PACO TORTOSA: Bon dia, lectors i lectores de la Túria del segle XXI. Ja estem instal·lats en l’any 2026 en plena era del canvi climàtic, entre guerres horroroses i incendis de sexta generació. El director Pau Vergara em demana que us recomane per on viatjar per passar uns dies d’estiu sense morir de calor. Us parlaré de contrades de l’estat espanyol que tenen en comú assegurar un bon dormir per les temperatures suaus dels seus estius, especialment a la nit, ja que este any les calors terribles també arriben al nord peninsular més humit. Són contrades que es troben a unes altituds que fan que les nits siguen de dormir conciliador en localitzar-se a serralada Cantàbrica i mirant a un mar encara fresc que es barreja amb l’oceà Atlàntic. Res millor que una experiència que acabe de viure pel nord de Lleó i l’interior d’Astúries.
Acabe de tornar este principi de juliol, junt amb unes amistats molt benvolgudes, d’un viatge en bici pels voltants i l’interior del Parc Natural de Ponga (Astúries), a cavall entre Lleó i Astúries.
En molts moments del viatge, les llàgrimes d’emoció em feien brillar la mirada extasiada davant tanta bellesa. Amb tota probabilitat Ponga siga un dels territoris de l’estat espanyol més salvatge i primigeni en esta tercera dècada del segle XXI. En trobar-se a l’ombra dels imponents Pics d’Europa, pocs viatgers i turistes hem trobat pels seus poblets de minúscula bellesa. El pedaleig ens ha portat entre boscos inabastables on la llum del sol a penes resta humitat al terra i les falagueres. Per allí viuen llops i ossos i sempre ens sobrevolen àguiles elegants que volen pausadament cercant menuts mamífers. L’escorrim constant en forma de fonts aigua és constant per tot arreu; una aigua prístina, freda i sanadora. I tot envoltat per una geologia intricada que dona peu a un relleu salvatge i ciclop, que de tan imponent et fa pensar en racons remots del planeta. En conseqüència, les verticalitats dels vessants muntanyencs deixen veure llogarets de poques cases penjats en el temps. En alguns tan sols viu una persona. Ella sola penjada sobre cingleres i sense cobertura de mòbil. Al fons humit i entre penombres de les valls, corre una aigua de rumors celestials que conforma cada poc uns tolls d’aigua on refrescar cos i anima. La seua frescor i nitidesa sembla que et porten a recórrer la Via Làctia a cavall d’una ment alliberada.
Per eixes contrades hem pedalejat de manera assossegada, poètica i sensual al llarg d’una setmana. I per allí en sentit que ens hem tornat a ser lliures i feliços com un xiquet d’abans de les xarxes socials. Hem carregat energia que s’està expandint ara en tornar, entre amics i família més pròxima. En tenim d’energia per donar i vendre, jo almenys. Així que en els quatre dies que porte entre les calors insuportables de la Ribera Alta, cada vegada que tanque els ulls i recorde la comarca de Ponga, pense i visualitze que allí encara s’ensuma una vida única entre els seus congostos inaccessibles.
Quan deixarem enrere les muntanyes de Ponga em vaig prometre de tornar l’any que ve. De segur. Si algun lector o lectora vol venir, ja pot anar fent un primer pensament; seria la primera pedalada del viatge de l’any vinent. Això, si no marxeu pel vostre compte este mateix estiu, motiu pel qual estic escrivint estes notes encoratjadores.
I per dormir, hi ha molts hostals i hotels molt agradosos per aquelles terres asturianes. Nosaltres estiguérem en els que us comente:
– Hostal Peña Santa, en Soto de Sajambre. El porten des de fa uns mesos un xicot i una xicona, tots dos de la comarca de l’Horta Sud. Són molt càlids en el tracte. I cuinen com els àngels. L’hotel és ben confortable i digne, sense luxes per agradable. Tel. 613 035 224. Per arribar a Soto de Sajambre la carretera sembla la de l’inici de la pel·lícula El Resplandor de Stanley Kubrick, tota ella misteriosa remuntant per contrades espectaculars de vertigen.
– Hotel La Casona de Mestas, en el cor del Parc Natural de Ponga. Beatriz us cuidarà amb deler si dieu que aneu per allí de part meua. Porteu un llibre de poemes en la mà. Ben a la vora de les taules de la terrassa de l’hotel hi ha un toll d’aigua sanador. El bany garantit i amb la mà una cervesa ben fresca. No massa lluny cal visitar el Centre d’Interpretació del Parc Natural de Ponga. Un dels més originals del nostre país a l’hora de mostrar les meravelles del Parc. Tel. 985 843 055.
– La Venta de Miyares, en Mirayes. Dormir a una casa d’Indià, és un privilegi de rics. Si a més a més, et cuida Carmèn i el seu marit, l’estança resultarà doblement agradosa. La casa està tal qual la deixa el propietari que vingué ric de Cuba, tan mobles com decoració. Al darrere hi ha un porxo amb un ample jardí, on soparem. Et conten que visites pels voltants horreos, coves, ermites…, però tu, el que vols és quedar-te al porxo llegint i amb una cervesa gelada a les mans. Tel. 600 676 283.
Bé, ni us ho penseu. Agafeu trastos i arreeu cap a la cornisa Cantàbrica o Galícia, i es lliurareu per uns dies del foc infernal en què s’ha convertit l’estiu valencià. Bon viatge i ja meu conteu en tornar.
Paco Tortosa. pacovallada@gmail.com pacotortosa.es
