NEL DIAGO: Encara que cada un ha desenrotllat la seua carrera professional per separat, no és menys cert que des de fa un quart de segle este duo humorístic integrat per Pau Blanco i Xavo Giménez, que respon al nom de Purna Teatre, s’ha unit per a crear i exhibir espectacles de clara voluntat de sàtira política: Yes We Camps, Trifàsic, Star Farts i Spaña són bons exemples d’eixa àcida visió desplegada per la parella entorn de l’actualitat política valenciana (i espanyola per extensió), especialment aquella marcada pels Zaplana, Camps, Barberá, Rus o Fabra, fàcilment caricaturitzable pel seu to moltes vegades grotesc i fins i tot esperpèntic. Però els temps són uns altres i, encara que els nostres governants locals continuen sent de la mateixa corda, els esdeveniments últims (la DANA, les seues conseqüències i les seues responsabilitats) són d’una gravetat tal que ací no és posible cap burla; injúries, malediccions i exabruptes tal vegada, però de bromes, poques. D’ací ve que Pau i Xavo, que veuen la cosa ben negra, com és natural, s’hagen prestat a elaborar un espectacle d’humor “blanc”, que utilitza intel·ligentment a la ironia (el joc amb la censura i l’autocensura és genial), deixant de moment el sarcasme o el traç gruixut. Riem menys que altres vegades, però gaudim igual.
CRÍTICA «BLANC I NEGRE», de Xavo Giménez.- Teatre Micalet.Autocensura que alguna cosa queda


