A Filmin es pot veure una interessant pel·lícula, entre el biopic i el documental, titulada La Loi, le combat d’une femme pour toutes els femmes (2014, dirigida per Christian Faure) que retrata els quatre dies del dur debat parlamentari de la llei que va legalitzar el dret a l’avortament a França en 1975, impulsada per la ministra de sanitat, Simone Veil, una dona de dretes, supervivent del camp de concentració d’Auschwitz, que va ser ministra diverses vegades i va arribar a presidir el Parlament Europeu. Des d’un govern no precissament d’esquerres, amb Chirac de primer ministre i Giscard d’Estaing com a president de la República, va promoure aqueixa llei que va acabar amb el patiment de tantes dones que es jugaven la vida, que eren criminalitzades (el film ho conta molt bé).
En 2022, el Tribunal Suprem dels Estats Units està a punt de canviar la seua doctrina sobre l’avortament i això suposarà, de facto, la supressió del dret de les dones a la interrupció de l’embaràs en bona part del país. Les conseqüències seran terribles per a la vida quotidiana de milions de dones. Serà una reculada en els drets civils que tant va costar conquistar en els anys 70 (al respecte, mireu la magnífica sèrie Mrs. Amèrica amb la gran Cate Blanchett). Ací, el Tribunal Constitucional, després de 12 anys, resoldrà en breu el recurs del Partit Popular contra la llei del govern de Rodríguez Zapatero que va passar de despenalitzar l’avortament a considerar-lo, per fi, un dret.
Qualsevol avanç en llibertats personals han trobat resistència política i jurídica de les dretes: el divorci, el matrimoni igualitari per a persones del mateix sexe, el dret a rectificar el sexe de les persones trans en el registre civil sense patologització… i ara perillen per l’ofensiva conservadora que han impulsat les dretes extremes (Trump, el Tea Party del Partit Republicà i els fonamentalistes religiosos de diferents confessions religioses i ací, Vox i els seus aliats del Partit Popular).
Per això, és vital que el moviment feminista i l’activisme LGTBI s’entenguen i, des de la seua pluralitat, superen debats poc edificants i busquen acords i complicitats per a plantar cara a l’amenaça real de la involució heteropatriarcal, assumint que les lleis que amplien drets no esborren a ningú i, a més, han de ser normes sòlides i rigoroses per a resistir els recursos que, amb tota probabilitat, presentaran els de sempre.
Cal unir-se per a crear majories socials fortes que defensen tots els avanços de drets. Això sí és defensar les llibertats.