PACO TORTOSA: Sembla que estan propers a arribar els parcs eòlics a la comarca de La Costera, on vaig nàixer. Es localitzaran en els paratges de les muntanyes de la Solana (entre Enguera i Montesa) i la serra Grossa (entre Moixent i Vallada). Em fica trist i em commou el fet que les muntanyes que han acompanyat el quefer dels meus avantpassats, ramaders i agricultors al llarg de la seua dilatada història, passen a conviure amb convidats no desitjats: els parcs eòlics. D’esta manera s’arruïnen gran part d’estos paisatges, els quals contenen, en l’harmònica combinació d’elements naturals i humans tradicionals,  el veritable valor.

Davant els dos nous megaparcs eòlics que es projecten, han brotat recels i temors en la societat valenciana, preocupada pels valors ambientals i culturals de les nostres muntanyes i paisatges rurals històrics. Ací el meu recolzament al seu ferm rebuig.

El Pla Eòlic Valencià, en esta segona fase, entra en contradicció flagrant amb l’intent de revitalitzar una bona part de les nostres comarques interiors per mitjà del turisme rural d’interior. Cal pensar que un parc eòlic requalifica els cims de les nostres muntanyes més solitàries i emblemàtiques com a sòl industrial. Això és el que ha passat als paisatges naturals, històrics i culturals on ja s’han instal·lat. De fet el parc de l’Alt de Salomó que tinc hui al meu davant, ha reconvertit en sòl industrial el discórrer de vies pecuàries, la localització jaciments arqueològics, parets de pedra seca centenàries, el discórrer de camins de ferradura històrics hui homologats com a senders… A més, cada aerogenerador d’este parc eòlic, destrossa l’estètica muntanyenca amb les seues altures de més de 100 metres –Uns 70 la torre i uns 35 de ràdio les pal·les. L’impacte que produeix en un horitzó de moles, turons i cims, visibles des de qualsevol lloc, eixes torres de més de 100 metres d’altura ha deixat perplexos a moltes persones i entitats públiques i privades (excepte aquelles persones que cobren una misèria cada any, en haver-hi estat ocupat terrenys de la seua propietat). Per a més inri, estos nous aerogeneradors que seran instal·lats entre Montesa i Enguera, tindran les majors dimensions d’Europa,  arribant quasi als 200 metres d’altura.

En relació amb l’augment de la grandària, no sols es produeix un major impacte paisatgístic, sinó també una més dura contaminació acústica.

Però encara hi ha més problemes. No tenim, a data de hui, un vertader pla d’ordenació del territori que projecte un futur realment sostenible en les nostres muntanyes interiors. I als fets em remet. El Pla Eòlic Valencià, en esta segona fase (i també en el primera), ha desestimat com a zones inadequades per a la instal·lació dels parcs eòlics la zona litoral, on els vents assoleixen velocitats més constants, mercè a les brises litorals marines. D’altra banda, no s’ha tingut en compte la fragilitat de tot el conjunt muntanyenc del territori i paisatges valencians: una estreta franja de menys de 100 km d’amplària i uns 450 quilòmetres de longitud. Este fet fisiogràfic farà visibles des de qualsevol punt de la geografia valenciana tots els generadors que es puguen instal·lar al sud del territori valencià.

Quin tipus d’ordenació del territori és aquesta que no declara com a espai protegit, fiquem per cas, el Parc Natural del massís Caroig? Evidentment, ni els tècnics, ni els polítics, ni la nostra classe empresarial, coneix la realitat històrica, cultural i ambiental d’estes contrades muntanyenques, ja que en cas contrari mai no autoritzarien la instal·lació d’aerogeneradors com els projectats.

Tan trist com l’impacte paisatgístic i ambiental, resulta la informació que els ha arribat als habitants d’estes comarques. Què fàcil ha estat emmudir les veus dels propietaris de terres amb la promesa de diners ràpids per a les arques municipals i llocs de treball en la instal·lació dels aerogeneradors. El model de generació d’energia eòlica que s’està implantant a les muntanyes valencianes no és l’adequat, ja que hauria d’estar descentralitzat i atendre les demandes concretes de cada comarca de l’interior amb un altre model d’aerogeneradors més menut, en quantitats menors i en altres localitzacions.

També resulta especialment dolorós contemplar estos parcs eòlics, en pensar que els actuals veïns i veïnes de la comarca, al llarg de les darrers dècades, amb un esforç descomunal i recolzats amb diners dels fons estructurals europeus, han permès que s’haja inventariat gran part del patrimoni, habilitat cases rurals en cada poble i restaurat gran part de l’arquitectura civil i religiosa més rellevant. En definitiva, s’ha apostat pel turisme rural o d’interior, un turisme que té el seu valor i atractiu en uns perfils de muntanyes on el silenci abraça cada dia uns paisatges agraïts pel transitar amable de veïns i veïnes, ciclistes, senderistes…, entre perfils de muntanyes plenes de silenci, on ara apareixeran de manera sinistra les torres metàl·liques dels nous parcs eòlics. Per desgràcia, ara arribaran els de nous aerogeneradors i de majors altures. Algú pot fer alguna cosa per evitar-ho?

1. Per acabar de completar la devastació de la comarca de La Costera, està projectat un embassament de laminació d’aigües entre Montesa i Vallada sobre el llit del riu Canyoles. I, a més a més, pel centre de la comarca discorrerà una lineal d’evacuació elèctrica d’alta tensió amb torres gegantines, per fer arribar al litoral tota l’energia que produiran parcs eòlics i centrals fotovoltaiques a comarques veïnes com la de la Vall d’Aiora-Cofrents.