Firmas

EL CAMÍ DE JOAN RIBÓ

0

PAU VERGARA: Bullícia matinal en la Plaça de l’Ajuntament. La gent fa cua a la porta per a visitar el Betlem del Saló de Cristall. Uns altres esperen per a fer-se la foto al balcó, bastant sobri per a aquestes dates. Estem a 25 graus al centre de València. Turistes i habitants locals tracten d’atrapar els raigs de sol. El centre està ple. L’eix Plaza de la Reina, sant Vicent i Plaça de l’Ajuntament s’ha tornat una de les zones més concorregudes de la ciutat. Les terrasses i restaurants estan plens. I es veu una activitat comercial com no es veia des de fa molt temps. Crisi, quina crisi? La pandèmia ha accelerat la sensació que el temps no és infinit i que cal viure el moment sense pensar en el demà. Les catàstrofes poden tornar a ocórrer, la guerra ja no és una cosa impossible i ningú sap on estarem dins d’un any, i molt menys dins de cinc o deu.

En el segon pis s’obrin les portes i apareix l’alcalde Joan Ribó. Feia temps que no ho veia, però se li veu en ple estat de forma. Cabells blancs, ulls blaus i la tranquil·litat d’algú que ja ho ha fet tot o quasi tot. El seu principal valor polític, com escrivia recentment La Vanguardia, és que Ribó aconsegueix superar les pròpies barreres polítiques de la seua formació i aglutinar el vot de tot l’espectre de l’esquerra progressista. La imatge del “senyor que va amb bici” ha calat tant que no necessita cap campanya d’imatge per a ser conegut. Algunes de les iniciatives com el carril bici, molt criticat des d’alguns mitjans de comunicació, són una de les seues grans victòries polítiques. La gent jove i no tan jove, ha convertit aquest carril en la seua autopista diària low cost per a moure’s per la ciutat. Van al treball, a la universitat o a l’institut en patinet o amb la bici. L’altra batalla va ser la conversió en zona de vianants de les grans places del centre de València. Queden per a les hemeroteques els mals auguris de convertir en zona de vianants la Plaça de l’Ajuntament i no diguem, tots els “desastres” de la Plaça de la Reina. N’hi ha prou amb passejar pel centre per a adonar-se l’encertat d’aqueixes reformes, fins i tot fa pensar com hem pogut permetre des de fa tant de temps que cotxes, autobusos i taxis s’apropiaren  d’aquest espai públic. Però si ampliem el marc ens adonem com ha canviat la ciutat en aquests quasi 8 anys. Una ciutat oberta, accessible, sostenible i moderna. Per descomptat, queda molt per fer i millorar. Només es pot avançar pel mateix camí i no retrocedir.Des del balcó de Ribó es veuen els preparatius per a la Nit de cap d’any de 2022. Enguany la festa començarà a les 22.30 hores amb les actuacions dels DJ Ela Dj i Paulens i els focs artificials de la pirotècnica Tomás. Ja en la mitjanit, el rellotge de la Casa Consistorial tocarà les dotze campanades i donarà pas a 2023. Un any molt mogut i decisiu per al futur de la ciutat.

(2) PUÑALES POR LA ESPALDA: EL MISTERIO DE GLASS ONION, de Rian Johnson.

Artículo anterior

CUENTO DE INVIERNO, de Andrea Moliner. EFÍMERO

Artículo siguiente

Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.

NÚMERO CARTELERA TURIA

PUBLICIDAD

Login/Sign up
0
    0
    Carrito Turia
    El carrito está vacíoVolver a la tienda