PACO TORTOSA: A França s’acaba de plantejar la mesura d’anular els vols dins del seu territori als trajectes que es puguen fer en unes dos hores i mitja en AVE. A Suècia hi ha un moviment social molt potent que també ho demana. Anem a vore el perquè d’estes propostes i limitacions a aquest tipus de mobilitat. L’avió és el transport més contaminant del planeta, ja que representa prop del 8% de l’escalfament global. I són més de 50 milions de vols els que es realitzen cada any. No ajuda el fet que el combustible del querosè dels avions no pague impostos. Com a conseqüència del abaratiment dels vols, tenim milers d’avions volant cada dia i contaminant l’atmosfera, el que revertix en una major contribució al canvi climàtic.
En aquest context, hem creat un grup de reflexió i acció per convidar a la ciutadania a que pare de viatjar en avió. Jo ja fa temps que vaig prendre la decisió de no volar, just després de tornar del meu viatge a Xile l’any 2018. Eixe va ser el meu darrer vol, i ho serà pel que em resta de vida.
Des d’ aleshores, quan algun familiar, amic, companya de feina o veí o veïna, em comenta que se’n va a Hèlsinki (com qui diu a qualsevol altre lloc del planeta) li pregunte si farà el viatge en avió. Si la resposta és afirmativa ja no li conteste, com abans, en referència al destí- si em semblava bonic o l’enveja sana que em feia el seu viatge. Ara el faig reflexionar que cal deixar de volar en el context de la crisi climàtica que ens trobem, i insistisc que comença a estar mal vist en certs cercles socials el fet de viatjar en avió. Ja no admire, ni em fa gola, cap viatge de les meus amistats o familiars que vagen a fer en avió. És més, els el rebutge. Probablement, a no molt tardar, a Europa es puguen prohibir els vols a tot el conjunt dels països de la UE. Pel que té a veure amb el turisme i l’oci sobretot. Per necessitats de força major com emergències, sanitat, comerç i treball, es podrà volar. Per motius turístics i d’oci, tenim a Europa una xarxa de ferrocarrils i serveis d’autobusos que ens permeten viatjar per tot el continent. D’ací a poc tindrem trens nocturns que ens permetran anar dormint d’una part a una altra d’Europa. I tenim els vaixells per apropar-nos a qualsevol illa.
Moltes amistats em pregunten que com anirem a altres continents. Es pot anar amb temps per davant, passant així de ser un turista a un viatger, a qualsevol altre continent en vaixells de càrrega. Actualment, amb tren i combinant-lo amb vaixells, es pot anar des del nostre país, fins a Xina, Japó i tots els països orientals.
De raons per aquesta mesura tan impopular de no viatjar en avió amb finalitat turística, me’n venen al cap altres. No passa res si no viatgem per tot el planeta i no anem a Terra del Foc en Argentina- fiquem per cas. No serem més feliços per viatjar més lluny. En tota una vida no descobrirem els valencians, tot el que es pot visitar per terra amb tren en el nostre continent i Àsia.
El viatge en avió té, a més dels problemes ambientals, altres fets ben preocupants. Un d’ells és el que té a veure amb la turistificació de moltes ciutats i contrades del planeta. Ciutats com Barcelona o Venècia tenen una pressió de visitants de tot el planeta que banalitza la ciutat i expulsa als seus habitants. Els meravellosos paisatges d’Islàndia s’han convertit en un decorat turístic degradant, donada la massificació turística que està patint el país. Una massificació a la que porten els desplaçaments en avió i els seus preus low cost. Altre fet reprobable dels viatges en avió, és el que provoca el turisme sexual en permetre volar a preus baixíssim a països com ara Cuba o Tailàndia.
Així que ja tenim un menut llistat de motius pels quals cal deixar de viatjar de manera massiva en avió per oci. D’ara endavant, que ninguna amistat em vinga presumint, ni tan sols a comunicar-me, que viatja a algun lloc del planeta en avió, perquè rebrà per part meua una resposta de censura que el moga a la reflexió. I acabaré dient-li que, si no pot evitar-ho, que siga almenys el darrer viatge en avió de la seua vida.
Convidats quedem a reflexionar sobre el fet de deixar de viatjar en avió. Pel planeta, que és com dir, pel bé de nosaltres mateixa. Que no passa res si no visitem altres llocs del planeta. Hi ha qui ja ha estat per l’Himàlaia i mai ha a visitat Vilafranca dels Ports.
Bons viatges futurs, viatgers i viatgeres. I a ser possible que no siguen en avió. Per l’amor de Déu.
- I per cert, no sé si algun lector o lectora s’ha adonat que no he fet esment en cap moment, en aquestes notes viatgeres, a la bicicleta i els viatges amb ella. El meu esforç m’ha costat.
