (1977) i ‘Esta es mi tierra: El País Valenciano de Joan Fuster’ (1982) La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per mitjà de l’Institut Valencià de Cultura, inicia en La Filmoteca de València un cicle sobre Joan Fuster amb motiu de la celebració del centenari del naixement de l’escriptor de Sueca. El cicle s’emmarca dins del programa d’activitats organitzades per l’IVC amb motiu de l’Any Joan Fuster, Cent de Fuster 1922-2022, i es podrà veure fins al mes de desembre de 2022. El director general de l’IVC, Abel Guarinos, ha destacat que “en 2022 es compleixen cent anys del naixement de Joan Fuster, l’assagista i intel·lectual valencià més important del segle XX i figura fonamental en la reflexió teòrica sobre la identitat i la cultura valencianes”. Guarinos també ha indicat que “la seua obra, però, va molt més enllà i abasta diferents camps de coneixement. Fuster va escriure sobre història, lingüística, literatura, art, filosofia, música i també sobre cinema. Per això, l’IVC ha organitzat, dins de la nostra programació d’activitats de l’Any Fuster, un cicle en La Filmoteca de València, en el qual projectarem diverses produccions sobre l’intel·lectual suecà, però també pel·lícules clàssiques subtitulades en valencià que van despertar el seu interés o sobre les quals va escriure al llarg de la seua llarga trajectòria com a assagista i periodista”. El cicle s’inicia el dimecres 1 de juny, a les 20.15 hores, amb la projecció en sessió única de dos programes televisius d’RTVE: ‘Personatges: Joan Fuster’ (1977), dirigit per Montserrat Roig i realitzat per Rafael Martín Ortega, i ‘Esta es mi tierra: El País Valenciano de Joan Fuster’ (1982), dirigit per Manuel Serrano i realitzat per Mercè Vilaret. La sessió és d’entrada gratuïta i serà presentada al públic de la Sala Berlanga de La Filmoteca per la periodista Carolina Ferre i el cantautor Andreu Valor. ‘Personatges: Joan Fuster’ és un documental escrit i dirigit per l’escriptora catalana Montserrat Roig i realitzat per Rafael Martín Ortega en el qual la periodista i novel·lista barcelonesa manté una llarga entrevista amb l’assagista suecà. El programa fou emés l’any 1977 pel canal d’RTVE a Catalunya dins de l’espai setmanal ‘Personatges’, que dirigia Montserrat Roig. ‘El País Valenciano de Joan Fuster’ (1982), dirigit per Manuel Serrano i realitzat per Mercè Vilaret, fou emés en TVE el 10 d’agost de 1983 dins del programa ‘Esta es mi tierra’. A més de les reflexions de Joan Fuster sobre la seua vida, la història, la política i la cultura del País Valencià, també intervenen per a parlar sobre la figura de Fuster l’escultor Andreu Alfaro, l’editor Eliseu Climent, el cantautor Raimon i el catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de València Joan Oleza. Dins de les projeccions d’aquest cicle al juny, La Filmoteca projecta, també en sessió única, el dimarts 7 de juny, a les 20 hores, el documental ‘Ser Joan Fuster’ (2008), dirigit per Llorenç Soler, escrit per Nel·lo Pellicer, Francesc Pérez i Moragón i Albert Montón, i amb la producció executiva de Miquel Francés. El documental serà presentat al públic per l’historiador i filòleg Francesc Pérez Moragón, comissari de l’Any Fuster. Produït pels Tallers d’Audiovisuals i la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, el documental de 70 minuts és un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster, a partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i de moltes altres fonts documentals. Per a donar testimoni sobre la figura de Fuster, hi intervenen nombroses personalitats de la cultura, el periodisme i la política com Lluís Llach, Pere Maria Orts, Manuel Boix, Josep Lluís Bausset, Francesc de Paula Burguera, Antoni Seva, Júlia Blasco, Lola Badia, Adolf Bertran, Joaquim Maluquer, Josep Fontana, Andreu Alfaro, Doro Balaguer, Josep Iborra, Vicent Pitarch, Josep Garcia Richart, Max Cahner, Albert Manent, Jordi Pujol, Josep Maria Castellet, Eliseu Climent, Manuel Alcaraz, Eulàlia Duran, Raimon, Jaume Lloret, Ricard Pérez Casado, Rafael Matoses, Antoni Domingo, Maria Ruiz, Enric Sòria, Antoni Ferrando i Ramon Lapiedra.

FESTIVAL DE CANNES: Ruben Östlund gana su segunda Palma de Oro

Lista de ganadores de Festival de Cannes 2022 – Palma de Oro: «Triangle of Sadness», de Ruben Östlund – Gran Premio «ex aequo»: «Close», de Lukas Dhont, y «Stars at Noon», de Claire Denis – Premio a la Mejor Dirección: Park Chan-Wook por «Decision to Leave» – Premio al Mejor Guion: «Boy from Heaven», de Tarik Saleh – Premio del Jurado ‘ex aequo’: «Le otto montagne», de Felix van Groeningen y Charlotte Vandermeersch, y «Eo», de Jerzy Skolimowski. – Premio a Mejor Actriz: Zar Amir Ebrahimi por «Holy Spider» – Premio a Mejor Actor: Song Hang Ko por «Broker» – Premio Especial 75 aniversario: Jean-Pierre y Luc Dardenne por «Tori and Lokita» SECCIÓN OFICIAL UNA CIERTA MIRADA – Premio Una Cierta Mirada: «Les pires», dirigida por Lise Akoka y Romane Gueret – Premio del Jurado: «Joyland» de Saim Sadiq – Mejor Director: Alexandru Belc por «Metronom» – Premio de interpretación: Vicky Krieps en «Corsage» y Adam Bessa en «Harka» – Mejor Guión: «Mediterranean fever», de Maha Haj – Premio Corazonada: «Rodeo» de Lola Quivoron CÁMARA DE ORO A LA MEJOR ÓPERA PRIMA DE TODO CANNES «War Pony», de Riley Keough y Gina Gammell, presentada en Una Cierta Mirada Mención especial: «Plan 75», de Chie Hayakawa CORTOMETRAJES – Palma de Oro: «Hai bian sheng qi yi zuo xuan ya», de Jianying Chen – Mención Especial: «Lori», de Abinash Bikram Shah. CINEFUNDACIÓN – Primer premio: «Il barbiere complottista», de Valerio Ferrara – Segundo premio: «Di er»», de Li Jiahe. – Tercer premio «ex aequo»: «Glorious revolution», de Masha Novikova, y «Les humaines sont cons quand ils s’empilent», de Laurène Fernandez.

UCCELLACCI E UCCELLINI: DE LADY BULO, A MACARENA DE GRANÁ

“Soy, Macarena de Graná”. Así se presentaba la camaleónica Macarena Olona como candidata de Vox a la Junta de Andalucía. Embutida en un traje de flamenca se paseó por la Feria de Sevilla, incluso cambió el acento para darle un gracejo andaluz como si ser andaluz consistiera en bailar sevillanas tomar fino y llevar mantilla de manila. Qué parte de sinvergüenzas y vividores tiene la nueva ultraderecha es un misterio aún por resolver. Con esa cara de iluminada, de ir dopada con Prozak, ha difundido todo tipo de bulos y acusaciones. Acusó a Pedro Sánchez de “genocidio” durante la pandemia del Covid19  y de tratar de imponer un modelo chavista en España.En lo político está a favor de imponer un gobierno de “salvación nacional” tutelado por el ejército y se opone a las leyes LGTBI y violencia de género. La cantidad de mentiras vertidas desde su llegada a la política-antes era abogada del Estado en el País Vasco- la han hecho más conocida como Lady Bulo. Su último hit ha sido empadronarse en la casa de Salobreña del presidente de Vox Granada para poder presentarse como candidata a la Junta de Andalucía. No es descartable que si fracasa algún día la veamos vestida de fallera o lagarterana, si hace falta. Tarek Achis Jr.

CRÓNICA del Premio al Movimiento Democrático de Mujeres (MDM 1965.1985)

TINA GUILLEM: Tras el aplazamiento obligado por la pandemia, el 45 aniversario del asesinato de los abogados de Atocha se celebró finalmente el pasado 7 de mayo en el Auditorio Marcelino Camacho de Madrid. De la mano del único superviviente vivo de aquel brutal atentado, Alejandro Ruiz-Huertas, Presidente de la Fundación Abogados de Atocha, mujeres llegadas de todo el Estado recibieron el premio otorgado este año al Movimiento Democrático de Mujeres (MDM 1965-1985) “Por el importante papel desempeñado y su labor pionera en la gestación y en la movilización feministas en la clandestinidad, en el proceso de transición y en democracia hasta que se disolvió en 1985”. Cristina Almeida condujo el acto de este 45 aniversario cargado de emociones, de reencuentros, de recuerdos de las compañeras que ya no están, de abrazos con sus hijas e hijos… El MDM se fundó en Madrid en 1965. A pesar de las dificultades propias de una organización clandestina y la dispersión de las mujeres, relegadas al ámbito de lo doméstico impuesto por el franquismo, pronto consiguió extenderse a una veintena de provincias. En nuestra Comunidad inició su andadura en 1969. Desde sus inicios fue una organización plural, de la que formaron parte mujeres de diversos orígenes sociales, ideológicos y culturales, con o sin compromiso partidista. Fue un movimiento feminista unitario. Su singularidad consistió en saber aunar la lucha por los derechos de las mujeres y la lucha contra la Dictadura. Feminismo y democracia fueron para el MDM dos caras de un mismo combate. En 1967, confeccionó el primer programa de acción política feminista e inició la publicación mensual clandestina “La Mujer y la Lucha”. Su eslogan “SIN NOSOTRAS, IMPOSIBLE”, cubrió muros y pancartas, llenó panfletos, amplió mentes. Durante su larga andadura clandestina, el MDM utilizó diferentes coberturas legales, que combinó con protestas públicas, encierros en iglesias, conferencias en ateneos mercantiles o culturales, breves mítines en mercados o rápidos saltos a la calzada. El MDM alcanzó relevancia internacional por su notoria solidaridad con mujeres represaliadas por defender justas causas y su asistencia activa a numerosos eventos internacionales (Año Internacional de la Mujer 1975…) Impulsó una coordinación de grupos de mujeres que culminó en la celebración en Madrid de las “Primeras Jornadas Nacionales por la Liberación de la Mujer” (diciembre 1975); organizó las “Primeras Jornadas de la Mujer Trabajadora” con mujeres de varios sectores productivos que consolidó una fecunda relación con mujeres de Comisiones Obreras; participó en charlas, manifestaciones reclamando la amnistía para las mujeres encarceladas por delitos específicos (adulterio, anticoncepción, aborto…); dialogó con las nacientes instituciones democráticas… El trabajo del MDM a lo largo de esos 20 años, extendió la participación de las mujeres en la lucha por sus derechos, contribuyó a que el feminismo no perdiera el tren de la transición, ni el de la democracia. Su labor fue decisiva en la consecución de conquistas memorables que transformaron la vida y el horizonte de las mujeres en nuestro país.

La danza de «Kabul» llena San Miguel de los Reyes en un grito a favor de la mujer.

Kabul es un espectáculo de danza, con guión, dramaturgia y dirección de Rosángeles Valls, documentación y textos de Rodolf Sirera, con la participación de Marina Cuesta como cello y soprano y la actriz Rebeca Valls, ocho bailarinas, un actor y cuatro niñas, centrado en la situación de las mujeres afganas tras el retorno al poder de los talibanes: la pérdida de cualquier derecho, la imposibilidad de estudiar, de trabajar, de ir solas a ningún sitio, su total sumisión al hombre, la obligación de ocultarse bajo un burka… A partir de noticias de prensa, de la historia de algunos personajes reales, como la rapera Sonita Alizadeh, de testimonios de mujeres valientes dispuestas a luchar por sus derechos hasta sus últimas consecuencias, se ha creado este espectáculo en el que intentamos que la belleza de la danza no oculte el verdadero y terrible rostro del horror. El espectáculo se representa en el claustro del Monasterio de San Miguel de los Reyes los días 19, 21, 22, 25, 26, 28 y 29 de mayo, a las 21.30 horas.

Les visites guiades en llengua de signes tornen a la Vall d’Albaida per celebrar el Dia Internacional dels Museus, a més d’un gran nombre d’activitats a tota la comarca

Des del passat divendres 13 de maig i fins al diumenge 22 de maig, està duent-se a terme un ampli ventall d’activitats en la comarca per commemorar el Dia Internacional dels Museus (18 de maig). El Departament de Turisme de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida coordina una programació completa amb tota una sèrie de propostes per oferir al públic de la comarca i d’altres indrets. Les activitats arrancaven el passat divendres 13 de maig amb el Museu Internacional de Titelles d’Albaida (MITA) que va obrir les seues portes durant tot el cap de setmana. També hi van participar el MAOVA (Museu Arqueológic d’Ontinyent i la Vall d’Albaida), així com el Museu dels Gegants i Cabets d’Ontinyent. El dissabte 14 de maig, el Museu Molí Fariner d’Agullent va inaugurar una exposició dedicada als ramaders i formatgers de la localitat i va dur a terme un taller de jocs tradicionals per als més menuts. Eixe mateix dia s’uniria el Museu Fester d’Ontinyent, amb un horari des de les 11.00 a les 13.30 h, que també oferiria el diumenge 15 de maig. Ahir dilluns l’activitat es va trasladar a Castelló de Rugat i el seu Museu de la Gerra Evarist Navarro, on van realitzar dos tallers de ceràmica. Hui, dimarts 17 de maig, els museus MITA, MAOVA i dels Gegants i Cabets també han obert les seues portes al públic. Demà, 18 de maig, el Dia Internacional dels Museus arranca amb una jornada de portes obertes al MITA d’Albaida, el MAOVA i el Museu de Gegants i Cabets d’Ontinyent. El divendres 20 de maig és el torn del Museu de les Artesanies d’Atzeneta d’Albaida que gaudirà de portes obertes i una exposició de contes pop-up. El MAOVA d’Ontinyent oferirà a les 18.00 h l’entrada lliure per a “Indiana Bones y el misterio de los monstruos de Ítaca”. També comptarem amb la inauguració de “Julia & Gilbert” al Museu Internacional de Titelles d’Albaida, amb accés gratuït fins a completar aforament. El dissabte 21 de maig hi haurà una visita guiada al Palau de Malferit, així com a la Col·lecció Museogràfica d’Història i Nino Bravo d’Aielo de Malferit, que acabarà amb una actuació musical a l’Auditori Municipal. En Bocairent, també el dissabte 21, podrem gaudir d’una visita guiada pel municipi, i jornada de portes obertes al Museu Colomer, al Museu Arqueològic i el Museu Antonio Ferri. També es podrà visitar la Plaça de Bous. El Museu de les Artesanies d’Atzeneta d’Albaida també farà una jornada de portes obertes que comptarà amb una sessió de contes familiars amb Silvia Colomer a les 19.30 h. En el MITA es farà una visita guiada gratuïta a les 11.30 h. I, per finalitzar el dissabte 21 de maig, en Ontinyent el Museu Fester i el Museu dels Gegants i Cabets estaran oberts per a poder visitar-los. Aquesta programació es tancarà el diumenge 22 de maig amb una jornada que comença a Llutxent amb l’oferta dels recursos turístics i Ecomuseu a les 11 del matí. Bocairent tornarà a oferir una visita guiada pel poble i jornades de portes obertes dels museus locals, així com la possibilitat de visitar la Plaça de Bous. En Albaida, a les 12.30 h al Jardí del Palau dels Milà i Aragó, hi haurà teatre de titelles d’accés gratuït de “El Cid Campeador” de Juan Catalina. En Ontinyent es podrà visitar el Museu Fester des de les 11.00 h fins a les 13.30 h, i el Museu dels Gegants i Cabets des de les 10.00 a les 14.00 h. Com a “bonus track” el dissabte 11 de juny a les 9.00 h es podran visitar les pintures rupestres dels abrics del Barranc de Carbonera a Beniatjar. Per poder assistir cal fer inscripció prèvia a l’ajuntament de Beniatjar: ajuntament@beniatjar.org o al telèfon 96 235 81 50. Una altra de les apostes fermes del departament de Turisme són les visites guiades amb intèrpret en llengua de signes gràcies a la participació de FESORD, que tan bona acollida van tenir la passada edició. Del 21 de maig fins al 12 de juny aquestes visites guiades s’oferiran a Albaida, Atzeneta, Bocairent, Castelló de Rugat, Llutxent, l’Olleria i Otos, com detallem a continuació: Bocairent: Dissabte 21 de maig – 11.00 h Visita guiada amb intèrpret de llengua de signes pel barri Medieval de Bocairent.  Castelló de Rugat: Diumenge 22 de maig – 11.00 h Visita guiada amb intèrpret de llengua de signes per Castelló de Rugat i la seua “Tradició gerrera”. Albaida: Dissabte 28 de maig – 11.00 h Visita guiada amb intèrpret de llengua de signes al Museu Internacional de Titelles d’Albaida (MITA). Otos: Diumenge 29 de maig – 11.00 h Visita guiada amb intèrpret de llengua de signes per la Ruta dels rellotges de sol i visita a la Col·lecció Permanent d’Antonio Miró a Otos. Atzeneta d’Albaida: Dissabte 4 de juny – 11.00 h Visita guiada amb intèrpret de llengua de signes al Museu de les Artesanies d’Atzeneta d’Albaida. Llutxent: Diumenge 5 de juny – 11.00 h Visita guiada amb intèrpret de llengua de signes a l’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació, el Forn de Calç i el Monestir del Corpus Christi de Llutxent. L’Olleria: Diumenge 12 de juny – 11.00 h Visita guiada amb intèrpret de llengua de signes al Museu Casa Santonja, amb espectacle de música en directe. Aquesta iniciativa està patrocinada per la Mancomunitat i el patronat València Turisme amb la col·laboració dels municipis participants. A més, la programació en commemoració del Dia Internacional del Museu conviurà aquests mesos amb les Rutes Entre Comarques que es van iniciar en març i que continuen fins finals de juny, així com amb el programa esportiu i turístic Naturbalance 2022. La programació completa està disponible en la pàgina web del Departament de Turisme de la Mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida (www.valldalbaida.com). La participació en les visites amb intèrpret de llengua de signes és gratuïta, però requereix inscripció prèvia.  

L´ESCALANTE ACAMPA AL PARC CENTRAL AMB «XAFAR LA GESPA», UN PASSEIG ESCÈNIC PER LA NATURA

El centre de la Diputació de València presenta la seua primera producció d’arts escèniques de carrer · La peça proposa una excursió guiada pel parc, a través de diferents escenes que dramatitzen el món animal · «Els valors que transmet, tant artístics com d’amor a la natura, engrandeixen Escalante», apunta Glòria Tello · El públic general podrà disfrutar d’ella a setembre La xiqueta es col·loca els auriculars i sent un alegre xiulit. Està a punt de descobrir com unes senzilles notes musicals i unes poques paraules poden transformar l’univers que coneix. «Quan nosaltres callem, xiulen els ocells», adverteix una veu maternal i tel·lúrica. De sobte, el parc que creix al cor de la ciutat i que la xiqueta visita cada diumenge, es converteix en un lloc ple de misteri i emocions que amaga criatures fascinants en cada racó. Xafar la gespa és la invitació a travessar eixa porta entre el que veiem i el que imaginem. Una excursió dramatitzada, creació de la companyia La Negra que marca una fita en la història d’Escalante Centre d’Arts Escèniques: és la primera peça produïda pel teatre de la Diputació de València que es desenvolupa al carrer. Al parc, en este cas. «És un honor impulsar un muntatge tan original, emotiu i inspirador», ha assegurat este matí la diputada de Teatres, Glòria Tello, després de completar el passeig teatralitzat. «Els valors que transmet, tant els artístics com els de respecte i amor a la natura, engrandeixen l’esperit d’Escalante», ha raonat Tello. A més, la diputada ha confirmat que «a començaments de la nova temporada Xafar la gespa tornarà a desplegar-se al Parc Central perquè no es quede ningú sense disfrutar d’ella». Serà a setembre, per tant, quan estarà disponible per a públic general. De moment, més d’un centenar de xiquetes i xiquets de diferents escoles han disfrutat d’esta producció Escalante, la tercera que estrena el centre esta temporada. «Com a primera experiència pròpia amb les arts escèniques de carrer, hem volgut començar oferint-la al públic escolar», ha explicat Marylène Albentosa, coordinadora artística d’Escalante. «Estem apostant per ampliar els nostres horitzons i esta creació de La Negra és un bon referent; barreja disciplines amb una vocació molt lúdica i un to poètic», ha afegit Albentosa.  El vol de la papallona, el ball dels cérvols Xafar la gespa planteja un recorregut escènic al llarg del Parc Central de València. El text de Guada Sáez sobre la idea original de Carlos Amador obri una porta a una natura lliure i silvestre que creix quan estem disposats a parar-li atenció. Pepa Sarrió guia al públic a través de diferents racons del parc, on apareixeran les criatures, alienes a la vida humana: papallones a punt de descobrir les seues ales o dos cérvols enmig d’un ritual de seducció són algunes de les escenes que obliguen els caminants a mirar des de la distància, atenent els sons que escolten pels auriculars i mirant, fins i tot, a través de prismàtics. «És una proposta molt particular amb l’utilització d’audioguies, per a la qual hem fet un exhaustiu treball de creació sonora», explica el mateix Amador, «per tal que l’experiència tinga un caràcter immersiu». Altra de les premisses de la companyia era dinamitzar un espai públic com Parc Central, «posant en valor les arts escèniques de carrer com a eina d’aprenentatge», ha remarcat el creador de la peça. Arantxa Cortés, María Sorribes, Carlos Tomás i Enric Romaguera donen vida als diferents éssers que s’amaguen al camí. Sergi Heredia s’encarrega de la direcció escènica de la peça i Pepa Cases regeix les coreografies i els moviments dels animals ballarins. La banda sonora, fonamental per a la immersió en un món que creix dins d’un altre, és obra de Carles Chiner. Cada peça de l’equip és fonamental per a transformar un lloc emblemàtic de la ciutat i també a qui s’atreveix a entrar i xafar la gespa.